Saps quines normes ha de complir un pis turístic a Barcelona?

05/08/2019 11:37 h

Ajuntament de Barcelona

Barcelona disposa d’un parc d’allotjaments turístics extens i legal, però a la ciutat també existeix, encara, una oferta il·legal d’aquests serveis, que suposen un perjudici pels llogaters i per la ciutat.

La ciutat de Barcelona ofereix un ampli ventall d’allotjaments turístics que permeten als visitants tenir una experiència més immersiva en la vida de la ciutat. Aquests allotjaments turístics amb llicència s’ajusten a les directrius que estipula el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), en vigor des de 2017.

Paral·lelament, a la ciutat de Barcelona també es pot trobar una oferta il·legal d’allotjaments turístics, que resulten perjudicials tant pels inquilins, ja que no tenen drets de reclamació respecte de qualsevol incident i priva als propietaris de serveis de compliment obligat, i per la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida, i la seva activitat no reverteix en positiu en el marc de les comunitats de veïns que els acullen.

 

Què és un pis turístic?

Un habitatge d’ús turístic és un allotjament cedit pels propietaris a llogaters esporàdics, directament o indirectament, a través d’agències, a canvi d’una contraprestació econòmica i per a una estada igual o inferior a 31 dies.

Perquè un pis turístic sigui legal, els propietaris dels habitatges han de comunicar expressament a l’Ajuntament la seva intenció d’exercir aquesta activitat i l’Administració ha de concedir una llicència que acrediti que compleix tots els requisits establerts per la llei.

Tamateix, el domicili també ha de disposar de cèdula d’habitabilitat i no poden allotjar-se més persones de les que aquesta estableix. Pel que fa a l’interior de l’habitatge, ha d’estar en perfecte estat d’higiene, moblat i contenir tots els estris necessaris per habitar-hi.

 

Obligacions del propietari d’un habitatge d’ús turístic vers la comunitat de veïns

El propietari, directament, o l’agència que gestiona l’habitatge com a negoci turístic, ha de facilitar als llogaters o veïns el telèfon per atendre o resoldre de manera immediata les consultes o incidències relatives a l’activitat de l’apartament. També ha de garantir un servei d’assistència o manteniment per a qualsevol incidència.

Eva Mur, Directora dels Serveis d’Inspecció del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, esmenta que el propietari també té “l’obligació de donar un número de telèfon als veïns a través del qual se’l podrà trobar les 24 hores del dia”, així com d’afegir el mateix número en la solicitud de llicència.

La Guàrdia Urbana i els mateixos veïns es poden posar en contacte amb el propietari en cas de queixa, que derivarà en expedient sancionador si no es soluciona l’incident per part del propietari. Tres expedients sancionadors en un mateix any natural es ressolen amb l’anul·lació de la llicència.

 

Com saber que ens allotgem en un pis turístic il·legal

Es pot comprovar si un domicili disposa de llicència municipal i que l’adreça d’aquesta coincideix amb la de l’apartament a la web de l’Ajuntament de Barcelona. Si l’adreça no apareix, la web ofereix diverses formes de queixa, com enviar-la a través de la pàgina o trucar al 010.

Pels llogaters hi ha indicis d’una possible il·legalitat si a l’inici de l’estada s’aconsella als inquilins no obrir la porta si ve un inspector de l’Ajuntament, per exemple.

 

Tràmits a seguir per cessar l’activitat d’un habitatge turístic

El procediment administratiu habitual per clausurar l’activitat d’un habitatge d’ús turístic il·legal pot durar de 6 a 12 mesos, des de l’inici fins a l’arxivament de l’expedient. Es tracta d’un període llarg, atès que s’han de complir amb totes les garanties legals del procediment administratiu disciplinari.

Es necessari presentar la queixa per iniciar la inspecció de l’habitatge i verificar-ne l’ús, en el cas que no compleixi la normativa vigent s’iniciaran els tràmits de tancament. L’Ajuntament haurà de notificar la incidència al propietari.

En aquest punt, el propietari disposa de 10 dies per presenar al·legacions i demostrar que l’actuació que se li imputa no és certa. Si les al·legacions han estat estimades s’arxivarà el cas, en cas contrari s’emetrà l’Ordre de Cessament mitjançant una notificació. El popietari podrà presentar recursos de nou, argumentant que els fets no són certs o que el procés no s’ha dut a terme seguint la normativa, i en cas d’èxit l’expedient s’arxivarà.

Si no hi ha recursos o aquests no prosperen, es procedirà amb la comprovació per verificar el cessament de l’activitat irregular. Si aquesta activitat no ha cessat, s’emetrà l’ordre de precinte, en cas que el propietari s’hi oposi caldrà que l’Ajuntament obtingui una ordre judicial.

L’Ajuntament de Barcelona té la funció d’obrir els expedients i vetllar perquè tot aquest procediment tingui prou fonaments i aporti les proves suficients perquè el jutjat, en última instància, pugui dictar, finalment, una ordre de cessament de l’activitat de l’habitatge, basant-se en la Llei de Turisme de Catalunya 13/2002.

El nombre de precintes forçosos ha seguit una tendència decreixent des de mitjans de 2016, moment en el que es va iniciar el que Eva Mur anomena “pla de xoc per la regulació dels allotjaments turístics”. En la segona meitat d’aquell any es van tancar 116 habitatges, durant tot l’any següent van ser 81, 70 al 2018 i 34 en la primera meitat de 2019.

En el mateix període de temps molts més propietaris han complert les ordres de cessament, amb la qual cosa no ha calgut precintar l’immoble. “L’aparició de pisos il·legals va seguir una tendènia creixent fins 2018, a partir d’aleshores s’ha invertit dràsticamet”, explica Eva Mur, que ho justifica amb els mecanismes sancionadors, “quan els propietaris van començar a rebre sancions i multes s’ho van pensar, ja que no era rendible”.

A la segona meitat de 2016, 121 pisos van cessar l’activitat turística il·legal seguint l’ordre, 1075 ho van fer al 2017, 1596 al 2018 i 650 en els primers sis mesos de 2019.

A l’inici el pla de xoc, les sancions rondaven els 30.000 euros, en l’actualitat, oscil·len entre els 60.000 i els 600.000, depenent de si el propietari és reincident en el mateix any natural.

 

Què pot passar si reportem un pis turístic il·legal mentre hi estem allotjats

El llogater no patirà cap conseqüència en cap dels casos, tant si és qui ha reclamat com si es veu afectat per un precinte d’un expedient anterior. El procediment per precintar un pis turístic il·legal s’allarga en el temps i pot trigar diversos mesos.

En cas que es porti a terme un precinte d’un pis que estigui allotjant turistes en aquell moment, l’Ajuntament reallotjarà els hostes sense cap càrrec per a ells. Posteriorment l’Ajuntament cobrarà les despeses associades al propietari del pis sense llicència.

 

Com es demana una llicència per a un apartament turístic

Pel que fa als propietaris dels pisos que vulguin demanar una llicència per fer un apartament turístic, han de comunicat a l’Ajuntament que volen oferir un HUT (Habitatge d’Ús Turístic).

Els habitatges d’ús turístic (HUT) són habitatges cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques establertes pel Decret 159/2012 de 20 de novembre.

 

Requisits del pis turístic

L’habitatge s’ha de cedir sencer i ha de complir les condicions següents:

Disposar de la cèdula d’habitabilitat i satisfer en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.

No pot ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula.

Ha d’estar suficientment moblat i dotat dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d’higiene.

Els habitatges d’ús turístic requereixen la corresponent comunicació prèvia d’inici d’activitat a l’ajuntament competent.

Actualment a la ciutat de Barcelona el Pla Especial Urbanístic per a l’Ordenació dels establiments d’Allotjament Turístic, Albergs de Joventut, Residències col·lectives d’allotjament Temporal i Habitatges d’Ús Turístic (PEUAT) és la normativa d’aplicació.

Cal tenir en compte que qualsevol desenvolupament d’Activitat Econòmica (sigui obligada o no al pagament de l’Impost sobre Activitats Econòmiques) ha de ser declarada i donada d’alta davant l’Agència Tributària, a qui correspondrà determinar l’epígraf pel qual s’han de donar d’alta les activitats que obtenen la llicència pel concepte habitatge d’ús turístic.

Un cop formalitzada l’alta davant l’Agència Tributària també s’haurà de efectuar l’autoliquidació del preu públic de recollida de residus, segons les dades declarades a l’alta d’inici d’activitat.

 

Qui ho pot demanar?

Els titulars de la llicència hauran de ser els propietaris de l’habitatge, tant si són persones físiques com persones jurídiques. En el cas que sobre la propietat s’hagi constituït un dret real (usdefruit) i sempre que en l’escriptura de constitució no s’esmenti el contrari, el titular de la llicència serà la persona que té la nua propietat. Pot fer la sol·licitud un representant degudament autoritzat, en el seu nom.

La sol·licitud de la llicència es pot dur a terme a les Oficines d’Atenció Ciutadana, previ pagament d’una taxa de 227 euros.

 

Col·laboració personal

Queda pal·lès que és molt important el compromís i la col·laboració dels visitants a la ciutat per evitar que aquesta oferta submergida i que fomenta un tipus de turisme poc responsable, econòmicament insostenible i irrespectuós amb l’entorn s’imposi i arreli a Barcelona.

Es recomanable comprovar abans de llogar un pis turístic si és legal o no, i rebutjar-ne la contractació si no té llicència per lluitar contra el frau. Si ets veí o veïna i experimentes molèsties per l’activitat d’aquests allotjaments i vols contribuir a lluitar contra aquest fenomen, ara pots fer arribar una queixa més fàcilment.

Gràcies a la col·laboració ciutadana els pisos sense llicència han passat de 6000 a mitjans de 2016 a 223 a finals de 2018.

Gaudir d’una experiència de viatge profitosa personalment i respectuosa vers els veïns de la ciutat també depèn dels mateixos visitants.