Consisteix en una investigació teoricopràctica que vincula el Terrorisme Patriarcal Domèstic amb les escales com a element simbòlic.

La proposta s'emmarca en els feminismes no identitaris, el feminisme interseccional i la justícia restaurativa. Sorgeix de la necessitat de generar discursos que no siguin sensacionalistes, ni revictimitzants com tampoc morbosos o essencialistes. Neix de la necessitat de situar l'experiència individual en un marc col·lectiu, per sortir de la lògica home-agressor dona-víctima que simplifica la qüestió en termes essencialistes.

L'obra consisteix en una maqueta mòbil que funciona com un dispositiu generador de relats. La maqueta s'entén en dues parts: per una banda, l'escala normativa -basada en el BOE, el qual regula la seguretat i el perill inherent en el trànsit de l'escala com a element arquitectònic funcional- i, per altra banda, un conjunt de graons independents que serveixen per intervenir l'escala normativa. Mitjançant l'alteració de l'escala, s'anul·len les dimensions establertes com a segures i podem parlar de seguretat i perill en un context de maltractament a la parella, generant relats propis o col·lectius entorn el tema proposat.

Les escales apareixen a partir del record personal d'un context de violència domèstica, la simbologia del mateix element, la seva dimensió funcional lligada als conceptes de seguretat i perill, i el vincle amb la cultura popular "me he caído por las escaleras", fan d'elles un element interessant per compartir relats des de les escales.