Primer de tot, Mariona, per qui no  conegui  ECAS: que és, a qui agrupa i amb quins objectius i quin és el seu actual moment?

ECAS és una federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social que treballem principalment amb col·lectius en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social des d’àmbits d’actuació molt diversos. Actualment comptem amb 114 entitats sòcies, que atenen quasi un milió de persones en diversos àmbits.

Tant l’atenció directa que presten les organitzacions membres d’ECAS com la tasca de la federació busquen la igualtat d’oportunitats per totes les persones i la transformació de la nostra societat perquè sigui més justa, més diversa i menys desigual.

A ECAS volem ser un referent significatiu en les polítiques socials del nostre país. I per aquest motiu treballem en base a 3 eixos. En primer lloc, la utilitat cap a les entitats i el sector. En segon lloc, la representativitat. Treballem en xarxa i de manera col·laborativa, tant dins de la Federació com amb altres actors socials. El tercer element, igualment important, és la incidència. Som i volem ser encara més un actor rellevant, tant per la ciutadania com per l’Administració, per aconseguir canvis polítics que ens permetin avançar cap a una societat més justa i cohesionada.

Actualment estem encetant una nova etapa, en la qual precisament volem potenciar més el nostre rol d’incidència i de transformació social des de la construcció col·lectiva amb totes les entitats i actors socials del país, entenent que els canvis estructurals són importantíssims per assolir avenços reals i significatius.

En aquest sentit, ECAS ja amb una trajectòria de prop de 20 anys (es fundà el 2003), i amb els reptes que planteja l’actual crisi sòcio-econòmica, accentuada per la pandèmia, que prioritzeu des de la vostra organització, en especial, per la ciutat de Barcelona?

En el context actual, en què les taxes de pobresa i exclusió social ronden des de fa anys el 20% de la població, una xifra realment alarmant, per a entitats com ECAS és una prioritat tot allò relacionat amb la millora i augment de les polítiques de rendes i de protecció, incloent el poder avançar cap a una renda bàsica universal.

També és molt important el finançament de l’Estat del Benestar, real i per a tothom, i la promoció de polítiques que ens permetin avançar realment en termes de cohesió i integració social i de participació de la ciutadania.

De la mateixa manera, la inserció socio-laboral de col·lectius en situació de vulnerabilitat és un element fonamental per garantir que ningú queda enrere.

A Barcelona, ens preocupen de manera especial les dones, les persones majors de 45 anys, les persones en situació irregular administrativa i el jovent. Són els col·lectius més perjudicats en el context actual. És clau treballar i avançar en temes com l’habitatge, per garantir que tothom té accés a un sostre digne. També creiem que cal seguir avançant en models d’atenció integral a la persones en situació de vulnerabilitat, combinant i articulant l’atenció directa amb itineraris formatius o d’inserció-socio-laboral per garantir que tothom compta amb les mateixes oportunitats. Els models d’intervenció públic social que venim fent a la ciutat han resultat molt exitosos i creiem imprescindible continuar amb aquesta via de treball.

I tot això ho hem de fer tenint molt en compte la bretxa digital que la pandèmia de la COVID19 ha posat de manifest. És evident que en l’aspecte digital, la situació no és ni de bon tros la mateixa per tothom i això fa que, en el moment en què vivim, on les competències i recursos digitals no són opcionals, massa persones quedin en situació de vulnerabilitat i amb menys recursos dels necessaris per enfrontar la situació actual.

Són molts els reptes que s’han d’abordar, donat que la situació és especialment complicada i, com sempre succeeix amb les crisis, sempre són determinats col·lectius els que resulten més afectats. A ECAS som molt conscients de la magnitud del repte i, per això, també creiem que és vital el treball conjunt i les aliances per fer front, amb més força i eficàcia, als grans problemes existents, que cal abordar urgentment.

Així, com valoreu l’actual moment de l’ESS a la ciutat i les seves interaccions amb l’Estratègia ESS BCN 2030 ? I en especial, quin paper considereu que ECAS pot desenvolupar-hi?

Per la meva experiència i recorregut, he pogut veure moltes evidències que el model econòmic que impera actualment és un model que crea i perpetua desigualtats. En aquest sentit, qualsevol iniciativa orientada a plantejar alternatives a aquest model i promoure una altra via pel desenvolupament econòmic, és una molt bona notícia.

Per això, hem d’estar molt contentes del moment en què es troba l’ESS a la nostra ciutat. A Barcelona fa anys que treballem, diferents actors, associacions i col·lectius, per impulsar-la. Hi ha força iniciatives i propostes que miren des de fa temps de plantejar alternatives. I ara, amb l’estratègia 2030, hi ha una oportunitat excel·lent per enfortir-la i fer-la créixer encara més.

Haig de dir que des d’ECAS estem expectants i entusiasmats amb el desenvolupament i la posada en marxa d’aquesta estratègia, per totes les possibilitats que suposa de potenciar i posar en marxa iniciatives que posin el benestar i la resposta a les necessitats de les persones en el centre. Per nosaltres, l’ESS ofereix un model que garanteix la igualtat d’oportunitats, la no discriminació o la inclusió social, objectius que nosaltres compartim clarament. Per això, penso que existiran moltes sinèrgies i oportunitats de coordinació. I, com comentava abans, és precisament amb la coordinació i el treball conjunt que la nostra força i capacitat és multiplica.

Nosaltres treballarem perquè la implantació de l’estratègia 2030 estigui connectada al màxim amb iniciatives socials d’atenció a les persones, ja que per nosaltres l’ESS és una eina vàlida i concreta per assolir la transformació social que perseguim.

S’inicia una legislatura al Parlament de Catalunya, on si res es torça, podria aprovar-se una Llei d’ESS per a Catalunya.  Des d’ECAS sou molt proactives interpel·lant tant els poders legislatius i executius, com valoreu la possibilitat d’aquesta nova Llei, que ha comptat amb un treball molt intens per part de l’àmbit en les seves bases?

A ECAS estem convençudes que aquesta, més que mai, ha de ser una legislatura social, que faci front al context d’emergència derivat de la covid-19. És urgent abordar totes aquelles qüestions estructurals que generen pobresa i precarietat, que perpetuen i agreugen les desigualtats i les excessives situacions d’injustícia social que malauradament es repeteixen dia rere dia. Perquè això passi, és imprescindible desenvolupar lleis que atenguin aquesta realitat i nous marcs normatius.

El model econòmic actual no prioritza les persones, fa molt temps que sabem això i que reivindiquem que altres maneres de fer no només són possibles, sinó imprescindibles. Entenem, doncs, la proposta per a una Llei d’ESS com una gran oportunitat per impulsar una transformació de l’economia vers un model que prioritzi  realment “les persones i la vida, i, per tant, les seves necessitats i les de l’entorn comunitari”. La feina feta, i més venint d’un esforç des de les bases i la participació, valor que per a ECAS és protagonista, obre sens dubte noves oportunitats i ens sembla important que es pugui impulsar i aprovar en aquesta legislatura.

Haurem d’estar atents, des del nostre rol de incidència per a la inclusió social i la generació de models alternatius, a la resposta política a aquesta proposta, per garantir que l’ambició és màxima i es prioritza la solució a l’emergència en què ens trobem.

Acabeu de celebrar (el 4 de juny) les IV Jornades d’acció Social i les heu centrat en el dret a l’habitatge i, en concret, en les polítiques públiques i experiències per fer-lo possible. Que ens pots explicar a nivell de conclusions i quin paper heu vist que té l’ESS, donat que en els darrers anys són múltiples el projectes d’habitatge cooperatiu en sòl públic municipal en cessió d’ús?

Doncs la conclusió principal de les jornades d’acció social que vam celebrar és que l’habitatge és un element fonamental en la generació de pobresa i exclusió, precisament per la manca d’apostes per polítiques més inclusives i justes. I, per això, una de les altres conclusions és que està en mans de les administracions impulsar polítiques públiques per garantir que tothom té accés a un habitatge digne.

Afortunadament, també hem vist durant les jornades que aconseguir això és possible. Ja és una realitat a altres països i ciutats europees, i el que cal és que existeixi compromís i regulacions, així com inversions i polítiques públiques d’habitatge per part de les administracions. Cal que l’habitatge sigui objecte i objectiu d’una política pública forta, regulada i coordinada des del primer moment amb altres polítiques públiques imprescindibles, com l’educativa o la social i comunitària.

Respecte el paper de l’ESS en relació a les polítiques d’habitatge, és evident que el paper és crucial, ja que és des d’ESS des d’on els darrers anys s’estan impulsant i oferint models de promoció d’habitatge que estan demostrant que és possible anar cap a un model que permeti a les persones tenir accés a un bé tant fonamental com és un lloc on viure, prioritzant la construcció de ciutat i la igualtat de drets i oportunitats, sobre l’especulació que, lamentablement, fa massa temps que governa en aquest tema.

Finalment, en un pla més estrictament personal: la teva trajectòria professional, fonamentalment, ha estat centrada en el món de la justícia global i la incidència política des d’una organització d’abast internacional. Des d’aquella mirada i trajectòria, quines complementarietats i potencialitats de confluències veus amb l’ESS?

Crec que quelcom que em dona l’experiència en una organització d’abast internacional és entendre que els problemes no són tan diferents allà i aquí, i que a les arrels de les desigualtats i les injustícies es troba l’existència i perpetuació d’un model econòmic que no ens posa a les persones al centre, sinó els beneficis econòmics per a una part molt petita de la població.

Des dels moviments i les ONGD que treballen per la justícia global, es persegueix generar un nou model, una nova agenda global, basada en la sostenibilitat, i centrada en les causes de la pobresa i la desigualtat, per combatre les nefastes conseqüències d’aquest model econòmic que esmentàvem. L’objectiu és donar veu i espais a les persones per a idear i posar en marxa, de forma conjunta i col·laborativa, iniciatives alternatives.

En aquest sentit, la confluència i complementarietat entre l’ESS i el moviment per una justícia global són absolutes. L’ESS planteja processos de producció i consum conscients i responsables, donant lloc a un desenvolupament cooperatiu, equitatiu i just. L’ESS planteja, doncs, d’una manera tangible i concreta, i amb una base d’idees molt sòlida, una alternativa real al model econòmic actual. I per tant, contribueix a generar una solució des de causes a molts dels problemes que es denuncien des dels moviments per la justícia global.

Personalment, em sento molt contenta de tenir aquesta oportunitat de contribuir al canvi de model, abans des d’una organització internacional, ara des d’ECAS i amb més arrelament a la meva realitat més propera. I el que veig és que som moltes les persones, com les que conformen l’ESS, que perseguim els mateixos objectius, i que les opcions de canviar les coses són molt reals.