Nascut a Barcelona el 1939, Ricard Bofill va crear les bases del que avui és el Taller d’Arquitectura, amb un equip interdisciplinari format per arquitectes, poetes, sociòlegs, músics i altres artistes. A l’inici de la seva carrera va assajar nous tipus d’habitatges adequats a formes de vida comunitàries, més enllà del model familiar tradicional, com l’emblemàtic Walden 7 (1970), a Sant Just Desvern.

Un llegat vinculat a la ciutat

La seva obra és present a més de quaranta països d’arreu del món, i a Barcelona la seva empremta és molt extensa i visible, per exemple, en un edifici d’habitatges del carrer de Nicaragua (1965), un complex de 113 apartaments a la Vila Olímpica (1991), el Teatre Nacional de Catalunya (1997) o l’Hotel W Barcelona, conegut com a Hotel Vela (2009). També és el responsable de l’ampliació i la remodelació de l’aeroport Barcelona – El Prat Josep Tarradellas, amb la terminal 2, l’any 1991, i la terminal 1, acabada el 2010, que va rebre el Premi al millor aeroport del sud d’Europa.

Ricard Bofill defensava la recuperació de la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència i la construcció de llocs connectats dins la ciutat, i no fer edificis aïllats. Bofill també va desenvolupar gran part de la seva activitat en projectes residencials, incloent-hi habitatges socials. 

Al llarg de la seva carrera, Ricard Bofill va rebre nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troba la Creu de Sant Jordi (1973). El 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Metz (França), i el 2021 per la Universitat Politècnica de Catalunya.