Clam de les ciutats per reclamar més inversió de l'Estat en habitatge

Durant els darrers vuit anys la inversió en polítiques d'habitatge de l'Estat s'ha reduït en més de 1.000 milions d'euros. Els regidors responsables d’habitatge de Barcelona, Madrid, Cadis, Santiago de Compostel·la, la Corunya, València i Saragossa s’han reunit avui amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transports i Habitatge per presentar-li les al·legacions al Pla estatal d'habitatge 2018-2021, perquè s'equipari amb les polítiques europees més avançades.

11/12/2017 16:59 h

Redacció

Una de les principals propostes que han presentat ha estat dotar aquest pla amb 2.000 milions d’euros d’inversió per al 2018 i capgirar així la tendència de reducció dràstica de la despesa pública en polítiques d’habitatge que ha tingut lloc durant els darrers anys. Actualment la despesa destinada a habitatge de l’Administració General de l’Estat és de 467 milions d’euros (el 0,059% del PIB), mentre que el 2009 va ser de 1.512 milions.

La reclamació dels set ajuntaments és que en el termini de deu anys la despesa pública se situï en l’1,5% del PIB. Aquest increment anual permetria que l’Estat espanyol s’equiparés amb la resta de països europeus que impulsen polítiques més d’acord amb el principi de l’habitatge com a dret fonamental.

En aquest sentit, l’increment pressupostari hauria de servir per augmentar el parc públic d’habitatge social a Espanya. Actualment aquest tipus d’habitatge representa només el 2,5%, que és insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania. Des de les ciutats es proposen mesures com que l’Institut de Crèdit Oficial habiliti línies de finançament específiques per a projectes d’habitatge protegit, o que s’estableixi un marc legal per impulsar alternatives com el dret de superfície en cessió d’ús, que garanteix la propietat pública del sòl.

L’objectiu d’impulsar aquest tipus de mesures és arribar a tenir un parc públic com el d’altres països com Àustria, amb un 24% del total, o el Regne Unit o França, que disposen d’un 17% d’habitatges socials.

Canvis legals per protegir els llogaters

Els representants dels ajuntaments han aprofitat la trobada per posar sobre la taula la reivindicació per modificar el marc legal que protegeix els llogaters. La Llei d’arrendaments urbans (LAU), que permet una durada mínima de tres anys des de la darrera modificació de la llei, ha conduït a pujades de preu molt per sobre de la capacitat adquisitiva de la ciutadania.

D’altra banda, les ciutats demanen eliminar els beneficis fiscals de les socimis, les societats immobiliàries que cotitzen a borsa, l’activitat de les quals repercuteix negativament en l’accés al lloguer. Gràcies a les exempcions d’impostos i a les bonificacions fiscals, els beneficis de les socimis superen els 5.000 milions d’euros. També es demana que la compra d’habitatge habitual de persones i d’entitats estrangeres no residents sigui penalitzat fiscalment.

Més informació

Etiquetes associades a la notícia