Respostes d’acompanyament a la fragilitat i la dependència de les persones grans: llocs alternatius per viure la vellesa avançada

27/03/2018 18:13 h

Toni Duarte Blanco

El 12 de febrer de 2018 va tenir lloc al Museu Picasso una sessió de debat sobre habitatges alternatius a la vellesa, que va comptar amb la presència de la Tinenta de Drets Socials, la Sra. Laia Ortiz,  la participació de la investigadora i Dra. en sociologia  Cécile Rosenfelder, persones expertes i representants d’entitats socials. La sessió es va desenvolupar a partir d’una conferència de la Dra Cécile Rosenfelder i un debat entre els participants.

La Sra. Laia Ortiz va plantejar l’important pes de les persones grans a la ciutat i l’esforç  municipal per prestar serveis de qualitat que donin resposta a les necessitats reals de la població gran. En la seva intervenció, la Dra Cécile Rosenfelder va exposar diferents models habitacionals per a persones grans que s’han desenvolupat a Europa des dels anys 70.

Els diferents projectes  comparteixen l’objectiu comú de donar resposta a les necessitats de suport a la fragilitat fugint de la lògica institucionalitzadora i residencial apostant per  llocs de vida que afavoreixen una vida comunitària.

L’envelliment de la població és un èxit social que comporta la necessitat de donar una resposta real a les diferents necessitats d’atenció que apareixen al llarg del procés d’envelliment personal. La solidaritat familiar i l’atenció domiciliària son els pilars de l’envelliment satisfactori per a moltes persones grans però tenen limitacions i no sempre poden donar una resposta efectiva a les necessitats reals d’atenció. Els diferents models d’habitatges alternatius volen donar una resposta anticipada a aquestes necessitats sent una alternativa a la opció residencial.

Al llarg dels anys, han aparegut diferents propostes de formes d’habitatges alternatius a països com França, Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos. Des d’habitatges residencials de luxe, petites unitats convivencials, llars compartides o habitatges autogestionats de lloguer o compra, més o menys oberts i integrats a la comunitat que els envolta. Partint de principis diferents, tots es troben amb el mateix límit: les possibilitats reals que ofereixen per donar suport a la dependència i la fragilitat dels seus habitants.

Viure en un hàbitat autogestionat no és un compromís senzill, la vida col·lectiva pot ser font de tensions i conflictes. La continuïtat dels vincles relacionals amb la família és un altre dels reptes que es plantegen. I finalment, la figura i les relacions convivencials dels i les cuidadores.

Els diferents models d’habitatges alternatius reflecteixen la necessitat social de donar una opció habitacional diferent a la residencial per a les persones grans.

Tot i la heterogeneïtat de fórmules tots coincideixen en:

  • La preservació del concepte de llar
  • La participació i integració en la vida de la ciutat
  • El vincle social, la solidaritat i l’ajuda mútua entre els habitants o amb el veïnat

El repte al que han de donar resposta també és comú, ser una alternativa que ofereixi suports i cures a les persones en situació de dependència i fragilitat.

Etiquetes associades a la notícia