Compromís entre municipis de tot Europa pel dret a l’habitatge i la renda mínima

Barcelona ha refermat al Parlament Europeu el seu compromís amb el dret a l’habitatge i ha reclamat, conjuntament amb vuit ciutats europees, la urgència i la necessitat que l’habitatge sigui considerat un dret a escala europea per construir una Europa més social que lluita contra les desigualtats.

22/02/2019 17:17 h

Ajuntament de Barcelona

Conjuntament amb una vintena de ciutats, Barcelona ha ratificat al Parlament Europeu la petició perquè la implementació del Pilar Social Europeu sigui una prioritat a partir de l’any 2020, i ha defensat el seu compromís amb el dret a l’habitatge i la implantació duna renda mínima garantida com a principis clau daquest pilar social.

Durant l’acte, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha defensat el compromís de Barcelona amb dos dels principis que recull el Pilar Social Europeu, que són duna banda els del dret a lhabitatge i a la lluita contra el sensellarisme, i de laltra, la implantació d’una renda mínima garantida. “Una Europa més social és una Europa que redueix les desigualtats, i això exigeix garantir el dret a l’habitatge, que a Barcelona provoca fins al 80% de les situacions de pobresa”, ha manifestat Laia Ortiz.

El doble compromís de Barcelona té a veure amb les polítiques socials impulsades en els darrers anys a la ciutat com el projecte B-Mincome, que comprova l’eficàcia dimpulsar rendes mínimes, o la reserva del 30% dhabitatge social en les noves promocions.

El compromís de la defensa de lhabitatge Barcelona lassumeix conjuntament amb les ciutats de Gant, Glasgow, Leipzig, Ljubljana, Lió, Nantes, Timisoara i Utrecht; i entre totes nou, fins a l’any 2024 destinaran 2.176 milions d’euros a habitatge social i, a més, construiran 75.000 nous habitatges.

Les nou ciutats europees també inverteixen anualment 78,2 milions d’euros per atendre les persones sensellar. Aquestes xifres mostren la urgència i la necessitat que l’habitatge sigui considerat un dret a escala europea. “Barcelona ha posat la defensa del dret a l’habitatge com una prioritat política i pressupostària, com moltes altres ciutats, i ara demanem a les institucions europees que facin el mateix”, ha reivindicat Laia Ortiz.

Pilar Social Europeu

El Pilar Social Europeu es va aprovar el novembre del 2017 i estableix els vint principis i drets socials bàsics que han de guiar l’acció política a Europa per assolir mercats de treball i sistemes de protecció social tan equitatius com sigui possible.

Aquesta és la primera passa que ha fet la Unió Europea per definir unes polítiques locals comunes, i mitjançant la xarxa Eurocities, Barcelona —que ha liderat la xarxa durant dos anys fins al mes de novembre— ha treballat per aconseguir que les institucions locals tinguin un paper clau en la seva construcció, no només ne el disseny de les polítiques necessàries, sinó també amb la gestió directa dels fons comunitaris.

Etiquetes associades a la notícia