Barcelona Metropolis

Les iniciatives per frenar la decadència de la vella artèria dels teatres de Barcelona dibuixen un horitzó prometedor. El nou Paral·lel comença a prendre forma amb els escenaris, però no només: residències d’estudiants i oficines configuren el futur del tram inicial, a tocar de les Drassanes, mentre que la gastronomia de renom mundial prolifera al voltant de la plaça d’Espanya, porta d’entrada que, en el futur, serà un espai més amable.

Ja fa uns quants anys que la vella avinguda dels teatres de Barcelona intenta recuperar algunes de les brillantors del passat. Però la veritat és que molt difícilment el Paral·lel tornarà a tenir aquella preponderància d’antany, ni tampoc gaudirà una altra vegada de la predilecció de tants barcelonins, ni tornarà a ser aquell passeig amb una vida ciutadana que va arribar a rivalitzar, els diumenges, amb la de la mateixa Rambla en els seus millors temps, durant tants lustres immortalitzada en instantànies en blanc i negre.

Els vaivens polítics dels darrers anys i la successió de consistoris de diferent signe polític no han ajudat a trobar un rumb fix. De fet, el Paral·lel ha estat l’escenari de moltes batalles i enfrontaments, alguns de realment virulents. Tot i això, l’horitzó de l’avinguda ja no s’entreveu indefectiblement decadent. La recuperació després de la pandèmia, en aquestes latituds, va ser molt més ràpida del que s’esperava. En aquests moments, uns quants projectes i iniciatives dibuixen ja el futur d’una artèria tan singular. Aquest recorregut mostra la nova cara del Paral·lel.

L’avinguda dels estudiants

Els mals del Paral·lel es dilueixen costa avall, i l’avinguda es torna més trista a mesura que un hi baixa. El nostre passeig arrenca a l’extrem més llòbrec de l’artèria. Recorden la discoteca Brisas del Caribe? Aquí les baralles eren habituals, fins que un intent de robatori a punta de dia davant les seves portes es va saldar amb un mort a punyalades. Llavors l’Ajuntament va aconseguir tancar-la. Ara, en aquest punt del costat muntanya de la via, avancen les obres d’una nova residència universitària amb 334 habitacions i 538 llits que, segons els promotors, obrirà el curs vinent.

A més, just davant, pel costat del Raval, avancen també les obres de dos equipaments més d’aquest tipus. A començaments de l’any que ve s’aixecaran dos edificis de deu i cinc plantes, un amb 164 places i 5.564,2 m², i l’altre amb 184 places i 6.533,13 m². En total, les tres residències d’estudiants que aviat s’alçaran a banda i banda del Paral·lel sumaran fins a 886 places. Aquestes obertures arrosseguen, però, discrepàncies veïnals. No són pocs els qui creuen que l’arribada de centenars d’universitaris disposats a pagar almenys mil euros al mes per una habitació i un munt de serveis revitalitzarà l’avinguda i l’entorn. Molts altres veïns, tot i això, estan convençuts que aquests establiments acaben funcionant com a hotels encoberts, i que una injecció tan important de població flotant agreujarà la massificació turística i la gentrificació.

Però que ningú no se senti enganyat. Les dimensions del nou Arnau no li permetran acollir grans produccions a l’estil de Broadway. Malgrat tot, l’Ajuntament també té a l’artèria El Molino i el Paral·lel 62, i molt a prop el Tantarantana, al barri del Raval. A aquests cal sumar-hi l’Apolo, el Condal i el Victòria, els tres teatres privats de l’avinguda. Fonts del sector celebren que les expectatives siguin bones i subratllen que, en aquests moments, els plens són molt més freqüents que abans de la pandèmia, i que l’arribada d’El Mago Pop quan va comprar el Teatre Victòria va suposar un revulsiu a les taquilles.