El pregó

El pregoner: Jaume Mateu

El riure és una cosa molt seriosa, una matèria amb la capacitat de transformar el món, un producte exportable que potser no para guerres però n’alleuja els efectes. Ho sap el barceloní de nas vermell i cor de nen que, enguany, fa de pregoner de la Mercè.

A més d’una sorra fina que servia per rentar plats i olles i que sortia de les pedreres de Montjuïc, com l’actual Teatre Grec, Terra d’escudella va ser un dels primers programes infantils en català que es veien a la televisió. Hi feia un paper Jaume Mateu Bullich, un jove actor i pallasso que, als anys setanta, ni tan sols era Tortell Poltrona. Si la vida se’ns hagués torçat, potser ni ho hauria estat mai, perquè de bon principi s’havia posat a estudiar sociologia i economia política a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Molta gent en aquest planeta hauria rigut una mica menys. Per sort, el 1974 es va creuar en el camí del jove Mateu la Gran Orquesta Veracruz, on va treballar com a cantant còmic. D’aquí a fer de l’humor la seva vida hi havia una distància curta que ell va recórrer amb la consciència que l’ofici de fer riure, a més d’una dimensió lúdica, té una funció escènica i social importantíssima.

Treballant amb Claret Papiol, amb qui es presentava davant del públic com un dels Germans Poltrona, es va acostar al personatge que faria seu anys després. Només caldria una feina temporal a can Foix de Sarrià per acabar de trobar el nom de guerra amb el qual el coneixem. L’ha fet servir per actuar amb grans del gènere com Oleg Popov o Charlie Rivel, personatge difícil de jutjar que ell recorda centrat en el públic infantil. Poltrona li discutia en aquell temps que el pallasso anava molt més enllà i que s’havia d’adreçar als cervells adults, preferiblement intel·ligents. Amb els anys, explica, va acabar donant la raó al mestre, valorant com cal la capacitat de la canalla de respondre a les provocacions dels pallassos i transmetent des de la pista aquella autenticitat tan pròpia dels nens i nenes.

Rivel, igual que el pintor Joan Miró o el poeta visual Joan Brossa, va seguir de prop la proposta renovadora de les arts del circ que va constituir la creació, el 1981, del Circ Cric. Del 1984 al 1986, Mateu va fundar i dirigir el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, però del seu tarannà i de la seva manera d’entendre el circ diu molt també la creació el 1995 del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ. Això només ho fa algú que es pren l’humor amb la màxima seriositat i que sap que el pallasso té una relació íntima amb el món que trepitgen els seus sabatots. És per això que va ser l’ideòleg i impulsor del Festival de Pallasses d’Andorra, un fòrum dedicat a garantir que les dones tinguin el paper que els correspon en l’univers pallasso. La seva companya, la Montserrat Trias, cofundadora del Circ Cric, l’heu vist moltes vegades fent de carablanca en els seus espectacles, amb la identitat de Titat Craconi. Ella va tenir un paper imprescindible com a cofundadora de Pallassos Sense Fronteres, l’any 1993. Era l’any després dels Jocs Olímpics, però també de la guerra de Bòsnia, un esdeveniment que va canviar la manera de veure el món de la ciutadania barcelonina i que va fer venir ganes a molta gent, com el mateix Jaume Mateu, de transformar el món on vivia. Tortell Poltrona es va posar el nas vermell, va convertir en còmplices una pila de pallassos i pallasses i els va dur de viatge a les zones en conflicte de mig planeta, on els nens i nenes necessitaven desesperadament aquella vitamina que només s’obté de les riallades més sinceres. El Premi Nacional de Circ atorgat per l’INAEM el 2013 (un dels moltíssims i molt prestigiosos guardons que ha rebut Mateu) reconeixia la trajectòria de l’artista, amb una menció especial a aquesta tasca solidària. Uns anys abans, el 2005, el mateix artista i Montserrat Trias havien estat distingits amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca al Circ Cric.

La Montserrat Trias ha estat un element imprescindible en la vida personal i professional de Jaume Mateu. També els seus fills, en Roc, en Blaï i la Luara, que és pallassa, es dediquen al circ. Blaï Mateu i la seva companya, la francesa Camille Decourtye, han donat vida al circ diferent i ple de poesia dels Baro d’Evel. Ells van muntar l’espectacle inaugural d’un Grec sobrevolat per la pandèmia. Van convidar l’avi a participar-hi, i l’actuació del pallasso va acabar sent una de les aportacions més emotives, divertides i sinceres d’un espectacle que va ser pura màgia feta catarsi col·lectiva. Que bèstia! era el títol de l’espectacle que Tortell Poltrona havia estrenat al Temporada Alta del 2019, però la nit inaugural del Grec es va convertir, també, en un lema que el pallasso repetia un cop i un altre sota el cel de Montjuïc. Avui, molta gent sorpresa per una realitat amb aparença de ficció encara no s’ha tret del cap aquestes dues paraules. Que bèstia!”, va dir Tortell Poltrona. Que bèstia!”, seguim repetint tots plegats.