Museus iprogramació

Dissabte 19 de maig de 2018
Entrada lliure de 19 h a 1 h

La Virreina Centre de la Imatge

Palau de la Virreina
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Tel. 93 316 12 86 i 93 316 10 00
www.barcelona.cat/lavirreina

EXPOSICIONS:

«Màquines de viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i desocupació d’espais»
L’exposició pren el títol d’un comentari de Federico García Lorca a Manuel de Falla que es recull a Arquitectura del Cante Jondo (circa 1932), segons el qual, mentre tots dos passejaven per un carrer de Granada, de sobte van sentir un cant antic, una veu i un toc de guitarra que sortien de l’interior d’una casa. Aleshores, en mirar per la finestra, van veure “una habitació blanca, asèptica, sense cap quadre, com una màquina de viure de l’arquitecte Corbusier”. Lorca aplicava aquí, a l’habitatge d’un flamenc, la cèlebre machine à habiter de Le Corbusier, i associava, d’una manera lliure, conflictiva i, fins i tot, colonialista, el funcionalisme de la casa moderna amb l’obligada austeritat de la casa d’un pobre. En aquesta bretxa de significats és on gravita aquest projecte, un terreny des d’on es traça una genealogia històrica sobre les formes de situar-se en l’espai domèstic, l’arquitectura i l’urbanisme.

«Raquel Friera. One year women’s performance 2015-2016»
Projecte inspirat en l’acció One Year Performance 1980-1981 de Tehching Hsieh, en què l’artista taiwanès es feia una foto vestit d’uniforme i després de fitxar en un rellotge cada hora durant un any. D’aquesta manera al·ludia a la impossibilitat de quantificar el treball artístic segons els paràmetres laborals habituals i, alhora, recordava que la producció d’un artista s’estén vint-i-quatre hores al dia. Per contra, Raquel Friera compta amb dotze ciutadanes que constitueixen una certa figura femenina i col·lectiva. Al llarg d’un mes, cadascuna d’aquestes dones fitxa i es fa una foto després d’acabar, a casa seva, una tasca considerada com a treball domèstic o de cura. A més, enregistra en àudio els moments en què aquest treball sobrepassa la dimensió material, per exemple, el temps dedicat a la planificació d’activitats o la disponibilitat davant de conjuntures eventuals de la llar; en definitiva, documenta el caràcter inquantificable de bona part de les seves responsabilitats.

«Natalie Bookchin. Retrats de la multitud»
Aquesta mostra reuneix set obres audiovisuals produïdes entre el 2008 i el 2017 que exploren les paradoxes relacionades amb l’ús quotidià de les tecnologies de la comunicació. Mitjançant recursos propis de l’estètica de les bases de dades, les xarxes socials i l’economia col·laborativa, l’artista sol ajuntar centenars de vídeos en línia enregistrats en primera persona. El resultat és una composició d’autoretrats que revelen els efectes del capitalisme comunicatiu en la societat nord-americana.

CREACIÓ&MUSEUS:

A les 19.30, 21.30 i 23.30 h
Adorno, performance
La cia. Vértebro proposa un acostament a l’univers arxivístic de Pedro G. Romero, a través de l’elaboració d’una sèrie d’idees comuns que co-habiten espais relacionats amb la marginalitat, el duende o l’arquitectura moderna. Adorno és un espai de reflexió a partir de l’exposició Màquines de viure, i part de la noció del que és accessori i el que no, per subvertir la naturalesa del que és auster i repensar la idea d’ocupació. Davant del cúmul i encreuament d’informacions que pot suposar un ambient expositiu, Adorno proposa un exercici de síntesi a través d’una estructura coreogràfica i sensible que abraça conceptes com funcionalitat, organització o enginyeria. Una proposta d’El Graner dins el programa Creació&Museus. Durada: 25 min

COM S’HI ARRIBA:

Metro: L3 (Liceu) i L4 (Jaume I).
Bus: 45, 120, V15 i V17.
FGC: Catalunya.
Renfe: Pl. Catalunya.