Interval #1 en l’estretor del revolt, una esquella, amb Noela Covelo Velasco, és un cicle de performances i una instal·lació expositiva de Rubén Grilo i Robert M. Ochshorn.

Programa

Dimarts 16 de setembre
19 h Progress Barks (2022), de Rubén Grilo i Robert M. Ochshorn
Sessió d'escolta i instal·lació expositiva, del 16 de setembre al 5 d’octubre.

20 h mebrat / መብራት (2025), de Misiker Agulló, Adrasha
B4MBA (Ismaël N’Diaye Pont), productor musical; plataforma circular de Victor Ruiz Colomer en col·laboració amb Nicolas Regis Beliot  (Mooki6) i Opo
30 minuts

Dimarts 23 de setembre
19 h feed ♾️ back (2025), de Maguette Dieng
Col·laboració amb Azadi Sound System. 
40 minuts

20 h endless summer (2025), d’Adam Christensen
45 minuts

en l’estretor del revolt, una esquella
L’asfalt traça el sentit de lectura del lloc en una direcció. Desvia, tot d’una, alguna cosa que sona a esquella. Un centelleig que apareix en l’atenció aguda i dirigida del conduir. Unx podria pensar que l’animal estava perdut, però l’esquella i l’animal van a ritme de pastura pels voltants de la carretera. 

en l’estretor del revolt, una esquella és un programa dedicat a pràctiques vinculades al so. Travessa tot allò que passa entre altaveu, lloc i cos: hi implica totes les parts, i es pregunta per a qui serveixen i cap a on es dirigeixen aquestes estructures que anomenem sistemes de so. 

A la sala —la planta baixa del centre—, hi roman una disposició tècnica. Els sons que s’hi senten, abruptes, procedeixen de la peça de Rubén Grilo i Robert M. Ochshorn, Progress Barks, un sistema d’altaveus que es pregunta què fa una màquina quan li ensenyes a bordar.

Es podrà visitar en un període estès del 16 de setembre al 5 d’octubre. Participant com un baix continu d’aquest muntatge, se n’apartarà i hi tornarà, per tal que altres sons hi entrin a través dels mateixos altaveus i malgrat ells. 

El dia 16 de setembre, Adrasha presentarà la seva peça mebrat / መብራት, en la qual explora la figura del far com a guia i frontera. El 23 de setembre, Maguette Dieng compartirà feed ♾️ back, una conversa entre veus i altaveus, i Adam Christensen ens acompanyarà amb veu i acordió en endless summer.

Noela Covelo Velasco

Un interval és una pausa entre dos moments, un temps suspès en què alguna cosa s’atura perquè una altra pugui començar. En la música, l’interval és la distància entre dues notes; en el cinema, el tall entre dues imatges; i en un centre d’art, pot ser l’espai entre exposicions: un moment en què l’espai expositiu es buida, però on encara ressonen processos, restes i memòries. Interval pren aquesta idea com a punt de partida i com una oportunitat per desaprendre i desprogramar els ritmes habituals de la institució, explorant noves formes de fer, de pensar i d’habitar l’espai expositiu.

Amb Interval #1 posem el focus en la pràctica de Noela Covelo Velasco, que explora la veu com a matèria, mitjà i espai sonor, en un recorregut cada vegada més proper a la composició coral. El projecte traça una xarxa d’ecos i reverberacions entre obres i agents que sintonitzen amb la seva pràctica. Durant dues nits i dues setmanes, aquestes connexions es podran experimentar a La Fabra Centre d’Art Contemporani. 

Noela Covelo Velasco (Pontevedra, 1994) és una artista que vincula la seva pràctica a la veu com a material i espai, prenent cos des de la composició sonora, les performances i els processos col·lectius. Ha exposat recentment a Generaciones 2025 de La Casa Encendida i al MARCO de Vigo, i ha presentat les seves performances a Jauna Muzika (Vílnius, 2025), La Capella (Barcelona, 2024) i el CA2M (Madrid, 2023). Graduada en Disseny amb especialització de Moda a l’ESDi i màster d’Art Sonor a la Universitat de Barcelona, és cofundadora de l’entorn per a l’experimentació pedagògica c h o r o, amb seu a Foc, i forma part del grup de treball de Ràdio Web MACBA.

Rubén Grilo (Lugo, 1981) és un artista que actualment viu a Berlín. El seu treball aprofundeix en el potencial de l’art per explorar la nostra relació amb la tecnologia. Grilo ha mostrat el seu treball a Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, Amposta (2022); a CentroCentro, Madrid (2019); a ZKM Center for Art and Media, Karlsruhe (amb Metaphysics, 2018); a Union Pacific, Londres (2016); a la 13 Biennal de Berlín (2016); a la Fundació Joan Miró, Barcelona (2015), i a CSS Bard, Nova York (2011), entre altres llocs. Grilo ha rebut la beca de la Fundació Botín (2013) i ha estat resident a la Gasworks de Londres (2015) i a la Rijksakademie d’Amsterdam (2011-2012). La seva primera monografia, Worn Not, la va publicar Puente Editores l’any 2024.

Robert M. Ochshorn (Califòrnia, 1987) és enginyer de programari, teòric cultural i investigador de mitjans, amb base a Brussel·les i a Nova York. Desenvolupa interfícies digitals inusuals per observar i activar so, vídeo, tacte i llenguatge. Li interessa la manera com les noves eines de comunicació possibiliten noves pràctiques socials, i viceversa. Ochshorn és cofundador i director executiu de Reduct.Video.

Misiker Agulló, Adrasha (Addis Abeba, 1996), graduada en Relacions Internacionals, és una artista multidisciplinària etíop establerta a Barcelona. La seva pràctica s’inicia en la dansa a Addis Abeba i evoluciona cap a una investigació sonora que connecta la música de club africana contemporània amb gèneres híbrids com el gqom, l’afropunk, el future dancehall i l’electrònica experimental. El seu projecte mebrat / መብራት explora la figura del far com a símbol de guia i frontera, i en tradueix els polsos de llum en ritmes. A través d’enregistraments de camp, poesia visual i arxius personals, articula paisatges sonors que aborden desplaçaments, comunicació i pertinença des d’una perspectiva política i sensorial.

Maguette Dieng (Barcelona, 1988) és una DJ, productora i programadora musical que es dedica a la difusió musical i a la investigació sonora. La força motivadora del seu treball és reflexionar sobre la representació i la justícia sonora i sobre com podem crear comunitat i possibilitat a través del so. Com a creadora musical i sonora, ha treballat component per a projectes escènics i instal·lacions de so. Li interessen les diferents formes com allò acústic conforma la identitat cultural de la societat, i com podem aprendre sobre la mateixa societat i transformar-la a través d’allò auditiu i de la seva activació.

Adam Christensen (Dinamarca-Regne Unit, 1979) és un artista multidisciplinari. La seva pràctica es desenvolupa principalment a través de tèxtils, música i instal·lació, difuminant els límits entre la vida quotidiana i la ficció. Partint de les seves experiències immediates, impregnades per la teatralitat d’allò quotidià, l’espectacle de la domesticitat, les trobades fortuïtes i els drames emocionals i físics, Christensen transmet aquestes vivències a través de les seves performances. Una preocupació central en el seu treball és la construcció i la representació de l’espai, i allò que «activa» aquest espai: la narrativa en desenvolupament del desamor, el desig, la memòria i la identitat. Crea un «escenari» des del qual interactua amb el públic i en pot editar la narrativa, sovint cantant amb l’acordió i llegint relats breus, afegint capes a la història en un procés de desenvolupament continu.