L'alzina bicentenària del carrer Encarnació, catalogada com a Arbre d’Interès Local

Un cop aprovada la catalogació de l’alzina al consell plenari, el consistori podrà dictaminar definitivament la retirada de la llicència d’obres que afectava les casetes, ara retirada de forma cautelar.

31/03/2019 18:10 h

Districte Gràcia

Segons l’informe de la Direcció de Conservació d’Espais Verds del consistori, l’exemplar és, segurament, l’alzina amb un diàmetre més gran de les que en tenim constància en la trama urbana de Barcelona.

Gràcia ha iniciat els treballs per a revisar i actualitzar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric de la Vila.

El procés de catalogació de l’alzina bicentenària de l’interior del jardí de les casetes del carrer Encarnació (Gràcia) ha passat avui el tràmit definitiu perquè aquest exemplar de Quercus ilex entri a formar part de llistat d’Arbres d’Interès Local i, per tant, gaudeixi de la protecció màxima.

El plenari del Consell Municipal ha donat el vistiplau a la sol·licitud de catalogació emesa per la Direcció de Conservació d’Espais Verds del consistori que, en un informe, detalla les característiques peculiars de l’exemplar.

Segons la fitxa feta, l’arbre fa 22 metres d’alçada, la capçada té 22 metres de diàmetre, i té un perímetre de tronc de 3,5 metres.

Aquest informe estableix que l’alzina és l’arbre representant de la vegetació clímax de la zona urbana de Barcelona i que l’alzinar és un tipus de vegetació en regressió en tot l’àmbit mediterrani, actualment amenaçat per la creixent urbanització turística. Segons l’última actualització de l’inventari d’arbrat de la ciutat de Barcelona, hi ha 4.053 alzines, 255 de les quals són de categoria exemplar (més de 1,1 m de volta de canó). D’aquestes, pocs exemplars superen els 3 metres de perímetre.

Segons l’informe, l’exemplar del carrer Encarnació és, segurament, l’alzina amb un diàmetre més gran de les que en tenim constància en la trama urbana de Barcelona. La singularitat de l’exemplar augmenta, ja que l’alzina es troba en un barri que destaca per la poca superfície d’espais verds, i en particular, per l’absència d’arbres singulars.

L’existència de l’alzina està documentada des de fa com a mínim 200 anys, abans de l’existència de la urbanització de les casetes que l’envolten. L’alzina originalment se situava en els terrenys de la masia de Can Vidalet, en l’anomenat Pla del Bon Pa. Actualment, aquesta masia la trobem restaurada en el mateix carrer Manrique de Lara.

L’alzina es troba dins d’una finca on la propietat havia iniciat els tràmits per a l’enderroc de les cases i posterior construcció d’una promoció d’habitatges. L’inici de l’expedient de catalogació de l’arbre va permetre, no obstant això, dictar mesures cautelars per aturar les obres d’enderrocament de les dues edificacions de la finca i posteriorment retirar la llicència d’obres.

Segons la Llei d’Espais Naturals de la Generalitat, que prohibeix la destrucció de “les espècies de la flora que necessiten una preservació especial” i l’ordenança municipal de medi ambient (article 74.10.4), “qualsevol projecte previst en una zona propera a un arbre inclòs al Catàleg d’arbres d’interès local, ja siguin públics o privats, haurà de garantir la seva perfecta conservació i condicions de desenvolupament”.

Un cop aprovada la catalogació de l’alzina al consell plenari, el consistori podrà dictaminar definitivament la retirada de la llicència d’obres, ara retirada de forma cautelar.

Revisió del patrimoni de la Vila de Gràcia

Paral·lelament a tot aquest procés, el districte de Gràcia ja ha engegat els treballs per a la revisió del catàleg de patrimoni de Gràcia per protegir elements d’interès patrimonial que fins ara no tenen cap protecció, com per exemple les finques d’Encarnació.

Aquest procés té com a objectius actualitzar la protecció patrimonial del barri de la Vila de Gràcia, garantir el manteniment dels valors del teixit antic –com valors de conjunts, de paisatge urbà, o valors tipològics i d’ús—, i definir unes estratègies d’intervenció que preservin el patrimoni construït característic d’aquests barris i alhora fomentin i estimulin la rehabilitació i el manteniment, enfront de la substitució.

Aquesta feina finalitzarà amb un procés participatiu que, tal com preveu el Reglament de Participació Ciutadana, tindrà com a finalitat comunicar i divulgar els treballs tècnics realitzats i complementar els resultats de l’estudi patrimonial de cada àmbit d’actuació, i alhora, promoure un debat ciutadà que permeti incorporar la visió del veïnat en relació a les propostes tècniques plantejades.

Segons el calendari previst, aquesta revisió podria finalitzar a principis de 2020, quan es podria iniciar el tràmit per a l’aprovació.