Antecedents del cas

L’Institut Municipal d’Hisenda va notificar a la congregació que havia de pagar un total de 22.368,04 euros en concepte d’IBI de l’any 2019 corresponent a un immoble de la seva titularitat pel qual percebia rendiments derivats del lloguer. La congregació va interposar un recurs administratiu, que la Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda va desestimar el 5 de juliol de 2021.

Aquest fet va permetre a l’entitat religiosa recórrer davant el Jutjat Contenciós Administratiu, que va emetre aquesta sentència pionera el 22 de juliol i referma la mesura de l’Ajuntament.

Arguments jurídics

La decisió es basa en el fet que la congregació està donada d’alta en l’impost d’activitats econòmiques (IAE), perquè exerceix una activitat per la qual percep un rendiment econòmic i, per aquest motiu, ha de pagar l’IBI.

La congregació religiosa va al·legar que, com que el local es destinava a una activitat docent, quedava inclòs en els motius d’exempció de l’IBI recollits en la llei que regula el règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i en el Concordat entre Espanya i la Santa Seu del 1979. El Jutjat Contenciós Administratiu que ha resolt el cas considera que això no és correcte, perquè qui exerceix l’activitat docent és una societat mercantil, i la congregació el que fa és llogar l’espai. Per tant, la congregació està duent a terme una activitat econòmica, no educativa, i ha de pagar l’IBI del local.

El consistori entén que, si estigués exempta de pagar l’IBI, l’activitat econòmica de lloguer d’immobles feta per una entitat no mercantil podria suposar una competència deslleial respecte a les societats mercantils, que en tot cas estan subjectes al pagament de l’impost. Es tractaria d’un ajut d’estat il·legal, prohibit pel dret de la Unió Europea, com ha reconegut el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en diverses ocasions.

Una sentència pionera

Es considera que el criteri seguit en aquesta sentència seria aplicable a tot tipus de confessions religioses, entitats sense ànim de lucre i associacions declarades d’interès públic, excepte que les activitats que desenvolupin als immobles objecte de tributació siguin compatibles amb el dret de la competència de la UE, com en el cas de determinades activitats de l’àmbit de l’ensenyament, de la sanitat, dels serveis socials i de la cultura, així com religioses i de conservació del patrimoni històric.