En el darrer informe de persones sense llar a Barcelona, corresponent a l’any 2018, es van comptabilitzar 329 dones que dormien al carrer, un 13% del total. Tot i que el percentatge de sensellarisme femení és sensiblement inferior al masculí, les dades d’atenció dels serveis municipals mostren que les dones pateixen més situacions d’infrahabitatge, abús i violència abans de quedar-se sense llar, fet que comporta que les seves condicions físiques i emocionals són més greus que les que presenten els homes. Aquesta situació de desigualtat coincideix amb la que es mostra als estudis sobre sensellarisme femení que s’han fet arreu del món, en què també s’observa el problema específic de les dones que viuen al carrer i que, per motius estadístics, queda invisibilitzat.

En aquest context, s’impulsa l’aplicació d’una mirada de gènere a les polítiques municipals que aborden el sensellarisme per desenvolupar mesures específiques adreçades a dones sense llar, tant pel que fa a l’abordatge com a la prevenció. La nova mesura de govern s’aplica a través d’una vintena d’accions que suposen un increment de 600.000 euros en el pressupost anual que es destina a fer front al sensellarisme, de 35 milions d’euros.

Exclusió habitacional

L’estabilització habitacional de les dones sense llar és una prioritat per als serveis socials, i s’impulsarà amb la incorporació de 80 places noves d’acollida en què les dones tindran preferència d’accés. Les noves places provindran de:

• Ampliació del programa municipal “Primer la llar“, que ja disposa de 68 pisos.
• Nous allotjaments temporals amb suport social per a dones o famílies monoparentals femenines, com els de l’equipament del carrer de Tànger o el model d’allotjaments provisionals de proximitat (APROP).
• Deu places noves que tindran suport econòmic de l’Ajuntament i que s’inclouran en la futura Llar Rosario Endrinal, que actualment construeix el Centre Assís.

Aquests allotjaments s’afegiran a les 2.170 places municipals que hi ha actualment i que en els darrers quatre anys han incorporat 300 places noves.

Reforma dels equipaments amb perspectiva de gènere

La mirada masculina ha marcat tradicionalment el disseny dels centres d’acollida per a persones sense llar, un biaix que deixa les dones que es troben en aquesta situació en condicions de més vulnerabilitat. Per reduir la inseguretat i la manca de privadesa i d’intimitat, s’invertiran 1,2 milions d’euros en obres de reforma als equipaments d’acord amb criteris que tinguin en compte les necessitats específiques de les usuàries.

Quatre línies estratègiques

Aquestes dues accions formen part de la vintena d’actuacions que recull la mesura de govern i que es divideixen en quatre línies estratègiques:

• Millora de la diagnosi del sensellarisme femení, tant pel que fa a la recollida d’informació com a l’avaluació del funcionament dels serveis socials que atenen les dones sense llar.
• Abordatge de les causes estructurals del sensellarisme, mitjançant la col·laboració amb la Generalitat, per impulsar l’Estratègia integral d’abordatge del sensellarisme a Catalunya, i amb l’Estat, per impulsar polítiques laborals, migratòries, habitacionals, d’igualtat i de protecció social.
• Millora de l’atenció a les dones que formen part del Programa municipal d’atenció a les persones sense llar, a partir del testimoni de les usuàries. L’objectiu és establir mecanismes de detecció precoç i reforçar els canals d’informació dels serveis municipals, a més d’impulsar la cooperació entre organismes dependents de la Generalitat d’altres municipis.
• Priorització de l’estabilitat habitacional de les dones sense llar, mitjançant la inclusió de la perspectiva de gènere en la reforma dels equipaments municipals, el reforç dels serveis d’atenció en casos de violència masclista, la creació de grups de dones en tots els centres i l’accés prioritari de les dones al programa “Primer la llar“.

A quins serveis socials municipals poden accedir les persones sense llar?

Per atendre les persones sense llar i sense sostre com a resultat de situacions de pobresa i d’exclusió social severes, l’Ajuntament disposa d’un conjunt de serveis que tenen per objectiu prevenir aquestes situacions, atendre les persones sense sostre, cobrir necessitats vitals bàsiques i traçar itineraris d’inclusió que permetin la recuperació de l’autonomia personal i els vincles socials de les persones més vulnerables.

Què és el Servei d’Atenció i Suport a Persones Sense Sostre?

És un servei adreçat a persones que viuen al carrer amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida. Disposa d’equips de primera acollida i tractament social.

Què és el Servei d’Acolliment Residencial Temporal per a Persones Sense Sostre?

És un servei municipal que proporciona allotjament, alimentació, higiene i atenció social i sanitària en centres residencials d’atenció integral a persones que es troben en una situació inicial, avançada o consolidada de desarrelament social i no disposen de domicili.

Consulteu tots els serveis municipals d’atenció a persones sense llar.