La Festa Major de Barcelona commemora enguany el 150 aniversari de la celebració, l’any 1871, de la primera Mercè plantejada com a festa popular de tota la ciutat. Les celebracions d’enguany recorden l’efemèride i tornen a ocupar alguns dels espais històrics de la festa.

De fet, el patronatge de la Mercè ja se celebrava anteriorment. Tot havia començat el 1218, quan, segons la llegenda, la Mare de Déu de la Mercè s’hauria aparegut al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort. Segles més tard, el 1687, la ciutat va invocar la protecció d’aquella mateixa Mare de Déu contra una plaga de llagosta. I, superada la calamitat, el Consell de la Ciutat va nomenar la Mercè patrona de la ciutat.

El Papa Pius IX va tardar dos segles a reconèixer el patronatge. Ho va fer el 1868, però en aquells temps les commemoracions en honor de la Mercè tenien un caràcter eminentment religiós. Va ser Francesc de Paula Rius i Taulet qui, en la seva etapa de regidor, abans de convertir-se en alcalde, va impulsar la primera festa de la Mercè, que l’any 1871 va adoptar un caràcter cívic i incloïa celebracions de caràcter popular i adreçades a la ciutadania.

Les festes, que aquell any van començar el 24 de setembre i es van perllongar fins a principis d’octubre, incloïen exhibicions de torres humanes (encara no es coneixien amb el nom de castells), a càrrec dels Xiquets de Valls, sardanes interpretades per cobles, ballarins i ballarines arribats expressament de l’Empordà, moixigangues, balls de bastons de Vilafranca, gegants, música de gralles, flautes i tamborins, competicions hípiques, proves de natació, focs artificials i, fins i tot, una exposició general de les quatre províncies catalanes que es va celebrar a l’aleshores novíssim edifici de la Universitat.

Les celebracions no van tenir una continuïtat anual, però la idea de convertir la Mercè barcelonina en una festa major adreçada a la ciutadania i que aplegués elements de cultura popular de les diverses parts de Catalunya va arrelar un cop més el 1902, aquest cop sota l’impuls de l’aleshores regidor Francesc Cambó.

El passeig de Gràcia, escenari de cultura popular

La Festa Major de Barcelona ha viscut una història condicionada per les circumstàncies polítiques. I, si durant els anys vint i trenta del segle passat es va celebrar poc, el franquisme la va utilitzar per recuperar els aspectes més folklòrics i d’exaltació religiosa i tradicional. Els anys cinquanta i seixanta van aparèixer novament els aspectes artístics i populars de la festa, se’n va potenciar l’aspecte folklòric i es van instituir cites que avui són clàssiques, com ara els concerts de cant coral a càrrec dels Cors de Clavé, el Concurs de Colles Sardanistes, que encara se celebra, i una cavalcada que no tenia la Rambla com a escenari sinó, entre d’altres, un passeig de Gràcia que, coincidint amb el 150 aniversari de la festa, enguany es recupera com a espai dedicat a la cultura popular.

Al passeig de Gràcia podreu veure, en aquest any del 150 aniversari, mostres de cultura popular, festes del foc i la clàssica cavalcada, a més d’alguna sorpresa commemorativa.

Els ajuntaments de la Transició i els primers ajuntaments democràtics van renovar l’estructura de la Mercè, cosa que va donar origen a unes celebracions centrades en la cultura mediterrània que avui combinen els concerts, els espectacles de carrer, les exhibicions ciutadanes i la tradició. Els actes tradicionals, de fet, van viure una gran eclosió i renovació els anys noranta a través de personalitats com el desaparegut músic i compositor Jordi Fàbregas (1951-2021), creador de la formació tradicional Els Ministrils del Camí Ral. Se li retrà homenatge durant el toc d’inici d’enguany.