Barcelona Metropolis

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) s’erigeix no només en nucli d’excel·lència en computació d’alt rendiment, sinó també en catalitzador de la transformació urbana. Els anuncis recents de copioses inversions transcendeixen l’àmbit tecnològic per reconfigurar el teixit físic, social i econòmic de Barcelona.

La creació d’una de les set fàbriques europees d’intel·ligència artificial (AI Factories) i la posada en marxa del primer ordinador quàntic d’Espanya impactaran Barcelona més enllà dels racks i els cables, a través del talent i el desenvolupament econòmic, encara que també comporten un risc d’accentuar la gentrificació i els problemes mediambientals. Quines són les possibilitats?

El Barcelona Supercomputing Center uneix la investigació en supercomputació amb la gestió de grans infraestructures, tant clàssiques (la més nova, el superordinador MareNostrum 5) com emergents (quàntiques). La integració futura d’ordinadors quàntics (dos amb Quantum Spain i un tercer paneuropeu) planteja un repte tecnològic integral: la instal·lació i l’operació, el disseny de mecanismes d’accés per als usuaris, la creació d’algoritmes específics i, sobretot, la interconnexió amb els sistemes clàssics.

A més, el projecte europeu Digital Autonomy with RISC-V in Europe (DARE), coordinat pel BSC, mobilitza 240 milions d’euros i 38 socis per desenvolupar processadors i acceleradors europeus. Forma part de l’estratègia de sobirania d’Europa en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial (IA). S'espera que la pròxima màquina clàssica, el MareNostrum 6, incorpori xips i processadors dissenyats, en part, a Barcelona i proveïts per empreses europees, segons explica Josep Martorell, que ha pilotat durant nou anys el BSC com a director associat i ara es prepara per passar el relleu a l'enginyer Cristian Canton.

D’altra banda, Mariona Sanz, directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci del BSC, assegura que l’AI Factory democratitzarà l’accés a infraestructura d’IA, fins ara limitat a hiperescaladors. Això sí, aquesta iniciativa —cofinançada per la Comissió Europea, el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya— no pretén competir amb les infraestructures comercials, sinó servir per a fases precomercials d’R+D. Segons Sanz, prioritzarà sectors com la sanitat, el clima, l’energia, les finances i l’Administració pública.

Atracció de talent

Aquesta convergència tecnològica converteix el BSC en un catalitzador de projectes que impacten en la indústria local i també a escala europea, i es crea així un ecosistema d’empreses proveïdores. Alhora, té efectes directes en la generació de treball altament qualificat i en la consolidació de clústers tecnològics.

L’atracció de talent és el factor que Martorell destaca més. “El BSC ja dona feina a més de 1.300 persones (quatre vegades més que el 2015), amb entre un 60 i un 70% de contractació local, i salaris elevats”, assenyala. En aquest sentit, apunta a la retenció de graduats i la creació de noves vocacions tecnològiques a Barcelona.

S’espera que hi contribueixin programes que potencien el flux de talent entre l’acadèmia i la indústria, com les iniciatives de formació en IA per a estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), enginyers i directius que s’inclouen dins del marc de l’AI Factory, les hackatons i el seu programa d’acceleració de start-ups.

Impacte econòmic i ecosistema empresarial

Els mencionats fins ara no són els únics efectes en l’entorn urbà de Barcelona. Martorell destaca la dinamització econòmica, d’una banda, amb les mateixes spin-offs del BSC, i, de l’altra, amb potencials proveïdors de serveis al mateix centre, com a gran comprador de tecnologia (ja siguin empreses de nova creació o multinacionals que s’estableixin a la ciutat).

Un altre focus de dinamització són les start-ups i pimes que vulguin treballar juntament amb els recursos del BSC. De fet, dins del marc de l’AI Factory es planteja la creació d’un espai de coworking, que podria allotjar-se a l’àrea de Tech Barcelona en l’etapa inicial, amb la idea d’ampliar-lo a un espai al Campus Nord de la UPC.

A més, una tercera via d’impacte seria l’efecte en l’entorn empresarial a partir de les col·laboracions amb el BSC. “Si tenim una col·laboració amb una entitat X, és més probable que obri un hub a Barcelona”, assenyala Martorell.

Del laboratori al barri

Tot això podria repercutir en la renovació potencial d’infraestructures universitàries i la dinamització de barris com Vall d’Hebron i Can Caralleu, atreure nous serveis (hostaleria, mobilitat) i crear corredors d’innovació a la ciutat. Tanmateix, també podria accentuar problemes preexistents, com la gentrificació.

Martorell afirma que l’accés a l’habitatge és també un repte per als joves investigadors que contracta el BSC, per la pujada constant dels preus. “L’únic element que ens preocupa, a nosaltres i a la resta d’entitats d’R+D, és que els salaris que oferim als més joves són molt modestos, i això dificulta que puguin viure a la nostra ciutat”, declara. El director del BSC comenta que n’han alertat les administracions públiques. “La mitjana d’edat al BSC és de 34 anys, i per tant resoldre aquest problema és imprescindible per garantir unes condicions de vida raonables i no només atreure el talent, sinó retenir-lo”.

Oportunitat urbana i mediambiental

Un altre aspecte problemàtic és l’elevat consum energètic i d’aigua dels superordinadors, malgrat que, segons Sanz, totes les fonts d’energia que fan servir són renovables i els equips funcionen amb sistemes de recirculació d’aigua d’alta eficiència. La instal·lació de noves infraestructures convida a reflexionar sobre la seva petjada urbana: l’optimització d’instal·lacions, la generació local d’energia verda i la integració de solucions d’IA per gestionar recursos hídrics i elèctrics a temps real.

Aquests i altres reptes urbans podrien ser abordats i s’hi podrien trobar respostes des de la mateixa activitat científica del BSC. Un exemple és el bessó digital de Barcelona, una reproducció virtual de la ciutat per fer prediccions i provar quina incidència poden tenir determinats projectes o polítiques públiques, concebut inicialment per analitzar l’adequació de Barcelona com a “ciutat dels 15 minuts”.

Altres solucions podran venir de l’AI Factory i d’iniciatives com el nou Institut d’Intel·ligència Artificial del BSC. El director, el científic Ricardo Baeza-Yates, afirma que la seva intenció és convertir l’institut en un model de desenvolupament tecnològic responsable i d’impacte social (incloent-hi l’urbà), àmbits en què el mateix Baeza-Yates és un referent.

Epicentre tecnològic

Martorell apunta un altre impacte més indirecte dels nous projectes del BSC en l’entorn urbà: la capacitat d'influència que donen a Barcelona en certes decisions europees i internacionals. “Que siguem un dels pocs actors en aquest àmbit fa que la nostra opinió compti a l’hora de prendre decisions”, afirma el directiu. La participació activa del BSC en projectes com ara DARE i EuroHPC assegura que la veu de la ciutat es tingui en compte en polítiques europees de ciència i tecnologia. A més, segons afegeix Martorell, “quan un mandatari europeu visita Barcelona, una de les parades obligatòries és la nostra instal·lació, la qual cosa situa la ciutat al mapa com un punt calent d’iniciatives innovadores i rellevants”.

El pes estratègic del BSC és clar. La visibilitat internacional atraurà més visites i decisions d’inversió, i això reforçarà la marca de Barcelona com a hub tecnològic. Amb aquests ingredients, el centre es converteix en un vector de transformació urbana amb el potencial de reconfigurar barris, impulsar sectors emergents, atreure talent global i oferir un laboratori viu d’innovació social i sostenible. Tot això, si sap jugar bé les cartes i atenuar els danys i riscos potencials.