Per posar fi a la violència masclista, digues el que penses

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, es presenta una mesura de govern amb prop d’un centenar d’accions per continuar construint un present feminista. Amb el lema “Digues el que penses”, la nova campanya “El present és feminista” fa una crida a trencar els silencis que perpetuen la violència masclista.

18/11/2019 18:27 h

Ajuntament de Barcelona

La nova mesura de govern “Cap a una Barcelona lliure de violències masclistes 2019-2023” recull un programa extens dividit en quatre grans objectius i prop de cent accions concretes. Aquest nou pla dona continuïtat a un model referent en l’abordatge de la violència masclista a la ciutat, amb mesures innovadores i valentes com la internalització dels serveis d’atenció, l’ampliació dels equips professionals, la duplicació de les places d’acollida per a dones i infants o l’aplicació del protocol “No callem” en l’oci nocturn. A més, durant els darrers quatre anys s’ha incrementat el pressupost destinat a lluitar contra la violència masclista en un 163%, fins als 12,3 milions d’euros actuals.

Quatre grans reptes per erradicar la violència masclista

El full de ruta es divideix en quatre objectius que assenyalen les línies estratègiques més importants:

  • Impulsar noves aliances per ampliar la sensibilització i aconseguir més implicació de la ciutadania.
  • Crear sinergies amb els sectors cultural, educatiu i de la salut, entre altres, per abordar la violència masclista des de l’arrel i transformar els imaginaris de sexe i de gènere cap a models lliures, respectuosos i diversos.
  • Millorar la coordinació i els serveis d’atenció a la violència masclista.
  • Definir un model integral d’abordatge de la violència sexual de manera conjunta entre els serveis municipals, les entitats i les administracions públiques que respongui a l’amplitud de les formes de violència masclista i que doni una resposta empoderadora i no victimitzadora.

Prop d’un centenar d’accions específiques

A partir dels objectius plantejats, la mesura es desplega en prop de cent accions en diferents àmbits, com el transport públic, l’educació, el comerç o els serveis municipals. Aquestes en són algunes:

  • Protocol d’abordatge de la violència masclista al transport públic: el 42% de les dones que fan un ús intensiu del transport públic han patit tocaments sexuals en aquest espai. L’objectiu del nou protocol és establir un circuit de prevenció, detecció, intervenció i comunicació d’agressions i assetjaments sexuals de manera conjunta amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
  • Ampliació del programa pilot de parades a demanda del bus nocturn, en col·laboració amb l’Agència Metropolitana del Transport (AMB).
  • Nou servei específic d’atenció telefònica les 24 hores per oferir una primera atenció en casos de violència sexual.
  • Impuls a la col·laboració amb el sector comercial per visibilitzar la lluita contra la violència masclista i promoure la igualtat, en la línia de les iniciatives comercials de la Creu Coberta i el Born que s’han desenvolupat en els darrers anys.
  • Ampliació del protocol “No callem”, al qual ja s’han adherit 36 espais d’oci nocturn arreu de la ciutat.
  • Extensió de la cobertura dels estands antimasclistes amb punts mòbils que es puguin instal·lar en diferents indrets de la ciutat.
  • Reforç de les actuacions per promoure l’educació sexual i afectiva a les escoles, les famílies i la gent gran.
  • Actuacions específiques en l’àmbit laboral, especialment dels sectors més vulnerables com el de la neteja i el treball domèstic i de les cures.
  • Millora de la coordinació del Circuit Barcelona contra la Violència Masclista, on s’integren tots els serveis municipals específics: els punts d’informació i atenció a les dones (PIAD), el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), les places d’acollida per violència masclista, el Servei d’Atenció a Homes (SAH) i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), entre altres.
  • Nou programa pilot sobre violències de gènere a través del mòbil i les xarxes socials, especialment adreçat a la població més jove.

El present és feminista

Com cada any l’Ajuntament s’afegeix al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones amb una campanya de comunicació que té com a objectiu prendre partit en contra de totes les formes de violència masclista. Durant els últims anys, el missatge de la campanya del 25N ha evolucionat: en les primeres campanyes, el missatge clau i central volia visibilitzar la violència masclista contra les dones i rebutjar-la de manera contundent. Les campanyes “Rebutja” (2015), “Ni mitja” (2016) i “No et giris d’esquena” (2017) buscaven el compromís del conjunt dels actors de la ciutat assenyalant que el problema de la violència masclista era un tema de ciutat, de tots i totes.

L’any 2018, amb la campanya “El futur no és masclista”, es va avançar cap a una visió de futur, interpel·lant els nois i la gent jove a través d’un missatge que convidava a no callar davant la violència i assenyalava que les relacions han de ser sempre lliures i respectuoses, ja que, al futur, la violència no hi té lloc.

Enguany, la campanya se centra en la Barcelona del present, perquè molt abans del futur, el present ja és feminista. Per això, l’objectiu és recordar que vivim en una ciutat combatent, que lluita de manera conjunta, que es reinventa, que rebutja totes les formes de masclisme i que s’hi enfronta. Amb el lema “El present és feminista”, la campanya vol interpel·lar els homes i proposa elements que faciliten la reflexió sobre el rol actiu que tenen i sobre la necessitat de construir noves masculinitats i d’atrevir-se a trencar les complicitats masculines, que sovint perpetuen una estructura de violència. Per això, la campanya convida els homes a trencar el silenci i a dir el que pensen davant la violència masclista i, sobretot, a fer-ho i implicar-s’hi ja, en el present, ara.

La violència masclista, una xacra de dimensió epidèmica

La ciutadania és més conscient que mai de les violències masclistes i, a la ciutat, els moviments feministes i les polítiques municipals lluiten per posar fi al masclisme i sensibilitzar la població. No obstant això, les dades demostren que la violència masclista continua sent un problema greu que cal erradicar.

A Barcelona, el 57,7% de les dones asseguren que han patit violència masclista al llarg de la vida, segons l’última enquesta de violència masclista de l’any 2016. A més, una de cada tres dones ha patit fets de violència molt greus, com amenaces amb represàlies, emportar-se els fills o les filles sense permís, rebre propostes de millores a canvi de favors sexuals, ser víctimes de tocaments amb amenaces o violència, violacions, intents de violació o agressions físiques violentes. I el 20% de les dones de Barcelona han patit algun tipus de violència sexual greu al llarg de la vida.

Només l’any 2016, el 13,8% de les barcelonines van patir agressions masclistes, i en un 2,3% dels casos van ser fets molt greus, en concret, un 1,1% va ser violència sexual.

Dos dels serveis més importants a la ciutat d’atenció i acompanyament de víctimes d’agressions sexuals també van assolir durant l’any 2018 les xifres més altes dels darrers anys. L’Hospital Clínic de Barcelona, el centre de referència per a aquest tipus d’atencions, va registrar 448 casos, i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) va abordar el tractament i acompanyament psicològic i social posterior en 298 casos.

Més visibilitat, però poca denúncia

Aquestes xifres fan palès que el problema és cada vegada més visible, però que encara cal incidir molt més en la lluita per combatre una situació que històricament ha estat silenciada i infravalorada.

I és que les enquestes i els estudis corroboren que el nivell de denúncia de les violències sexuals és molt baix. L’any 2016 es van registrar 1.342 delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual a tot Catalunya, segons les xifres del Departament d’Interior, però l’enquesta de violència masclista del 2016 va detectar que el 0,5% de les dones havien patit, aquell mateix any, una violació al Principat. Aquest percentatge correspon a unes 16.000 dones, molt lluny dels 1.342 delictes registrats per Interior.

El percentatge baix de denúncia fa visible que cal sensibilitzar molt més el conjunt de la societat, reforçar la prevenció i atendre de manera integral les dones que han patit aquest tipus de violències.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades