Artistes: Marianne Fahmy, Joyce Joumaa, Huda Takriti, Hasan Özgür Top

Comissària: Chiara Cartuccia

L'obra As Stones on Their Palms, Embers and Flame (Com pedres als palmells, brases i flama), —títol inspirat en Fadwa Tuqan— explora l'entrellaçament entre la destrucció i les històries de resistència anticolonialista, l’alçament, la revolució i el radicalisme polític arreu del Mediterrani. Les ruïnes no s'entenen aquí com a vestigis inerts del passat, sinó com a terrenys carregats on convergeixen la capitulació i la resiliència; «comuns negatius» que, tot i marcats pel rastre de la decadència i el desposseïment, nodreixen també la promesa del ressorgiment, de manera que formen un camp de lluita on s'entrecreuen la memòria, la imaginació i el desig. Són inseparables dels gestos que les van generar i d'aquells que en sorgeixen: actes de desobediència i constància que porten dins seu el doble destí de la derrota i la victòria.

L'exposició reuneix quatre artistes el treball dels quals aborda aquestes condicions a través d'estratègies diferents i, alhora, convergents: consideren les ruïnes llocs mnemotècnics i dispositius especulatius, on el record suscita projeccions de futurs més enllà de la catàstrofe; tracen cicles de ruïna social a la llum de passats i presents revolucionaris, demostrant que l'esfondrament i la germinació van de bracet; interroguen l'arqueologia i la pràctica arxivística com a tecnologies de dominació, disciplines que fabriquen la legitimitat, monumentalitzen la derrota i esborren la memòria insurgent. Les ruïnes es prenen com a terreny de confrontació, en el qual la violència ni s'oculta ni es nega, sinó que es reconeix com a part integral de la força generativa de la transformació política. Així mateix, el lèxic de l'exposició trastoca la figura de l’«heroi», redirigint l'atenció cap a gestos col·lectius de rebel·lia, sacrifici i repetició. La resistència es replanteja, ja no com a gest continu i triomfal, sinó com a ritme recurrent, obstinat; la persistència de cossos que s'aixequen, cauen i s'alcen de nou.

Com pedres als palmells, brases i flama presenta les ruïnes com a ferida i com a arma, com a cicatriu i com a arsenal. Així, des d'aquest terreny inestable, entre pols i ignició, sorgeixen solidaritats i estructures de lluita. En els intersticis entre la destrucció i la creació, la imaginació política perdura.


Chiara Cartuccia és comissària, escriptora i investigadora. La seva llarga recerca aborda el Mediterrani com a geografia inventada/inventiva, centrant-se en les ramificacions de la mediterraneïtat o mediterraneïtats pràctiques en contextos euromediterranis.

És cofundadora i directora de la plataforma curatorial EX NUNC. Ha treballat de comissària a SAVVY Contemporary (Berlín) i a Manifesta Biennial (Palerm/Amsterdam), on també va ser cocomissària de Manifesta 12 Planetary Garden Public Programme (2018). Ha comissariat exposicions i programes discursius i performatius a The Showroom London, Goldsmiths College, Goethe-Institut Bulgària, Venice International Performance Art Week, ICA Sofia, TBA21, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo i La Escocesa, entre d’altres. Com a comissària convidada a UNIDEE – Cittadellarte-Fondazione Pistoletto (2022–2024), va comissariar Neither on Land nor at Sea, el programa biennal de recerca que aborda el Mediterrani com a geografia desarrelada –un lloc inestable on es negocien i configuren mons– i que s’ha desenvolupat mitjançant residències i programes públics.

Cartuccia és (co)editora de Manifesta 12. The Planetary Garden Reader (Het Nieuwe Instituut, 2018), Place Holder (BOZAR, 2022), Neither on Land nor at Sea. Catalogue (UNIDEE, 2024) i Holding Place (Viaindustriae, 2025), que és part del projecte internacional Alexandria: (Re)Activating Common Urban Imaginaries. Escriu freqüentment en revistes, catàlegs i publicacions independents. Des de 2024, exerceix de tutora al DAI Dutch Art Institute, dins de l’Archive Ensemble.