La jornada de 8 hores, un triomf de la lluita obrera
- Exposicions
- Plec de cultura
- febr. 20
- 4 mins
El moviment obrer a Barcelona es va començar a organitzar a començament del segle xx per fer front a les condicions de vida que patia la classe treballadora. Amb motiu del centenari de la vaga de La Canadenca, una de les mobilitzacions obreres més importants del segle passat, el Museu d’Història de Catalunya dedica una exposició a explicar aquesta fita de la lluita pels drets laborals.
A començament del segle xx, les condicions de vida dels obrers a Barcelona eren misèrrimes. A les seves taules no hi havia ni carn ni peix —si exceptuem la carn del dissabte, que eren les deixalles dels escorxadors—, i la meitat dels infants morien abans d’arribar als cinc anys. La fam i la manca de feina feien que els conflictes se succeïssin. El 1917 va esclatar la Revolució Russa, i la Primera Guerra Mundial va fer estralls a Europa entre 1914 i 1918. En aquells anys, en què el preu dels aliments no deixava d’augmentar i les epidèmies s’estenien ràpidament entre els treballadors —a Barcelona vivien atapeïts en els barris populars—, el moviment obrer es va anar organitzant. La puixança de la CNT va ser espectacular: el 1919 aplegava 205.642 afiliats.
En aquest context tan convuls es va produir una de les mobilitzacions obreres més importants del segle passat: la vaga de La Canadenca. Amb aquesta vaga, entre el febrer i l’abril de 1919, es va aconseguir la jornada de 8 hores, que va suposar un abans i un després en les condicions dels treballadors. Amb motiu del centenari de la vaga, el Museu d’Història de Catalunya dedica una exposició a explicar aquesta fita de la lluita pels drets laborals.
Està dividida en tres àmbits: el context, la vaga en si i la llarga lluita per aconseguir la reducció de jornada. Ho fa servint-se de les imatges de fotoperiodistes, humoristes gràfics, filmacions, documents originals i les paraules dels seus protagonistes. El conjunt configura no tan sols un relat de tot el que va passar durant aquells mesos del 1919, sinó que transporta el visitant a aquella època convulsa on la lluita obrera s’havia d’obrir pas en un país on els treballadors pràcticament no tenien drets, i on els enfrontaments amb els empresaris acostumaven a ser molt violents.
Amb la vaga de La Canadenca, entre el febrer i l’abril de 1919, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
La vaga de La Canadenca va començar arran d’uns acomiadaments a l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, al Pallars. Aquesta empresa era filial de la Barcelona Traction Light and Power, coneguda com La Canadenca, la primera gran multinacional que es va implantar a Catalunya. Fundada a Toronto l’any 1911 pel canadenc Frederick Stark Pearson, aprofitava els recursos hidràulics dels Pirineus per obtenir energia elèctrica. El 22 de febrer de 1919 els treballadors de totes les empreses elèctriques de Barcelona van decidir apuntar-se a la vaga, i la ciutat va quedar a les fosques. El dia 27 van anar a la vaga els obrers de l’aigua i del gas en solidaritat amb els de la llum. També s’hi van afegir els del tèxtil i els impressors, i el 12 de març els treballadors dels tramvies. El dia 13 de març es va declarar l’estat de guerra i quatre dies després, el 17 de març, es va arribar a un acord per acabar amb les mobilitzacions: llibertat per als detinguts, jornada de vuit hores i augment de sou.
El 19 de març es va fer una assemblea obrera a la plaça de braus de les Arenes amb l’assistència de 20.000 persones. Al capdavant hi havia Salvador Seguí, més conegut com El Noi del Sucre, que va defensar el pacte amb la patronal, va convèncer els treballadors de tornar a la feina i va donar 72 hores per alliberar els presos. Amb la tornada a la feina es va aixecar l’estat de guerra, però la “normalitat” va durar molt poc: el 24 de març es va tornar a convocar la vaga perquè no s’havien alliberat tots els presos. A més, la mobilització i la recent Revolució Russa havien espantat els empresaris, que el 9 d’abril s’havien organitzat fundant la Federació Patronal de Barcelona, a fi d’imposar la línia dura.
El 14 d’abril es va acabar la vaga general, però l’estat de guerra va durar fins al 13 d’agost. Als carrers de Barcelona hi havia 8.000 homes armats vigilant qualsevol moviment que pogués aixecar sospites i, a l’estiu, 5.000 obrers continuaven empresonats a vaixells presó i a les places de braus. Malgrat tot, la vaga havia servit per aconseguir una gran fita. El 3 d’abril de 1919, el govern de Madrid va publicar el decret de les 8 hores i Espanya va ser el primer país de l’Europa occidental a fixar aquesta jornada laboral. Tanmateix, aquella època va ser també l’inici del pistolerisme, que va provocar moltes víctimes, entre elles el mateix Salvador Seguí.
La vaga de la Canadenca
Museu d'Història de Catalunya
Fins al 19 d'abril de 2020
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis