Ciutat Vella davant del mirall
- Visions urbanes
- gen. 25
- 10 mins
Federico García Lorca deia que l’essència de la “gran, perenne i insubornable” Barcelona era a Ciutat Vella. En concret, a la Rambla, que tenia “una ala gòtica on se senten fonts romanes i llaüts del quinze, i una altra ala bigarrada, cruel, increïble, on se senten els acordions de tots els mariners del món i hi ha un vol nocturn de llavis pintats i riallades quan surt el sol”. Avui aquell escenari lorquià ha canviat, però les contradiccions persisteixen.
Ciutat Vella és alhora el districte que concentra la major part de l’oferta hotelera i cultural de la ciutat, i el que té menys renda per càpita i menys esperança de vida. És el centre de la ciutat i, massa vegades, conté també els marges. Ha estat sempre i per a tots els governs municipals un trencaclosques difícil de resoldre. També per a l’actual. L’executiu de Jaume Collboni es va posar com a prioritat del mandat impulsar una transformació a fons del districte. Una missió per a la qual s’ha creat una eina específica: el Pacte per Ciutat Vella. Liderat per Ivan Pera —que és el comissionat del Pacte—, aquest organisme pretén, a grans trets, promoure el diàleg entre els diversos agents que hi ha al districte per traçar un full de ruta que permeti transformar els barris del centre de Barcelona en una dècada.
Es tracta, en el fons, que Ciutat Vella es miri al mirall. Però no només per trobar-se els defectes, sinó també, i sobretot, per reconciliar-se amb les seves oportunitats. “Cal treure el millor que tenim perquè sigui palanca de canvi de totes les problemàtiques”, explica Pera. El Pacte es va presentar en societat el 10 de juliol passat, però ja feia mesos que s’hi treballava. “Durant el primer any ens hem vist amb més de 170 entitats. Aquest segon curs ha d’acabar amb un full de ruta sobre la taula”, exposa el comissionat. L’objectiu és que, durant el 2025, s’hagi definit un pla d’acció estratègic amb l’horitzó del 2035.
Acte de presentació del Pacte per Ciutat Vella a l’auditori del Conservatori del Liceu, el juliol passat © Ajuntament de Barcelona / Ceci FimiaEl primer pas serà una diagnosi conjunta del districte. Fins a l’estiu del 2025 se celebraran diverses jornades, sessions de treball i trobades per definir quins són els reptes principals i com abordar-los. Es dividiran en quatre grans eixos: persones —que inclou salut, educació, habitatge i cultura—, espai públic —amb debats sobre seguretat, neteja, mobilitat i urbanisme—, economia —amb el comerç, el turisme i l’atur com a debats candents— i vincle, que té l’objectiu de recuperar l’orgull del districte i cohesionar-lo.
Algunes dades a tenir en compte de cara a aquesta diagnosi. Segons l’Observatori de districtes de 2024, a Ciutat Vella hi viuen actualment 106.500 persones, de les quals més de 47.000 al barri del Raval, un dels més densos d’Europa. L’esperança de vida del districte continua sent la més baixa de la ciutat (82,4 anys), igual que la renda disponible de les llars per càpita —15.157 euros, lluny dels 21.264 euros de mitjana a Barcelona. Tot i tenir l’índex d’envelliment més baix de la ciutat, hi ha més de 1.070 persones de més de 85 anys que viuen soles a Ciutat Vella. S’hi suma el fet que el 80,3% dels habitatges del districte són de construcció anterior al 1960, mentre que a tota la ciutat aquesta dada només és del 36,6%.
Caminar pel districte acaba de completar la fotografia, amb la drogodependència i el sensellarisme com a problemes socials més visibles a peu de carrer. Tot plegat suposa un còctel que desemboca en una altra de les dades rellevants de l’Observatori de districtes: durant l’any 2023, 10.590 veïns dels quatre barris van ser atesos en centres de serveis socials. Això significa que un 11,1% de les atencions que es van haver de fer a Barcelona van tenir lloc a Ciutat Vella, una xifra força superior al pes que el districte té sobre la població de la ciutat (el 6,4%).
Entre el turisme i la inseguretat
A diferència d’altres ciutats que han concentrat la part més vulnerable de la població a la perifèria, a Barcelona se situa al centre. Això fa de Ciutat Vella un districte contradictori en molts aspectes. És un dels epicentres del turisme a la ciutat, amb gairebé un de cada tres hotels de la capital catalana, que absorbeixen bona part dels turistes que hi arriben.
Això té un impacte directe sobre els veïns, que no només pateixen la massificació d’alguns dels carrers, sinó que veuen com el teixit comercial es transforma decisivament. La proliferació —ara acotada— de botigues de records, supermercats 24 hores, o botigues cannàbiques o de carcasses de mòbils en són un exemple. L’habitatge acaba sent, un cop més, un dels camps de batalla principals d’aquest xoc d’interessos. El fet de ser al mateix temps zona turística i vulnerable, fa que Ciutat Vella continuï sent avui un dels districtes de la ciutat amb més desnonaments.
Ciutat Vella és un dels epicentres del turisme. Gairebé un de cada tres hotels de la ciutat es troba en aquests barris.
Capítol a banda mereix el terreny de les percepcions. L’any 2023, els veïns de Ciutat Vella puntuaven amb un 6,41 sobre 10 la satisfacció de viure en algun dels seus barris, la nota més baixa entre els deu districtes de la ciutat. Preguntats pels problemes més greus, els ciutadans dels barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera coincidien a assenyalar la inseguretat com el més destacat.
Les dades apuntalen aquesta percepció: Ciutat Vella va ser, l’any 2023, el districte on més delictes es van cometre: 451 per cada 1.000 veïns, la immensa majoria, furts. Cal tenir en compte, però, que també és el més concorregut pels turistes, per la qual cosa la ràtio de delictes per habitant no s’ajusta a la quantitat de persones que hi passen cada dia.
Incertesa sobre el procés
Amb tota aquesta llista de reptes, la feina del Pacte per Ciutat Vella és ingent. Tot plegat, a més, en un dels districtes més diversos de la ciutat. Els estrangers superen la meitat de la població (un 52,3%), el percentatge més alt de Barcelona. I en les últimes eleccions municipals del 2023 va ser el districte que menys va votar, amb un 47,2% de participació. Ivan Pera concedeix que hi ha feina per fer, però es rebel·la contra el discurs que Ciutat Vella és una causa perduda. Lamenta que s’hagi “estigmatitzat” el districte. “S’ha estigmatitzat de tal manera que sembla que el centre de la ciutat se n’hagi anat cap a dalt, cap a Gran Via - passeig de Gràcia, i el que hi ha per baix és aquell territori ple de turistes i de problemes”, critica.
Davant d’això, considera que el Pacte per Ciutat Vella representa una oportunitat per tornar a fer una transformació decidida del districte en la pròxima dècada. Admet, però, que els veïns no poden esperar tant de temps a trobar algunes solucions, i per això defensa la doble via que suposa, d’una banda, la feina diària de l’Ajuntament —amb un pressupost de 225 milions d’euros en inversions per a Ciutat Vella durant el mandat i mesures ja en marxa, com el Pla Endreça, la renovació de la Rambla i de la Via Laietana, les inversions a la Barceloneta o l’elaboració d’un nou Pla d’Usos— i, de l’altra, la feina a més llarg termini que pugui fer el Pacte.
La “taula dels improbables”
El repte del Pacte és impulsar una gran transformació del districte que, a diferència de plans anteriors —com el que va portar a la creació del MACBA i el CCCB als anys vuitanta o el que posteriorment va desembocar en la nova rambla del Raval—, no actuï només sobre la pell del barri amb una gran operació urbanística, sinó que vagi més enllà. D’entrada, caldrà posar d’acord els agents del districte que hi participaran. Pera destaca la importància de poder asseure’ls en un mateix espai de treball, i posa com a exemple el fet que veïns i restauradors puguin dialogar sobre aspectes com ara les limitacions de soroll al carrer. Parla, manllevant les paraules del filòsof Francesc Torralba, de crear “una taula dels improbables” on es puguin posar d’acord diversos actors.
Per ara, les entitats es miren amb prudència el projecte. Des d’Amics de la Rambla, el president, Pau Bosch, celebra que hi hagi un fòrum com aquest perquè “Ciutat Vella és un districte que té molta problemàtica”, tot i que voldria que anés més de pressa. Per la seva banda, el president de Tot Raval, Óscar Esteban, també confia que el Pacte pugui donar un impuls al districte. Avisa, però, que cal fugir de les receptes “només securitàries”, i reclama reforçar els serveis socials i invertir en programes i accions ja existents. Hi coincideix Enric Canet, del Casal dels Infants del Raval, que sosté que el més important és “mantenir la gent al barri” i que hi puguin viure “amb dignitat”. Altres associacions, com la Xarxa Veïnal del Raval, l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic o el col·lectiu de l’Antiga Massana, han alertat del risc que la participació de les entitats del barri sigui “merament simbòlica, sense capacitat real d’influència”.
Després d’un any de preparatius, ara arriba l’hora de la veritat. El Pacte compta amb un Consell Assessor que incorpora 22 personalitats lligades al districte —des d’exregidors fins a membres d’entitats, institucions i representants del moviment veïnal— i al consistori. Haurà de vetllar pel correcte desplegament de les mesures amb què Ciutat Vella vol encarar la seva transformació.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis