Barcelona Metropolis

Un club de lectura és, per definició, un grup de persones que comparteixen un llibre i es troben per comentar-lo. Però, a la pràctica, és molt més que això: és un espai on les històries donen peu a converses, i la lectura es torna una experiència compartida. A Barcelona, aquesta activitat s’ha escampat com una taca d’oli i omple biblioteques i llibreries, però també cafeteries, espais alternatius i fins i tot pisos particulars. Llegir ja no és només una activitat íntima; és una manera de fer xarxa, de viure la cultura i de conèixer gent.

Llegir un text teatral i després veure’l en escena; comentar un clàssic literari tot prenent un te o una copa de vi; escriure un relat a partir del que s’ha llegit; o, simplement, llegir en silenci entre desconeguts que també estimen els llibres. Les diverses fórmules dels clubs de lectura que es poden trobar a Barcelona són d’allò més variades, però totes tenen un fil conductor: llegir com a pretext per connectar amb els altres.

Aquesta activitat es fa des de fa segles, però els darrers anys —sobretot, després de la pandèmia— ha viscut una nova embranzida, i una proposta que podia semblar minoritària s’ha tornat oberta, inclusiva i molt arrelada al territori. “Potser sí que hi ha hagut un boom… i tant de bo que n’hi hagi molts més!”, afirma Iolanda Batallé, escriptora i directora de la llibreria Ona Pau Claris. “Perquè, sincerament, és una de les coses que m’agrada més fer. Et trobes amb lectors i lectores que han llegit el text i t’expliquen què els ha fet sentir, què els ha remogut. I això és un honor. De mica en mica, el fenomen ha anat creixent perquè és una activitat que realment genera comunitat.” I ho rebla d’aquesta manera: “Els clubs de lectura són estructures d’estat”.

Una ciutat que llegeix en xarxa

Les xifres parlen soles. Només a Barcelona, aquest 2025 s’han programat 190 clubs de lectura repartits entre les 41 biblioteques de la ciutat, amb un total de 4.000 places ofertes. “Tenim clubs generals i temàtics, clubs familiars, juvenils, virtuals, presencials i de formats híbrids. Per a tots els gustos i ritmes de vida”, explica Laura Pla, coordinadora dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona.

El fet de llegir i els vincles emocionals

A més de ser un espai de dinamització cultural, la lectura col·lectiva també s’ha convertit en una eina per combatre la solitud i fomentar la cohesió social. “Són espais molt democràtics: oberts, gratuïts i transversals”, considera Pla. Aquest component social el destaca també Iolanda Batallé. Des de la llibreria Ona impulsen una desena de clubs: Llegir per viure, Llegim teatre, Cinema i literatura, i diversos clubs infantils, juvenils i d’autors clàssics. “De totes les activitats que fem, són els que generen més comunitat”, explica. “Quan llegeixes un llibre i el comentes amb altres persones, es creen complicitats inesperades. A vegades acabes rellegint-lo amb una mirada nova.”

Un dels clubs més consolidats a Ona Llibres és el que porta per nom Llegir per viure, i que dinamitza Batallé mateixa. Compta amb la participació d’una trentena de membres de perfils diversos. “Tenim jubilats, professionals, estudiants, i també hi tenim uns quants enginyers. Hi ha bastants homes, cosa poc habitual. Fem la broma que és el club de lectura amb més homes del món. I tothom s’hi sent còmode.”

A més, aquests espais tenen un impacte directe sobre la cultura catalana. “A Ona és tot en català. Ara mateix tenim 50.000 referències en català, i és el lloc del món amb més llibres en aquesta llengua. El club de lectura també és una manera d’estimar una cultura i una llengua.”

Obrir-se a nous usuaris

Un dels grans valors d’aquesta activitat és la seva capacitat per trencar barreres. “Treballar el diàleg intergeneracional és clau. En una mateixa sessió hi poden coincidir persones joves i grans, i és una cosa que no passa sovint en altres espais culturals”, apunta Laura Pla. No obstant això, la realitat és que el perfil majoritari de les persones que hi participen, sigui a les biblioteques, a les llibreries o en entitats privades, és femení i d’edat avançada. La presència d’homes i de persones d’entre 30 i 40 anys continua sent-hi minoritària.

Un dels reptes actuals és captar l’interès de nous públics. Per aquesta raó, a les biblioteques de Barcelona s’ha creat una oferta de formats més curts i flexibles —trobades d’una a tres sessions— i s’han introduït modalitats híbrides (presencials i virtuals), adaptades als hàbits de consum cultural d’aquest públic, que no té tant de temps i potser no es pot comprometre a assistir-hi durant gaires mesos.

Els adolescents i adults joves són un altre objectiu: “Ens costa una mica arribar a públics més joves”, reconeixen des de les biblioteques municipals. Aquesta dificultat s’explica, en part, per la percepció que tenen sobre els clubs: “El lector jove hi veu molta gent gran, i de vegades això pot ser un fre per venir”.

Davant d’aquesta realitat, s’han implementat nous formats pensats específicament per trencar barreres generacionals i fomentar la participació juvenil. “El repte és poder arribar a més públics”, afirma Pla. Això ha dut a la creació de trobades temàtiques, com les de músiques urbanes de la biblioteca Vapor Vell, o la de còmic i manga, així com la de literatura i salut mental, totes especialment orientades a les noves generacions. Altres iniciatives inclouen la col·laboració amb esdeveniments com el Crush Fest, un festival de cultura jove.

En general, els clubs infantils i juvenils, com ara Atrapallibres o Protagonista jove, tenen molt d’èxit, amb formats adaptats i professionals que donen eines a les famílies per fomentar la lectura compartida. La idea, en aquests casos, “no és només explicar un conte —diu Pla—, sinó que es tracta de crear un vincle lector entre adults i infants”.

Així, també es posa en valor el component intergeneracional d’aquestes activitats com una oportunitat per afavorir la cohesió social. “Cada vegada més, la societat està compartimentada per edats i les biblioteques públiques són precisament un lloc superobert a tothom.” En aquest sentit, Pla creu que “seria interessant promoure el diàleg intergeneracional: un espai on edats diferents es puguin trobar i compartir”.

A la vegada, a Barcelona també es poden trobar clubs dedicats a temes molt més específics, com per exemple els que van dirigits al col·lectiu LGTBIQ+ o els que toquen qüestions com la salut mental. A la Biblioteca Agustí Centelles, per exemple, el club de salut mental, impulsat per la periodista Núria Juanico, té molta demanda. Es percep una necessitat clara d’espais on parlar de literatura, però també de vida, d'emocions i d’identitat.

En silenci i en veu alta

A Barcelona es poden trobar formats alternatius i tan originals com el que proposa Chat’n’Chapters. Aquest col·lectiu organitza a Barcelona les anomenades silent reading parties, un format de club de lectura singular on la gent es troba per llegir, en silenci i cadascú el seu llibre, però amb la companyia de la resta de lectors. Francesca Catalogne, fundadora de Chat’n’Chapters, explica que “la idea va sorgir de l’amor pels llibres i la dificultat de trobar temps per llegir sense distraccions”.

Les trobades funcionen així: primer una hora de lectura silenciosa, i després, qui vol, es queda a xerrar i a comentar el llibre que ha llegit. “No hi ha un títol assignat ni cap obligació de participar. Cadascú llegeix el seu llibre. És una experiència ideal per a persones introvertides o per a qui busca desconnectar en un entorn tranquil i compartit”, explica Catalogne. L’èxit de la proposta ha estat notable. “Els participants són molt diversos: expatriats, estudiants, professionals… I els llibres que porten, també: ficció, poesia, filosofia, creixement personal… Són espais de consciència plena, connexió i benestar.”

“Quan algú et diu ‘Aquest llibre m’ha impactat’ i tu també l’has llegit, es genera una connexió immediata”, explica Iolanda Batallé. Un club de lectura té això: convida a mirar-se un mateix text des de punts de vista diferents, a compartir i, de vegades, a rellegir amb nous criteris. I en aquest procés, es crea un vincle que va més enllà del llibre.

A Barcelona, aquesta activitat ha trobat un terreny adobat. Des dels més clàssics fins als més innovadors, tots els clubs promouen la lectura i la cultura, però són sobretot espais de trobada. Un lloc on aturar-se un moment enmig del soroll i la vida accelerada de la ciutat, per escoltar i connectar. Amb els llibres i amb les persones.