Arts del carrer
DJ Léa Lahoud: Traumas Hallah Habibi

 L’escena musical libanesa comparteix amb la resta del món l’interès pels nous ritmes urbans. Gèneres com el hip-hop o el trap floreixen aquí, tal com ens mostrarà aquesta DJ libanesa, que ja haureu pogut escoltar el divendres 20, a Una nit a Beirut, on ha compost una peça original inspirada en els sons de la guerra. Aquí la veureu en la seva vis més festiva. Tothom a ballar com a beirutins i beirutines!

Metro Al Madina: Hishik Bishik Show

 Veniu a conèixer una companyia de teatre independent que dirigeix un dels espais més emblemàtics de la nit del Beirut actual: el Metro Al Madina. Els Hishik Bishik ens mostren com entenen el concepte del cabaret al Pròxim Orient. I és que ells reviuen l’ambient de les festes i els casaments egipcis del principi del segle xx en uns muntatges alegres i plens de color, de música i de danses, que beuen dels sons àrabs tradicionals i de l’imaginari cinematogràfic egipci. Deu artistes en escena us faran reviure l’estètica i la riquesa de tot un període de la història del Pròxim Orient.

Maya Chami: Traditional Digital Objects Revisited

 Una animació audiovisual creada per una artista libanesa formada en part a Londres i autora de dissenys gràfics i creacions d’art digital com aquesta peça. Té com a tema central motius autobiogràfics relacionats amb l’artista i explora la fluïdesa, la manipulació i la transformació dels objectes digitals. És una obra fascinadora que barreja imatges reals de Beirut amb imatges i il·lustracions digitals, tot amb la veu de fons que aporta al projecte el tenor Ziad Nehme.

Bassam Abou Diab: Taller Dabkte

 Segurament una de les expressions artístiques més populars del món àrab és la dansa i, entre tots els estils, el més comú és la dabke, un tipus de ball tradicional libanès. En aniversaris, casaments... és una dansa social que veureu interpretar en qualsevol celebració, amb la gent agafada de les mans. Però, com es balla? En aquest taller, amb música en directe del percussionista Ayman Sharaf El Dine, us ensenyaran els principis bàsics i us proposaran interpretar una coreografia curta. Després, treballareu el moviment en un exercici d’improvisació.

Bassam Abou Diab: Under the Flesh

 El mateix artista que us ha ensenyat els passos tradicionals de la dabke protagonitza ara un espectacle de dansa contemporània en el qual transforma en una coreografia l’experiència i les reaccions d’un cos que, en situació de guerra, s’enfronta a la mort. Amb música en directe interpretada pel percussionista Ayman Sharaf El Dine, el ballarí Bassam Abou Diab ens explica la història, punyent i personal, del seu propi cos, que s’ha vist immers en quatre guerres consecutives.

Signa la proposta un graduat en teatre per la Universitat Libanesa, que és expert tant en folklore com en dansa contemporània.

Yucef Zraiby i Neilor Moreno: Go Slow

 Un artista de Beirut instal·lat a Barcelona i un altre de brasiler, que també treballa a la ciutat, van coincidir al centre d’estudis escènics i companyia Moveo, i han decidit crear conjuntament un muntatge de teatre físic sobre l’amistat, la necessitat de compartir, i les victòries (o els fracassos) a dos. Tot, al voltant de dos antiherois, dos clowns, que es troben amb un dilema: l’un no pot continuar endavant i l’altre ho necessita.

Anthony Kmeid: Pare meu

 Un artista libanès resident a Barcelona recrea en escena la figura del seu propi pare, un libanès fort i valent, un home de guerra, orgullós, que manté la tradició dels seus avantpassats i viu del comerç al port de Beirut. Kmeid el retrata a còpia d’imatges, text i el seu propi cos, un vehicle d’expressió que li servirà per parlar-nos de què implica la masculinitat al Líban d’avui.

És la nova creació d’un artista que fa alguns mesos ja portava als escenaris alternatius de Barcelona Los papeles, un muntatge de teatre físic amb text i visuals que ens parlava del viatge, dificultat per una burocràcia cruel, de dos amants obligats a deixar una ciutat, Beirut, que no entenia el seu amor. 

Alexandre Paulikevitch: Mouhawala Oula

 Després d’estudiar teatre i dansa a París, aquest artista excepcional va tornar a la seva ciutat, Beirut, per fer allò que pocs s’atrevirien a fer: qüestionar els estereotips de gènere. Ell ho fa ballant (un acte que, en el seu cas, esdevé polític) peces com aquest solo que va ser el seu debut coreogràfic (el títol vol dir “Primer intent”). És un bon exemple de baladi, un estil de dansa procedent de la cultura popular egípcia que originalment ballaven les dones del camp.

Alexandre Paulikevitch: Taller de dansa baladi

 Moviments subtils i ondulants caracteritzen el baladi, un estil de dansa originari d’Egipte que prové de la tradició popular i que Alexandre Paulikevitch defensa combatent estereotips. I és que ell és un ballarí masculí en un estil dominat per dones. Això, però, no és cap problema per a ell, ni ho serà per a tothom que vulgui aprendre a ballar aquesta dansa, la mateixa que interpreta Paulikevitch en el seu espectacle Mouhawala Oula.

Una nit a Beirut

A les nits, en temps de guerra, la ciutadania de Beirut buscava un alleujament als terrats de la ciutat, on es feia música i es ballava per celebrar una vida que es mostrava més efímera que mai. Els artistes de la capital libanesa ens conviden ara a una gran festa nocturna. Veniu a veure’ls treballar i, entre actuació i actuació, balleu al so de la música.

 

Anthony Kmed i Léa Lahoud: Projeccions de Beirut

Sigueu puntuals per assistir a Una nit a Beirut, perquè la festa comença amb unes projeccions en una pantalla LED que us permetran conèixer millor la ciutat convidada d’enguany. Hi veureu l’arquitectura de Beirut, escoltareu el so del trànsit i copsareu l’impacte que han tingut els diversos conflictes bèl•lics que ha viscut aquesta urbs àrab. Tot, amb una banda sonora especialment triada per la DJ Léa Lahoud. Durant la nit, a més d’aquest vídeo introductori, la pantalla mostrarà imatges enregistrades per l’artista Anthony Kmeid, editats i muntats pel VJ Marcel Bagó. La il•luminació és de Andreu Fàbregas.

Assaad Awad : Urban Phoenix

La Ciutadella recorda, aquests dies, les nits de guerra en què els habitants de Beirut pujaven als terrats de la ciutat, convertits en petits oasis de relaxació i cultura. A Una nit a Beirut podreu veure mostres de la creativitat libanesa, per exemple, aquest disseny d’Assaad Awad, un accessori de roba urbana que fa referència a un fènix que mor i ressuscita constantment de les seves cendres, igual que un Beirut que ha estat destruït set cops i cada cop ha aconseguit refer-se i tornar a la vida.

El creador d’aquesta proposta és un artista hispano-libanès resident a Beirut que ha creat peces úniques per a espectacles d’artistes com Lady Gaga, Madonna o Rossy de Palma.

Omar Dilati

El ballarí Omar Dikati serà l’encarregat de vestir el complement de roba urbana “Fènix” creat per Assaad Awad, que encarna el Beirut que reneix de les cendres. En el seu treball artístic, Dilati lliga la tradició i la modernitat, tan pròpies de la capital libanesa, en unes coreografies en les quals combina la dansa tradicional i les noves danses urbanes.

Aprenentatge, intercanvi i coneixement són els tres objectius principals d’un artista que ha creat al seu país Unity Moves - Urban Dance Lebanon, un col•lectiu que té la seu a Beirut i que vol ser una plataforma que porti el hip-hop a comunitats d’arreu del país.

DJ Ziad Nawfal: Dance music from the arab world (Música de ball procedent del món àrab [DJ set]

Si visquéssiu a Beirut, de ben segur que coneixeríeu aquest DJ, presentador de ràdio, productor i promotor musical. I és que munta unes festes especialment conegudes en espais cèntrics de la capital libanesa. Allà sonen uns ritmes vinculats amb la tradició, però amb un enfocament actual. Podeu esperar-hi sons com el mahraganat o l’electro chaabi, una mena de música electrònica de ball d’estil àrab, a més de danses populars especialment alegres com el shaabi o la dabke.

 Nawfal s’ha passat prop de vint anys seguint de prop els artistes independents locals i regionals del Líban des dels programes de ràdio Ruptures i Décalages. A més, dirigeix Irtijal, el primer festival de música experimental, i el més destacat, que hi ha hagut al Líban.

Clown Me In: Clown Me In La Playa

 Els integrants d’aquesta ONG vinculada a Pallassos Sense Fronteres actuen arreu del món, també als carrers de les ciutats del Líban. Ara, vuit pallassos i pallasses libanesos implicats en la iniciativa porten a Barcelona un espectacle de circ alegre i ple de màgia que busca la interacció amb el públic. Amor, pau i respecte són alguns dels valors que transmeten entre rialles. Sentiu-vos vulnerables i accepteu-ho, perquè, de fet, tots ho som.

La companyia, en forma d’ONG, va néixer el 2009 gràcies a la libanesa Sabine Choucair i la mexicana Gabriela Muñoz, totes dues entrenades en tècniques de teatre físic a Londres. La seva finalitat principal és dur el somriure als rostres de les comunitats més desafavorides.