LALIRIO de Fuentesal Arenillas, comissariada per Claudia Elies, és una exposició que  s’articula al voltant d’una acumulació de peces tèxtils, disposades entre pilars i vidrieres com una gran columna vertebral. El treball que fan les artistes s’ha anat filtrant durant tots aquests anys formant maneres d’entendre la pràctica escultòrica com un aprenentatge col·lectiu adaptat a una pèrdua constant de la forma.

L’exposició es divideix en dos nivells: a la planta baixa es desplega Carrusel, i a la primera planta trobem Imaginaria i Caracolas. En les tres instal·lacions hi ha un fer elàstic que torna una vegada i una altra a aquell petit teatre de derives on s’encreuen els colls amb les cintures i els punys amb els peus, mantenint el moviment de qui hi ha al costat i posant les mans en vol sobre els materials que, contínuament, els han portat a l’acció i al succés. Una construcció on no sempre hi ha una història clara, sinó narratives i relats que s’entrellacen, que s’entrecreuen, que es repeteixen mentre les formes s’estiren, reposen i desapareixen.

Carrusel és una correspondència entre Fuentesal Arenillas i l’artista Itziar Okariz, una relació epistolar entre Cadis, Madrid i Nova York que es materialitza en una multitud de cartes-roba. Les peces responen al desig d’acostar les seves pràctiques artístiques, de voler cercar a través seu noves estructures, de trobar altres maneres de parlar-se des d’allò físic. Itziar Okariz ha explorat diferents maneres de portar a l’acció aquests materials, i alhora ha produït un arxiu de vídeo amb tots aquests exercicis, que havia fet sola, en companyia de la seva filla Izar o dels seus alumnis. Les converses entre tots dos són exercicis de proximitat, per acostar-se, per trobar un lloc comú; però també una amistat, una llavor que va portar un ocell, un vals a la ria, una acumulació de gestos o un canvi d’eix per fer la figuereta amb una faldilla. Un vestuari per a totes que busca en —i a través de— noves estructures en les quals apareixen interessos comuns i que donen forma a la instal·lació.

Imaginaria està construïda a partir de l’acumulació de petjades que es repeteixen i s’amunteguen per generar una nova disposició material. Fuentesal Arenillas guarden, retallen, transporten tots aquells records del transcurs d’anys compartits, records que queden adherits sobre aquests taulers de tàblex que han sigut els terres dels seus tallers, i produeixen un arxiu de formes incontrolades. Un palimpsest intervingut per la natura sense control, amb un camí cap a noves lectures adquirides a partir de més de setanta bastidors que donen forma a l’obra. Cada una documenta maneres concretes de presències i d’accions dels qui hi van ser. Per a aquesta ocasió, han convidat a incorporar-s’hi, també, una nova mirada i lectura per part de l’artista LUCE, que contribueix a eixamplar aquestes capes de memòria. Un treball de rastreig que comunica, uneix i dona relat a altres maneres d’intimitat i fa d’allò quotidià un escenari compartit.

Partint dels mateixos patrons i talls que les cartes-roba que componen Carrusel, es configura una sèrie de noves variacions: Caracolas. Produïdes ex profeso per a l’exposició LALIRIO, les artistes manifesten una dinàmica de múltiples transformacions i desequilibris en la qual no hi ha una posició final. Articulades a l’espai, es troben en un estat de repòs, s’acompanyen les unes a les altres amb diferents càrregues i tensions. Aquestes peces suggereixen altres formes d’espera, altres buits i altres maneres de percebre nous moviments. Gestos que remeten tant a la paraula com al volum que dona de si en utilitzar-los i que, amb el pas del temps, facilita la postura, l’estirament o el seu caràcter, de manera que aconsegueix entrar i sortir de la seva cobertura, i llisca pel ple i el buit de la superfície que cau pel seu propi pes.

L’exposició s’esdevé de la mateixa manera com ho fan les flors d’un lliri de mar, que emergeixen cada dia i s’acumulen al costat d’altres flors per crear un nou ordre. Les peces presentades són capaces de canviar sense perdre la forma original, de convertir-se en una altra cosa sense deixar de ser el que són.


Fuentesal Arenillas (Huelva, 1986 – Cadis, 1989) exploren la relació i els estats com a punt de partida, el treball des de la figura doble, l’esdevenir de la seva pròpia praxi o la pràctica de l’escultura després del joc del qual prové, i es configura a partir de les possibilitats metafòriques dels materials. Les seves implicacions al·legòriques i lingüístiques s’insereixen —s’instal·len— en altres circuits de producció material i cultural —popular—. Entre les seves darreres exposicions individuals hi ha Carrusel, a Condeduque (Madrid); La danza mudanza, a Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla); Cubierta brillante Margen delgado, a Sala de Arte Joven (Madrid); Casapuerta, a la galeria Luis Adelantado (València); o Un collar de ventanas, a Centro Párraga (Múrcia). Recentment han exposat, de manera col·lectiva, a CHÃO, Centro Internacional das Artes José de Guimarães (Portugal); Lo que pesa una cabeza, al museu TEA (Tenerife); Processi 150, a l’Academia de España en Roma; Una historia reciente II, a Fundació Juan March (Palma de Mallorca); La vista y el tacto [ca. 1929-30], a Centro Federico García Lorca (Granada); Dialectos, a CA2M Madrid; o Turno de Réplica, a Museo Patio Herreriano (Valladolid). Han rebut diferents premis, beques i residències, entre els quals destaquen el premi a la producció de la Fundació ”la Caixa” 2024; el Premio ARCO 2024 Comunidad de Madrid; el de l’Academia de España en Roma 2022-2023; el Generaciones 2023, de La Casa Encendida; la residència Fundación María José Jove; els VI Premios ARCO Cervezas Alhambra; la XXV edició dels VEGAP; i el Matadero Crea, entre d’altres.