Els espais urbans, lluny de ser escenaris neutres i simples, són territoris carregats de significat polític que condicionen la manera com els ciutadans els habiten. En aquest context, els parcs infantils, nascuts de les reivindicacions progressistes del segle XIX, representen els últims reductes dedicats purament a l'oci, al joc i al reconeixement dels infants com a ciutadans de ple dret.

L'Institut del Teatre presenta una dramatúrgia lumínica on diversos gronxadors buits es balancegen solitaris i projecten feixos de llum. El públic, limitat per tanques i senyalitzacions, només pot observar aquesta escena espectral des d'un recorregut perimetral establert, convertint-se en testimoni passiu d'un parc fantasma.

La proposta esdevé així un crit d'alerta davant l'asfíxia progressiva dels espais públics, cada cop més vigilats, normativitzats i mercantilitzats. Un projecte que reivindica el dret a la ciutat més enllà del control institucional i les lògiques de la societat de consum.

Alumnat: Gina Moliné, Julia Vargas, Zoe Serrano, Mariona Valls, Montserrat Escolano, Marcel Puigví, Joana Llach i Allegra Abril.

Professorat: Jou Serra i Mercè Luchetti.