Els ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac impulsen un Pla Director que parteix d’una precisa diagnosi de l’estat actual i proposa 33 punts d’intervenció urbanística, paisatgística i patrimonial als espais públics a partir d’unes directrius per a la regeneració urbana del seu entorn.

Entre aquestes actuacions destaca la creació de 9 espais al llarg del traçat com a punts d’interès, de coneixement i d’interpretació que, d’alguna manera, puguin recrear-ne el recorregut o els usos que van tenir durant més de mil anys.

A través d’aquest canal hidràulic
es pot entendre el desenvolupament social i econòmic
en els darrers mil anys de Barcelona en general i
dels barris de Sant Martí en particular

D’aquesta manera, Barcelona recuperarà l’entorn del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval de gairebé 13 quilòmetres que abastint d’aigua la ciutat entre els segles X i XX, es va convertir en un catalitzador de la vida ciutadana generant espais d’esbarjo i de celebracions d’una banda, i punts de trobada quotidiant per una altra, entre els quals per rentar roba, i en un motor de desenvolupament econòmic i social alimentant molins i factories.

Els objectius principals, preservar la memòria col·lectiva d’aquesta infraestructura hidràulica i recuperar l’original caràcter d’infraestructura verda amb usos socials i convivencials de mena sostenible i amb un fort component mediambiental.

El Pla Director del Rec Comtal

El Pla Director marca les directrius perquè el canal torni a cobrar vida a través d’espais públics, de repòs i d’interpretació de les restes arqueològiques, amb la creació d’un eix interurbà naturalitzat que garanteixi la protecció dels vestigis d’una infraestructura clau per entendre el creixement i l’evolució de Barcelona en els darrers segles.

La mil·lenària sèquia ha transportat aigua
des de la deu a Montcada a Barcelona al llarg de segles,
i travessa el Clot i el Camp del Camp de l’Arpa de cap a cap

La proposta d’actuacions que recull el pla director està dissenyada per recuperar el rec com una infraestructura verda i un recorregut urbà a través del seu traçat, la gran part del qual està ocult sota terra.

El pla també preveu l’aplicació de criteris patrimonials en les edificacions que han estat construïdes sobre l’antic traçat de la infraestructura hidràulica. L’objectiu és que, en cas que s’hi facin obres, es tingui cura dels elements patrimonials de la sèquia medieval.

Un canal de mil anys d’història

El Rec Comtal era un canal obert que es va construir al segle X en temps del comte Miró I, i naixia a Montcada i Reixac per travessar tot el pla de Barcelona fins a arribar al mar. El canal s’utilitzava per subministrar aigua als regadius, un aspecte que al Districte de Sant Martí va influir decididament en l’esdevenir dels barris del Poblenou a través dels diversos ramals que van aportar aigua a l’horta de l’antic entorn del Taulat.

Igualment, va fer funcionar molins i indústries i, més endavant, va abastir les indústries tèxtils, un fet que en fa un element indispensable per a entendre el desenvolupament econòmic i social dels darrers 1.000 anys de la història del pla de Barcelona.

Protecció patrimonial

Actualment, la sèquia medieval no disposa de cap règim de protecció ni declaració monumental en tot el seu conjunt. Al llarg del seu traçat només estan protegits tres trams, aproximadament un 2% de la seva totalitat: la Mina de Montcada i la seva boca de sortida al Reixagó, l’àmbit del molí de Sant Andreu i el tram a l’interior del Mercat del Born. La resta del traçat no té cap protecció, ni patrimonial ni urbanística.

Aquesta situació comporta el risc que puguin desaparèixer elements importants que representen la memòria col·lectiva de la ciutat i els seus habitants. El Pla Director proposa la creació d’una Fitxa 0 com a eina per preservar la seva traça i l’entorn immediat.

Recuperar el Rec Comtal va més enllà de la seva traça i la seva materialitat, ja que està estretament vinculat al planejament i la gestió urbanística de l’espai públic, a la memòria col·lectiva, a la seva capacitat d’articulació i d’integració social, a l’estratègia territorial de gestió de l’aigua, a la facultat de configurar una infraestructura verda dins un marc de rutes blaves, al seu pas entre la trama urbana consolidada tot generant un nou recorregut de mobilitat tova, i a la gestió i socialització del patrimoni arqueològic, arquitectònic i paisatgístic.