Sancions contra l’assetjament als llogaters

En defensa del dret a l’habitatge dels llogaters s’han activat les competències municipals que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge per obrir procediments sancionadors als inversors i grans propietaris que exerceixin assetjament immobiliari als llogaters. Les multes poden arribar als 900.000 euros.

17/07/2018 18:54 h

Ajuntament de Barcelona

VÍDEO Jaume Asens: “L’assetjament immobiliari és una il·legalitat que afecta el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. És el nostre mandat actuar en defensa del dret a l’habitatge.”

L’Ajuntament ha obert diligències preliminars per la via administrativa de quatre denúncies per assetjament immobiliari recollides al districte de Ciutat Vella. En un dels casos, el de l’edifici del carrer del Carme, 106, ja està en marxa el procediment administratiu per sancionar el propietari de la finca per impedir que les persones llogateres puguin viure de manera pacífica a casa seva.

Les multes van dels 90.001 als 900.000 euros. Es tracta d’un procediment administratiu, compatible amb el procediment penal, que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que permet als consistoris catalans actuar davant les pràctiques que vulneren els dret a l’habitatge dels llogaters a través de procediments administratius sancionadors.

L’assetjament immobiliari és un problema present a la ciutat que pateixen habitualment unitats de convivència en situacions de vulnerabilitat i que és difícil que s’arribi a denunciar. Afecta especialment la gent gran amb contractes de renda antiga.

Segons la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, s’entén per assetjament immobiliari “tota actuació o omissió amb abús de dret que té l’objectiu de pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge”. És també un delicte tipificat en el codi penal.

Les formes de pressió poden ser molt diverses. Es considera que es produeix assetjament immobiliari en les situacions següents:

  • S’augmenta de manera imprevista i injustificada el preu del lloguer.
  • Els propietaris es neguen de manera injustificada a cobrar el lloguer.
  • No es respecta la durada o pròrroga del contracte de lloguer.
  • No s’efectua cap manteniment ni obres de rehabilitació o d’accessibilitat.
  • Es manipulen o es tallen els subministraments per provocar consums elevats.
  • Es lloga un altre habitatge de l’edifici per provocar molèsties i aldarulls.
  • Es rescindeix el contracte amb indemnitzacions inferiors i sense dret al tanteig dels llogaters.
  • S’assetja i amenaça verbalment els llogaters.
  • S’impedeix l’ús pacífic de l’habitatge de lloguer.

Etiquetes associades a la notícia