El gran (i sorprenent) esclat dels clubs de lectura
- Plec de cultura
- Tendències
- jul. 25
- 17 mins
Un club de lectura és, per definició, un grup de persones que comparteixen un llibre i es troben per comentar-lo. Però, a la pràctica, és molt més que això: és un espai on les històries donen peu a converses, i la lectura es torna una experiència compartida. A Barcelona, aquesta activitat s’ha escampat com una taca d’oli i omple biblioteques i llibreries, però també cafeteries, espais alternatius i fins i tot pisos particulars. Llegir ja no és només una activitat íntima; és una manera de fer xarxa, de viure la cultura i de conèixer gent.
Llegir un text teatral i després veure’l en escena; comentar un clàssic literari tot prenent un te o una copa de vi; escriure un relat a partir del que s’ha llegit; o, simplement, llegir en silenci entre desconeguts que també estimen els llibres. Les diverses fórmules dels clubs de lectura que es poden trobar a Barcelona són d’allò més variades, però totes tenen un fil conductor: llegir com a pretext per connectar amb els altres.
Aquesta activitat es fa des de fa segles, però els darrers anys —sobretot, després de la pandèmia— ha viscut una nova embranzida, i una proposta que podia semblar minoritària s’ha tornat oberta, inclusiva i molt arrelada al territori. “Potser sí que hi ha hagut un boom… i tant de bo que n’hi hagi molts més!”, afirma Iolanda Batallé, escriptora i directora de la llibreria Ona Pau Claris. “Perquè, sincerament, és una de les coses que m’agrada més fer. Et trobes amb lectors i lectores que han llegit el text i t’expliquen què els ha fet sentir, què els ha remogut. I això és un honor. De mica en mica, el fenomen ha anat creixent perquè és una activitat que realment genera comunitat.” I ho rebla d’aquesta manera: “Els clubs de lectura són estructures d’estat”.
Una ciutat que llegeix en xarxa
Les xifres parlen soles. Només a Barcelona, aquest 2025 s’han programat 190 clubs de lectura repartits entre les 41 biblioteques de la ciutat, amb un total de 4.000 places ofertes. “Tenim clubs generals i temàtics, clubs familiars, juvenils, virtuals, presencials i de formats híbrids. Per a tots els gustos i ritmes de vida”, explica Laura Pla, coordinadora dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona.
Una sessió d’El Piset, projecte cultural impulsat per les escriptores Tània Juste, Núria Pradas i Glòria Sabaté. © El PisetLes biblioteques municipals van començar a oferir trobades de lectura fa 25 anys i, des de llavors, l’oferta s’ha multiplicat. En general, cada equipament compta amb una proposta més clàssica, i a més organitza activitats adaptades a la seva especialització: poesia a la Mercè Rodoreda, novel·la negra a Montbau, ciència a la Sagrada Família o teatre a Horta - Can Mariner, per posar-ne alguns exemples.
Durant la pandèmia, també es van impulsar els clubs virtuals, que van tenir i continuen tenint un gran èxit: “La virtualitat ho facilita. És cert que la gent vol més presencialitat, però igualment continuem oferint modalitats virtuals i continuen tenint èxit, per exemple, entre la gent que és de fora de Barcelona”, explica Pla, que afegeix que també es fan formats híbrids: “Una part virtual i una altra de presencial és una fórmula que ha funcionat bé”.
Altres institucions de la ciutat també ofereixen clubs de lectura virtuals, com per exemple, el que es fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), titulat ApassionArt, o el club Amb veu de Dona, que condueix Sílvia Cantos.
Més que llegir, fer ciutat
En el cas de les biblioteques de Barcelona, a més, s’adapta l’oferta i es treballa activament per connectar la lectura amb la ciutat. “Es dialoga amb l’entorn i amb l’actualitat de la ciutat. Un club de lectura pot acabar amb una visita guiada a un museu, una trobada amb una autora o una sessió en el marc d’un esdeveniment com el Grec o el Festival 42”, indica Pla, que destaca les noves experiències que sorgeixen a partir del fet lector. “Hem organitzat clubs vinculats a exposicions, festivals, museus, teatre… L’objectiu és crear una experiència expandida”, afegeix. Un exemple és l’activitat que s’ha fet sobre l’obra L’herència, aprofitant que es representava al Teatre Lliure, o el club sobre Jean Genet fet en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.
A més, col·laboren amb diverses editorials per crear propostes puntuals que celebren efemèrides —com els 10 anys de Periscopi o els 25 d’Asteroide—, i amb col·lectius com Casa Amèrica, la Filmoteca o el festival Liternatura per oferir lectures connectades amb el territori. “Volem mantenir viu l’interès per llegir tot l’any”, diu, resumint, la coordinadora dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona.
L’escriptor Enrique Vila-Matas, en una conversa amb lectores i lectors. © Biblioteques de Barcelona / Jordi CasañasEl fet de llegir i els vincles emocionals
A més de ser un espai de dinamització cultural, la lectura col·lectiva també s’ha convertit en una eina per combatre la solitud i fomentar la cohesió social. “Són espais molt democràtics: oberts, gratuïts i transversals”, considera Pla. Aquest component social el destaca també Iolanda Batallé. Des de la llibreria Ona impulsen una desena de clubs: Llegir per viure, Llegim teatre, Cinema i literatura, i diversos clubs infantils, juvenils i d’autors clàssics. “De totes les activitats que fem, són els que generen més comunitat”, explica. “Quan llegeixes un llibre i el comentes amb altres persones, es creen complicitats inesperades. A vegades acabes rellegint-lo amb una mirada nova.”
Un dels clubs més consolidats a Ona Llibres és el que porta per nom Llegir per viure, i que dinamitza Batallé mateixa. Compta amb la participació d’una trentena de membres de perfils diversos. “Tenim jubilats, professionals, estudiants, i també hi tenim uns quants enginyers. Hi ha bastants homes, cosa poc habitual. Fem la broma que és el club de lectura amb més homes del món. I tothom s’hi sent còmode.”
A més, aquests espais tenen un impacte directe sobre la cultura catalana. “A Ona és tot en català. Ara mateix tenim 50.000 referències en català, i és el lloc del món amb més llibres en aquesta llengua. El club de lectura també és una manera d’estimar una cultura i una llengua.”
Obrir-se a nous usuaris
Un dels grans valors d’aquesta activitat és la seva capacitat per trencar barreres. “Treballar el diàleg intergeneracional és clau. En una mateixa sessió hi poden coincidir persones joves i grans, i és una cosa que no passa sovint en altres espais culturals”, apunta Laura Pla. No obstant això, la realitat és que el perfil majoritari de les persones que hi participen, sigui a les biblioteques, a les llibreries o en entitats privades, és femení i d’edat avançada. La presència d’homes i de persones d’entre 30 i 40 anys continua sent-hi minoritària.
El perfil majoritari de les persones que hi participen és femení i d’edat avançada. La presència d’homes continua sent-hi minoritària.
Un dels reptes actuals és captar l’interès de nous públics. Per aquesta raó, a les biblioteques de Barcelona s’ha creat una oferta de formats més curts i flexibles —trobades d’una a tres sessions— i s’han introduït modalitats híbrides (presencials i virtuals), adaptades als hàbits de consum cultural d’aquest públic, que no té tant de temps i potser no es pot comprometre a assistir-hi durant gaires mesos.
Els adolescents i adults joves són un altre objectiu: “Ens costa una mica arribar a públics més joves”, reconeixen des de les biblioteques municipals. Aquesta dificultat s’explica, en part, per la percepció que tenen sobre els clubs: “El lector jove hi veu molta gent gran, i de vegades això pot ser un fre per venir”.
Davant d’aquesta realitat, s’han implementat nous formats pensats específicament per trencar barreres generacionals i fomentar la participació juvenil. “El repte és poder arribar a més públics”, afirma Pla. Això ha dut a la creació de trobades temàtiques, com les de músiques urbanes de la biblioteca Vapor Vell, o la de còmic i manga, així com la de literatura i salut mental, totes especialment orientades a les noves generacions. Altres iniciatives inclouen la col·laboració amb esdeveniments com el Crush Fest, un festival de cultura jove.
En general, els clubs infantils i juvenils, com ara Atrapallibres o Protagonista jove, tenen molt d’èxit, amb formats adaptats i professionals que donen eines a les famílies per fomentar la lectura compartida. La idea, en aquests casos, “no és només explicar un conte —diu Pla—, sinó que es tracta de crear un vincle lector entre adults i infants”.
Així, també es posa en valor el component intergeneracional d’aquestes activitats com una oportunitat per afavorir la cohesió social. “Cada vegada més, la societat està compartimentada per edats i les biblioteques públiques són precisament un lloc superobert a tothom.” En aquest sentit, Pla creu que “seria interessant promoure el diàleg intergeneracional: un espai on edats diferents es puguin trobar i compartir”.
A la vegada, a Barcelona també es poden trobar clubs dedicats a temes molt més específics, com per exemple els que van dirigits al col·lectiu LGTBIQ+ o els que toquen qüestions com la salut mental. A la Biblioteca Agustí Centelles, per exemple, el club de salut mental, impulsat per la periodista Núria Juanico, té molta demanda. Es percep una necessitat clara d’espais on parlar de literatura, però també de vida, d'emocions i d’identitat.
En silenci i en veu alta
A Barcelona es poden trobar formats alternatius i tan originals com el que proposa Chat’n’Chapters. Aquest col·lectiu organitza a Barcelona les anomenades silent reading parties, un format de club de lectura singular on la gent es troba per llegir, en silenci i cadascú el seu llibre, però amb la companyia de la resta de lectors. Francesca Catalogne, fundadora de Chat’n’Chapters, explica que “la idea va sorgir de l’amor pels llibres i la dificultat de trobar temps per llegir sense distraccions”.
Les trobades funcionen així: primer una hora de lectura silenciosa, i després, qui vol, es queda a xerrar i a comentar el llibre que ha llegit. “No hi ha un títol assignat ni cap obligació de participar. Cadascú llegeix el seu llibre. És una experiència ideal per a persones introvertides o per a qui busca desconnectar en un entorn tranquil i compartit”, explica Catalogne. L’èxit de la proposta ha estat notable. “Els participants són molt diversos: expatriats, estudiants, professionals… I els llibres que porten, també: ficció, poesia, filosofia, creixement personal… Són espais de consciència plena, connexió i benestar.”
Trobada de Chat’n’Chapters, un format singular de lectura col·lectiva en silenci. © Barcelona Chat’n’ChaptersL’escriptor Pere Inglès, impulsor del projecte Obrador de literatura, dinamitza un parell de clubs de lectura amb personalitat pròpia, un dels quals porta el nom de Matrioshka, concepte amb què vol expressar les diverses capes que pot tenir un text literari. “Totes les obres tenen un contingut manifest i un altre de latent, i en aquest club ensenyem a descobrir el contingut latent”, explica Inglès. La particularitat de la proposta és que, a més de les lectures recomanades, els participants poden escriure un petit text o microrelat relacionat amb el que han llegit, i compartir-lo amb la resta dels assistents.
Sònia Garcia, una de les participants, declara: “A mi m’obre un món. L’univers de les lletres m’era bastant desconegut perquè la meva trajectòria és més de ciències, tot i que sempre m’ha agradat llegir i escriure. El coneixement que té en Pere i com el transmet em fa gaudir moltíssim”, explica sobre la seva experiència, de la qual també destaca “la interacció amb les companyes, que són sobretot dones”.
Inglès també dinamitza un altre club titulat Lectura en companyia, on es llegeix de manera col·lectiva i en veu alta l’obra seleccionada. “Llegim obres difícils, com l’Ulisses de Joyce o l’Odissea, i anem parant i comentant-ne els fragments.” Com que de vegades hi assisteixen persones estrangeres, l’activitat també permet comparar traduccions diferents.
Tertúlies entre amics
Una altra iniciativa singular és El Piset, un projecte cultural impulsat per les escriptores Tània Juste, Núria Pradas i Glòria Sabaté. Entre les activitats que han posat en marxa hi ha un club de lectura de clàssics de la literatura amb un to desimbolt, que fuig del format més convencional i que busca recrear l’ambient d’una tertúlia entre amics.
L’han batejat “te literari” perquè la sessió inclou la consumició i fa que el format “sigui molt més informal”, segons explica Juste: “Ens trobem en un pis, no en una aula, i a partir d’una lectura, que potser algú ni tan sols ha acabat, obrim el debat amb l’ajuda d’una persona que ens contextualitza l’obra i l’autor”, afegeix. La gràcia, en aquest cas, és que no cal haver llegit prèviament la novel·la, perquè la intenció principal és generar les ganes de llegir-la. “Potser hi ha gent que no s’atreveix amb un clàssic, però un cop n’hem parlat i l’hem situat, li’n venen ganes. A vegades acabem fent relectures que t’apropen a llibres que pensaves que no eren per a tu.”
Com a escriptora, Juste ha participat en molts clubs de lectura on s’han comentat algunes de les seves novel·les. “La meva experiència és boníssima. Els participants solen ser molt agraïts i participatius”, comenta.
Institucions com Òmnium Cultural o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) també ofereixen trobades per llegir de manera col·lectiva. La proposta del Klub de Lectura dels Amics del CCCB, per exemple, és la d’ampliar, a través del diàleg col·lectiu, els continguts del programa d’exposicions i debats que es fan al centre.
A l’Ateneu Barcelonès es fan dos clubs amb molta personalitat, el de Prosa catalana i traduccions literàries d’obres estrangeres al català, i el Club de lectura de textos teatrals, coordinat per Cristina Garcia, on es proposa llegir en veu alta teatre clàssic i contemporani, seguit d’un debat col·lectiu.
També hi ha clubs de temàtiques singulars, com ara el que es fa a la biblioteca del Museu Marítim, pensat per a persones interessades en el món marítim: novel·les de navegació, biografies de mariners, relats de viatges o assaigs sobre la vida al mar. O el de la Biblioteca Fort Pienc, on l’activitat sobre literatura asiàtica fins i tot té —en un barri amb molta població d’aquest origen— llista d’espera.
Llegir de múltiples maneres
La lectura col·lectiva a Barcelona es desplega en mil formes i racons i proposa experiències expandides que van des de les pàgines d’un llibre fins a múltiples activitats culturals i socials. Però totes aquestes propostes tenen en comú el desig de compartir, de descobrir i de connectar
La lectura col·lectiva a Barcelona es desplega en mil formes i racons. Però totes les propostes tenen en comú el desig de compartir, de descobrir i de connectar.
“Quan algú et diu ‘Aquest llibre m’ha impactat’ i tu també l’has llegit, es genera una connexió immediata”, explica Iolanda Batallé. Un club de lectura té això: convida a mirar-se un mateix text des de punts de vista diferents, a compartir i, de vegades, a rellegir amb nous criteris. I en aquest procés, es crea un vincle que va més enllà del llibre.
A Barcelona, aquesta activitat ha trobat un terreny adobat. Des dels més clàssics fins als més innovadors, tots els clubs promouen la lectura i la cultura, però són sobretot espais de trobada. Un lloc on aturar-se un moment enmig del soroll i la vida accelerada de la ciutat, per escoltar i connectar. Amb els llibres i amb les persones.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis
