Recuperar l'aqüeducte romà, reivindicar la història

La restauració de l'aqüeducte romà a la plaça del Vuit de Març, al barri del Gòtic, a Ciutat Vella, recupera per a la ciutadania una peça clau de la història de la ciutat. Les restes arqueològiques daten de finals del segle I aC i formaven part del canal de 13 quilòmetres que portava l'aigua des de Montcada.

07/08/2018 15:00 h

Redacció

L’actuació forma part del Pla Bàrcino i té l’objectiu de fer més visible l’aqüeducte, ara difícil d’identificar perquè es troba totalment integrat dins de la paret mitgera de l’edifici on hi ha les restes arqueològiques.

En concret, se’n destacaran el canal, les quatre arcades i els pilars gràcies a la neteja que es farà del material sense valor que envolta les restes i a l’alliberament de l’espai en els punts on sigui possible, ja que la paret serveix de suport a l’edifici.

A més, s’excavarà per sota del nivell del carrer actual per fer visible la base dels pilars i que es percebi així la dimensió original de l’aqüeducte, d’uns 11 metres d’alçària.

Es preveu que la restauració s’enllesteixi el primer semestre del 2019 i té un pressupost de 345.000 euros, que s’han finançat amb ingressos de les lones publicitàries de cobertura d’edificis.

L’aqüeducte romà, primer edifici públic

L’aqüeducte romà, que conduïa l’aigua al llarg de 13 quilòmetres des de Montcada fins a la plaça Nova de Barcelona, va ser el primer edifici públic de la ciutat, data de finals del segle I aC i va funcionar fins als segles VI-VII. El rec Comtal és hereu d’aquest primer aqüeducte.

Al començament de l’edat mitjana es va produir un canvi de mentalitat i el que fins aleshores s’havia considerat un bé públic de servei ciutadà va passar a considerar-se un bé de consum generador de riquesa.

Amb la inutilització de l’aqüeducte, l’estructura va servir de base de nous edificis, fins que l’any 1988 l’enderroc de les cases del carrer de Duran i Bas en va posar al descobert les restes. L’avís al Museu d’Història de Barcelona d’un veí de Ciutat Vella, Alfred Lloré, va permetre’n la preservació.

Etiquetes associades a la notícia