Comença la retirada de medalles i reconeixements al franquisme atorgats durant la dictadura

Tots els grups municipals, amb l’excepció de Ciutadans i el PP, han celebrat amb representants de les entitats memorials integrades a l’Ateneu de Memòria Popular l’inici del tràmit per retirar deu medalles i condecoracions atorgades per l’Ajuntament franquista al dictador Francisco Franco i a altres comandaments i responsables de la repressió popular. El procés culminarà amb l’aprovació definitiva de l’expedient al Plenari del 25 de gener, coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

16/01/2019 15:21 h

Ajuntament de Barcelona

Les distincions que es revocaran són la medalla commemorativa dels “Veinticinco años de paz” que va rebre Franco el 1964 o la Medalla d’Or de la Ciutat a l’almirall Luis Carrero Blanco, cap del Govern franquista, la qual se li va adjudicar pòstumament, l’any 1973.

Un dia després que el Plenari del 25 de gener aprovi la retirada dels reconeixements franquistes, es compliran 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, després de dos anys i mig de guerra i bombardejos.

La iniciativa del Govern municipal persegueix la recuperació de la memòria democràtica de la ciutat, la fi de la impunitat franquista i la restitució de la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la dictadura a l’Estat entre els anys 1939 i 1975.

Les altres medalles d’or de la ciutat que es revocaran són les que es van atorgar a:

  • El general José Solchaga Zala (atorgada l’any 1949), que va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener del 1939.
  • El general Agustín Muñoz Grandes (1969). Va ser ministre secretari general del Movimiento, general en cap de la División Azul i ministre de l’Exèrcit.
  • Antonio Ibáñez Freire (1967). Ja en democràcia, va ser ministre de l’Interior els anys 1979 i 1980, tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany, atorgada en reconeixement del seu servei durant la Segona Guerra Mundial.
  • La Sección Femenina de la Falange Española (1966), institució creada l’any 1934 per les dones falangistes.
  • Alfonso Pérez-Viñeta Lucio (1971), capità general de Catalunya fins al 1971. Va tenir un gran protagonisme tant a l’exèrcit colpista com a la Falange Española.

També es retirarà la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat, la unitat militar de xoc de l’exèrcit franquista d’inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans, i el pergamí i la placa de plata de fill adoptiu a Felipe Acedo Colunga, vinculat a les conspiracions per afavorir el derrocament de la Segona República.

D’altra banda, es deixarà sense efecte l’acord del Ple del 1929 per sol·licitar al Consell de Ministres la concessió de la Gran Cruz de Beneficencia al general Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona a principis dels anys vint, ministre de Governació durant la dictadura de Primo de Rivera i un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats a la policia amb l’anomenada llei de fugues. Per això, Martínez Anido és considerat un dels responsables de la repressió del moviment obrer que va matar dirigents sindicals com Francesc Layret.

Un nou pas en la lluita contra la impunitat franquista

La retirada d’aquestes medalles és un pas més en la lluita del Govern municipal contra la impunitat franquista. A l’abril, el Plenari municipal va revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul·lar els expedients de depuració de més de mil sis-cents treballadors i treballadores municipals.

Un any abans, el març del 2017, havia estat el torn de l’ex-ministre franquista Rodolfo Martín Villa, que va perdre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona que se li havia concedit l’any 1976, al final de la dictadura.

Així mateix, el Govern municipal, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha dut a terme durant aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge. Després d’elaborar un cens dels elements de simbologia franquista que perduraven a la via pública, es va procedir a retirar-los, i així es va donar compliment al que estipula la Llei de memòria històrica. En total, s’han retirat prop de mil cent plaques.

Querella contra els crims del franquisme

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.

Des del maig del 2015, el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme i contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil, i també ha presentat dues querelles penals relacionades amb l’etapa del tardofranquisme. A més, ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.

A més de tot això, el consistori ha interposat una querella contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès amb la defensa de la diversitat sexual i de gènere, evidencia amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.

Etiquetes associades a la notícia

Notícies relacionades