Barcelona Metropolis

La percepció que tenen els residents sobre l’expansió del turisme urbà, que comporta una  dissolució de la frontera entre espais turístics i espais locals, empitjora cada cop més. Com a resultat, ciutats com Amsterdam i Copenhaguen han pres mesures per evitar els seus efectes negatius. Algunes estan tenint més èxit que d’altres, però caldrà esperar per comprovar el seu efecte real.

Les ciutats sempre han tingut un paper important en el turisme, però l’aparició d’un sector específic de “turisme urbà” és relativament recent. Al sud d’Europa, per exemple, els processos d’urbanització turística dels anys seixanta i setanta es van centrar en destinacions turístiques de costa, amb una població resident relativament petita. L’expansió del turisme va rebre l’empenta d’un nou desenvolupament urbanístic, que incloïa la construcció d’hotels i blocs d’apartaments a prop del mar.[1] La majoria dels debats al voltant del progrés turístic en aquella època se centraven en els efectes mediambientals de la urbanització creixent. Al nord d’Europa, les grans ciutats van començar a ser reconegudes com a centres de turisme cultural a la dècada dels vuitanta, quan les pressions econòmiques van animar les urbs en procés de desindustrialització a passar de la indústria manufacturera als serveis. També van guanyar cada vegada més importància com a hubs del turisme de negocis, amb l’obertura de molts centres de conferències i exposicions a les dècades dels anys vuitanta i noranta.

Així doncs, amb el canvi de mil·lenni, a moltes zones urbanes d’Europa ja s’havia establert un sector turístic reconeixible. Tot i això, el desenvolupament de les activitats turístiques estava relativament separat de la vida quotidiana de la ciutat i els seus residents. Els enclavaments d’allotjaments turístics se solien agrupar al voltant dels principals hubs de transport o a prop dels districtes de lleure del centre de les ciutats. Aquesta situació va ser descrita per Gregory John Ashworth i John E. Tunbridge en el seu model de “ciutat turisticohistòrica”.

Amb l’expansió del turisme urbà, però, les divisions entre espais turístics i espais locals van començar a dissoldre’s. L’estudi City Tourism & Culture. The european experience sobre turisme urbà i cultura, elaborat el 2005 per la Comissió Europea de Viatges / OMT, indicava un creixement significatiu d’aquest tipus de turisme, amb un augment del 38% en les pernoctacions a ciutats europees entre el 1993 i el 2000. Un fenomen que va atreure l’atenció dels responsables de les polítiques urbanes, delerosos d’obtenir el màxim rendiment dels turistes culturals d’alt poder adquisitiu. Algunes ciutats, com Barcelona, també van aprofitar el desenvolupament turístic impulsat per grans celebracions, com els Jocs Olímpics del 1992 i l’Any Gaudí del 2002, per atreure visitants i fer de suport a iniciatives de placemaking.[2] L’èxit d’aquestes accions va animar la capital catalana a organitzar, el 2004, el Fòrum Universal de les Cultures, una trobada sobre el diàleg cultural promoguda per la UNESCO.

Al principi, el turisme era vist amb bons ulls tant pels responsables polítics com pels residents. El 2004, però, es van experimentar els primers indicis dels canvis que venien. El Fòrum va generar un sentiment negatiu entre molts residents, que es van sentir exclosos per les elevades tarifes d’entrada, els preus inflats del menjar i el patrocini empresarial. Va ser una alerta prematura de les fissures del “model Barcelona” postolímpic.

Un canvi de percepció a través dels anys

La preocupació creixent dels responsables polítics va portar Jordi Portabella, aleshores regidor de Turisme, a encarregar, a finals del 2004, un estudi sobre el posicionament dels residents en relació amb el turisme. La recerca, però, va demostrar que els barcelonins continuaven sent-ne molt partidaris, en concret, del turisme cultural: més del 90% eren favorables a un creixement més alt del turisme, i el 91% estaven d’acord a desenvolupar el turisme cultural. Tot i que els resultats inicials no encaixaven amb el que els polítics havien previst, es va decidir continuar supervisant el posicionament dels residents, i la recerca en curs es va incorporar a l’Observatori del Turisme a Barcelona. L’estudi proporciona una imatge longitudinal única de la relació entre el turisme i la ciutat, i mostra com han canviat les opinions a mesura que el turisme urbà ha anat creixent.

Tot i això, encara no és clar el grau d’impacte que les mesures adoptades a Amsterdam o a altres ciutats poden estar tenint, i és que, malgrat la pujada de les taxes turístiques, els visitants continuen arribant. El 2023, aquesta ciutat va registrar més de 22 milions de pernoctacions, malgrat l’acord de l’Ajuntament de restringir aquesta xifra a 20 milions. Un informe recent sobre l’aplicació de la taxa turística conclou que l’impost hauria de ser tres vegades superior perquè tingués un impacte real en el nombre de visitants. Mentrestant, l’oferta d’anuncis d’Airbnb ha tornat a pujar i ha arribat a gairebé 10.000 el 2024. Tot i que la xifra és inferior als nivells registrats abans dels nous controls, gradualment està tornant a les quantitats anteriors. També es continuen obrint nous hotels, ja que algunes llicències de desenvolupament es van concedir abans que s’introduís l’stop als hotels, l’abril del 2024.

Segons l’expert en turisme Stephen Hodes, els intents d’estendre l’afluència de visitants a zones fora d’Amsterdam tampoc no han tingut gaire efecte. Hodes argumenta que els visitants que es queden als afores de la ciutat no fan sinó alliberar espai al centre per a més turistes. A més, els que s’allotgen fora de la ciutat solen desplaçar-se diàriament, cosa que augmenta la pressió sobre els serveis de transport.

Tenint en compte que sembla que els controls econòmics, normatius i espacials han tingut fins ara poc impacte a Amsterdam, potser caldrà adoptar plantejaments més creatius. En aquest sentit, Copenhaguen ha destacat entre altres ciutats per prendre una sèrie de mesures basades en la persuasió, més que no pas en els controls directes. El 2021, la ciutat va introduir l’estratègia Tourism for Good. Es tracta d’un plantejament més ampli del desenvolupament turístic, amb objectius de sostenibilitat basats en tres pilars: el turisme ha d’accelerar la transició ecològica, crear trobades enriquidores i generar més valor socioeconòmic per a més persones. Com que el control no va començar fins al 2022, encara és aviat per saber si l’estratègia tindrà èxit. Tot i això, Wonderful Copenhagen, l’organització de màrqueting turístic d’aquesta ciutat, està fent esforços perquè el sector del turisme s’hi sumi i ha creat un “laboratori de llegat”, l’objectiu del qual és fomentar que els esdeveniments de la ciutat tinguin un impacte més positiu en el territori a llarg termini.

Caldrà esperar per veure si els esforços de Copenhaguen influeixen en el volum o la qualitat del seu turisme urbà. El seguiment de les tendències en aquest terreny ha estat especialment difícil a causa de l’impacte de la pandèmia de la covid-19, que va reduir dràsticament aquests fluxos turístics. Tot i això, les primeres dades turístiques per al 2024 suggereixen que la majoria de les ciutats ja han recuperat o superat els nivells de visitants del 2019. L’augment mitjà del nombre de visitants de les ciutats que nodreixen la base de dades TourMIS[5] ha estat del 5,5% durant els primers vuit mesos del 2024. De la mateixa manera, el nombre de visitants a les atraccions turístiques de les ciutats europees va augmentar gairebé el 14% de mitjana el 2023. Aquestes xifres semblen indicar que les urbs continuen experimentant els efectes del “turisme de venjança” a conseqüència de la covid, amb consumidors delerosos d’aprofitar les oportunitats per viatjar. Les dades suggereixen que el turisme urbà continuarà creixent i, així mateix, també creixeran les pressions que hi van associades, que probablement es veuran exacerbades per l’augment de la població resident a moltes ciutats. En el futur, els planificadors hauran d’idear solucions encara més creatives per fer front a reptes inevitables.

Referències

Gerritsma, R. “Overcrowded Amsterdam: Striving for a balance between trade, tolerance and tourism”. Overtourism: Excesses, discontents and measures in travel and tourism, 125-147. CAB International, Wallingford, 2019. via.bcn/qLnK50Uo51x

Richards, G. Rethinking Cultural Tourism. Edward Elgar, Cheltenham, 2021. via.bcn/MZ8k50UnCSq