Tot i les diferències innegables, la Terra i Mart s’han comparat històricament per les grans similituds que presenten, fins a arribar al punt de plantejar escenaris futurs a Mart en cas que el nostre planeta deixés de ser habitable. Ja durant les primeres civilitzacions, Mart era mirall, metàfora i font d’inspiració per als humans. Ara, el CCCB ens en parla amb l’exposició “Mart. El mirall vermell”. 

Comissariada pel director del CCCBLab, Juan Insua, la mostra explora el nostre vincle amb aquest planeta des de l’antiguitat fins als nostres dies, des de diferents enfocaments i disciplines, com la ciència, l’art i la literatura. El projecte expositiu, a més, reflexiona sobre el nostre futur com a espècie i el paper que hi tindrà el planeta vermell. 

La mostra s’estructura en tres grans àmbits i engloba més de quatre-cents ítems: hi trobareu llibres incunables, escultures, dibuixos, fotografies, còmics i facsímils, pel·lícules, manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià. A més, la iniciativa suma un programa paral·lel amb experts del món de la creació, l’art, la ciència i el pensament d’arreu del món que protagonitzaran debats, audiovisuals i activitats educatives i familiars.

Mart, en el cosmos antic

El primer àmbit expositiu viatja fins a l’aparició de les primeres cosmogonies, amb representacions mitològiques de Mart com el Mars Balearicus (imatge) o l’Almagest, de Claudi Ptolomeu (procedent de la ciència astronòmica antiga). La secció permet conèixer els diferents noms, formes i representacions que ha rebut històricament el planeta Mart segons la cultura que el mirés. 

Ciència i ficció del planeta vermell

La ciència-ficció al voltant de Mart ha anat eixamplant-se a mesura que el desenvolupament científic i tecnològic permetia conèixer cada vegada més sobre el quart planeta del sistema solar. Partint de les creacions de H. G. Wells i arribant a les obres de Ray Bradbury i Kim Stanley Robinson, l’apartat relaciona la ciència amb la ficció, la literatura i la cultura popular, a través de l’exploració de les influències de científics, enginyers, escriptors o artistes obsessionats amb el planeta vermell. En aquest àmbit s’hi exposen produccions com Trip to Mars (de Thomas Edison) o la col·lecció de revistes pulp (Norman Saunders).

Mart en l’Antropocè

Finalment, l’exposició obre el debat sobre Mart com a planeta B, posant de manifest l’emergència climàtica actual, que obliga a buscar solucions més enllà del globus terraqüi. La secció exposa diferents missions a Mart passades, presents i futures, i presenta un espai on Mart esdevé un mirall per a la Terra que qüestiona fins a quin punt és possible que prosperem al planeta vermell.

L’exposició es pot visitar fins a l’11 de juliol. Els diumenges l’entrada és gratuïta amb reserva prèvia. Podeu consultar aquí l’horari i els preus de la visita.