L’Estratègia de ciutat de l’ESS 2030 no només vol acordar i redactar com els diferents actors i actrius de l’ESS imaginen la ciutat del 2030 i el paper que l’ESS hi pot tenir, sinó també com es farà la concreció en línies de treball, el seguiment del seu desenvolupament i l’avaluació de les fites aconseguides.

El document resultant ha de ser una ruta a 10 anys, a mig i llarg termini, compatible amb accions més concretes pel primer trienni i posteriors, que vol establir un marc que alinea els esforços dels diferents actors clau de la ciutat, tant els que es poden identificar clarament d’ESS com altres considerats importants per als objectius que es persegueixen.

Com a resultat del procés de reflexió, es busca obtenir una priorització de les línies de treball i dels sectors d’activitat clau en els propers anys que els actors signants de l’Estratègia promouran conjuntament. Així també, aquest document haurà de poder funcionar com una guia per a l’elaboració de les polítiques d’ESS en els propers governs locals, com una inspiració transversal d’altres polítiques municipals (Cultura, Ecologia, Mobilitat, Habitatge…) i com una inspiració per a les administracions supralocals que fan polítiques d’ESS a la ciutat.

Fins a data de març de 2020, el resum de les línies estratègiques, palanques estratègiques i reptes transversals és el següent.

Línies estratègiques

• L1: Augmentar el pes de l’ESS en l’economia de la ciutat, la seva solidesa, articulació i extensió, especialment en els sectors estratègics
  • Incidir en el model productiu de la ciutat mitjançant l’impuls i el treball de l’ESS en els sectors estratègics.
  • Augmentar l’ocupació de qualitat de l’ESS en els sectors estratègics.
  • Fer créixer el mercat social, prioritàriament, entre les entitats i persones de l’ESS, i en segon terme en grups socials aliens a l’ESS.
  • Incrementar el consum conscient en els sectors estratègics.
  • Ampliar l’articulació de l’ESS per sectors d’activitat
  • Desenvolupar oportunitats d’activitat en sectors estratègics amb poca presència de l’ESS.
  • Pol·linitzar altres actors econòmics convencionals amb instruments i pràctiques de l’ESS.
  • Penetrar en estructures (fires, entitats…) de l’economia convencional amb l’ESS.

• L2: Visualitzar l’ESS com una realitat de prestigi a la ciutat
  • Mesurar de forma sistemàtica, harmonitzada i permanent la dimensió, característiques, retorn social I pràctiques de l’ESS a la ciutat.
  • Observar de forma periòdica el grau de coneixement i ús de l’ESS de la ciutadania i del grau de prestigi de la ciutat relacionat amb l’ESS.
  • Facilitar eines d’aprofundiment de les entitats i empreses de l’ESS en els seus trets identitaris.
  • Facilitar eines mancomunades per les entitats representatives de l’ESS, de visualització del valor, retorn i impacte econòmic i social de l’ESS a la ciutat.
  • Aconseguir espais propis en mitjans de comunicació per explicar i visibilitzar l’ESS.
  • Explorar les possibilitats de les monedes socials, locals i complementàries.

• L3: Crear i consolidar estructures estratègiques de l’ESS
  • Enfortir les bases socials de les entitats representatives de l’ESS.
  • Consolidar eines i estructures existents destinades a posar en valor i enfortir l’ESS.
  • Articular vincles de l’ESS amb tots els nivells educatius-formatius, especialment cicles formatius, així com amb centres de recerca i universitats.
  • Articular les oportunitats de treball dins l’ESS.
  • Facilitar la intercooperació entre actors de l’ESS.
  • Impulsar espais físics de comercialització, difusió i sensibilització de l’ESS.
  • Crear l’observatori de l’ESS de la ciutat

• L4: Territorialitzar l’ESS en els barris i districtes
  • Facilitar la capilaritat territorial de les polítiques públiques d’ESS, alineant-les i coordinant-les a altres estratègies existents al territori.
  • Promoure l’articulació de les iniciatives d’ESS a les comunitats i districtes de la ciutat.
  • Promoure pols econòmics d’ESS locals.
  • Promoure l’articulació entre els pols econòmics d’ESS locals.

• L5: Generar més marcs de coproducció de polítiques públiques amb l’ESS
  • Impulsar, normativitzant si cal, la coproducció (cocreació, cogestió, coseguiment i coavaluació) de les polítiques municipals d’ESS.
  • Estendre el programa de Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària a tots els barris i districtes de la ciutat.
  • Ampliar el marc conceptual i normatiu dels “béns comuns urbans” als procomuns digitals.
  • Transversalitzar l’ESS en els espais de concertació municipals, participant en el Consell Municipal (Pacte per la Mobilitat, CESB i la xarxa d’organismes municipals de participació sectorial existents).
  • Introduir l’ESS en espais municipals de concertació relacionats amb la coproducció de polítiques públiques.
  • Aplicar el model de l’Acord Ciutadà a l’Estratègia ESS.
  • Construir una estratègia conjunta d’incidència en altres nivells de l’administració pública que incideixen a la ciutat.

• L6: Contribuir des de l’ESS a prevenir i reduir les desigualtats socials a la ciutat
  • Articular la participació de l’ESS en la defensa coordinada de les competències i recursos locals per a la lluita contra la pobresa i la cohesió social.
  • Augmentar la incorporació de col·lectius específics (persones migrades i racialitzades, aturades, joves, majors de 45 anys…) a les entitats i empreses d’ESS.
  • Promoure la contractació de col·lectius en situació o risc d’exclusió social per part d’entitats públiques i privades.
  • Consolidar la reserva de contractació pública per a centres especials de treball, empreses d’inserció i cooperatives d’iniciativa social

• L7: Contribuir a democratitzar l’economia de la ciutat
  • Contribuir a l’ampliació de l’acció col·lectiva per part de barcelonins i barcelonines, potenciant-ne la representació i participació des de l’ESS.
  • Contribuir, accentuar i intensificar, cual s’escaigui, a la socialització de les cures entre homes i dones.
  • Enfortir la participació veïnal en la confecció dels pressupostos municipals.
  • Contribuir a debatre i arribar a acords transversals (urgent) i conscienciació de la ciutadania d’un model de desenvolupament local basat en les necessitats de la ciutadania.
  • Afavorir la transició socioeconòmica: impuls d’accions de formació…

Palanques estratègiques

• Palanca 1: Consum conscient

Entenem per consumidores conscients aquelles que pensen en les conseqüències de les seves decisions de consum: com afecten les persones, la comunitat i el medi ambient. «El consum conscient es basa en tres pilars: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.» A Barcelona existeixen nombroses experiències que mostren l’important potencial del consum com a palanca estratègica per a l’ESS, quan s’alinea amb els seus principis, valors i pràctiques.

• Palanca 2: Compra i contractació pública responsable

L’Ajuntament de Barcelona impulsa la contractació pública sostenible que integra mesures socials, ambientals, ètiques i d’innovació per: garantir els drets laborals, socials i ciutadans de les persones que executin el contracte públic i de les persones destinatàries o usuàries del mateix contracte; impulsar una economia local circular i sostenible; promoure l’activitat econòmica de les mitjanes, petites i microempreses locals i, singularment, de les empreses d’economia social. Entesa en aquests termes, la compra i contractació pública, en especial de l’Ajuntament de Barcelona que dedica al voltant de 1.100 M€ a proveïments, pot esdevenir una excel·lent palanca per al desenvolupament de l’ESS en els propers anys.

• Palanca 3: Educació

L’educació com a part essencial del procés de socialització de les persones, que ens dona eines i coneixements per viure en societat, és sens dubte una de les principals palanques per construir un nou futur de la ciutat on, partint d’unes estructures i recursos públics de qualitat i d’accés universal, l’ESS tingui un paper rellevant. L’ESS en aquest camp hi té llarga experiència tant en el camp reglat (hi ha 15 cooperatives d’ensenyament, el 35% del total a Catalunya), com en l’educació en el lleure (hi ha 463 entitats socials d’educació en el lleure a la ciutat i el 20% de les entitats del Tercer Sector Social s’hi dediquen) i d’altres àmbits relacionats amb l’educació continua, inserció sociolaboral, l’educació per a la vida, etc. Però més enllà d’això, cal incorporar l’ESS de manera transversal a tots els processos educatius, formals i no formals, que es desenvolupen a la ciutat.

• Palanca 4: Finançament

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ja va situar, el 2013, l’enfortiment de les capacitats financeres del sector com una de les seves prioritats. El Tercer Sector Social compta en conjunt amb importants mancances en aquest àmbit, que amb la crisi econòmica es van fer més evidents i van dur a greus dificultats de subsistència a moltes entitats. Les finances ètiques han viscut en els darrers deu anys una visibilitat, reconeixement i captació de recursos enorme. Segons dades de l’Observatori de les Finances Ètiques2 en el darrer any l’estalvi recollit s’ha incrementat en un 9,24% i els préstecs concedits (íntegrament a iniciatives d’ESS) per les entitats de finances ètiques s’han incrementat en el 24%.

• Palanca 5: Nova gestió pública

Tan important és el que fan els governs locals com el com ho fan. Alguns criteris que podrien servir de referència són la transversalitat, la coproducció, la cooperació creativa amb la ciutadania i la paciència. Siguin quins siguin els criteris i les condicions internes de partida, la principal recomanació sobre com abordar polítiques de desenvolupament local en clau d’ESS és partir del que ja hi ha, al territori, i atendre les seves necessitats. Hem de vetllar perquè els equips tècnics i polítics locals identifiquin, valorin i comptin activament amb les iniciatives que fa temps s’esforcen perquè l’ESS sigui una realitat en la seva comunitat i al seu territori.

• Palanca 6: Intercooperació i creació de Mercat social

La creació d’enxarxaments i de projectes compartits entre les entitats de l’ESS és un element clau per a l’escalabilitat de les iniciatives d’ESS, per a les dinàmiques de solidaritat entre elles, per als processos de consolidació i enfortiment, per a donar resposta de forma col·laborativa als reptes de la ciutat.

Reptes transversals

• Repte transversal 1: Economia digital

L’evolució de les tecnologies informàtiques està acompanyada d’una constant pèrdua de sobirania: el programari lliure no té una presència destacable en sectors on, a priori, hauria de ser hegemònic, com el de l’educació o l’administració pública; la capacitat tecnològica de captar i analitzar dades de forma massiva s’està utilitzant per mercantilitzar les dades privades de les persones; les millores tecnològiques en sistemes d’informació, debat i presa de decisions no s’apliquen per ampliar les estructures democràtiques dels estats; i aquesta nova economia extractiva, sorgida gràcies a aquesta evolució tecnològica, se salta la legalitat i intenta normalitzar els seus serveis. D’altra banda, el vincle entre els comuns digitals i les entitats de l’ESS segueix sent molt feble. L’ús de programari FLOSS, estructures tecnològiques descentralitzades i la governança de les dades que genera l’entorn digital té un nivell baix d’implantació entre molts sectors de l’ESS.

• Repte transversal 2: Economia feminista

L’economia feminista és l’estudi crític de les ciències econòmiques per tal de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals. Es focalitza en temes de particular importància per a les dones, com el treball de cures, la segregació laboral, les deficiències als models econòmics (com per exemple la invisibilització del treball a la llar), i el desenvolupament d’altres maneres d’observar la realitat socioeconòmica i altres tipus d’indicadors com: l’índex d’apoderament de gènere, l’índex de desenvolupament humà (IDH), l’índex de desigualtat de gènere, l’índex de desenvolupament humà relatiu al gènere (IDG), l’índex de progrés real (IPR) (també anomenat índex de progrés genuí, IPG) i l’índex de benestar econòmic sostenible (IBES).

• Repte transversal 3: Migracions

Tal com es recollia a la FESC de 2017, «els impactes de la crisi econòmica en el col·lectiu migrant, les dificultats legals i financeres tant per obtenir permisos de residència en el marc de la Llei d’estrangeria, com per engegar iniciatives formals de l’ESS com les cooperatives, fan que quedi lluny de l’ESS un sector de la societat que, per contra, té una necessitat important d’alternatives socioeconòmiques: el 17% de la població barcelonina1, que sembla relegada a segments del mercat laboral més precaritzat (hostaleria, serveis, neteja, cura a persones), com una oportunitat capitalista d’abaratir costos i de crear relacions laborals més desiguals i segregacionistes.»

• Repte transversal 4: Transició ecològica i energètica

Les ciutats són els espais on més actuacions es poden (i s’han de) fer per afrontar la crisi ecològica: transformacions en el sistema de transport i mobilitat, transformacions en el sistema alimentari, remodelacions del sistema d’edificacions i moratòries al creixement urbà, redistribució dels nuclis i centralitats veïnals, etc.

• Repte transversal 5: Protagonisme de la joventut

Donat que l’Estratègia és una guia per als propers 10 anys, la implicació de les persones joves i el seu apoderament han d’estar presents en totes les accions. L’Estratègia no només hauria de donar resposta a les seves demandes i necessitats, sinó que hauria d’incorporar des de l’inici la seva mirada i visió de futur.