La lluita per la sobirania digital

Il·lustració dossier

Anem cap a la ciutat digital. Sovint es relaciona tecnologia amb progrés. Depèn de l’ús que se’n faci. Les dades s’han convertit en la principal infraestructura de l’economia i la governança de la ciutat digital. El repte és democratitzar-ne l’accés i la propietat, de manera que els ciutadans en tinguin sempre el control en una ciutat oberta i distribuïda.

Anem cap a la ciutat digital. Cada cop més processos i activitats depenen de les noves tecnologies de la informació. Internet, la revolució digital i la intel·ligència artificial estan canviant la manera de fer i de relacionar-nos. Aviat, l’ecosistema productiu i de gestió urbana serà molt diferent. És a les ciutats on primer es manifesten les conseqüències de la quarta revolució industrial i són les ciutats, entre les quals Barcelona, les que lideren el debat públic sobre aquestes transformacions.
 
Sovint es relaciona tecnologia amb progrés, però no tot el que es pot fer amb les tecnologies és bo i desitjable. Depèn de l’ús que se’n faci. La revolució digital pot servir per construir ciutats més obertes, distribuïdes i inclusives, però també pot facilitar que uns pocs operadors acumulin un enorme poder capaç de condicionar la vida i l’aprofitament privat dels béns comuns. S’ha dit moltes vegades: la principal empresa de transport privat del món no té en propietat ni un sol cotxe. I la principal cadena d’allotjament, cap habitació d’hotel. Uber i Airbnb representen la cara amenaçadora de la nova economia de plataformes. Són indústries extractives amb una manera d’operar que estimula l’elusió fiscal, ignora els drets laborals i provoca la gentrificació dels centres urbans. També hi ha plataformes com Wikipedia, Home Exchange o la catalana Wikiloc, que representen tot el contrari: l’enorme potencial de l’economia veritablement col·laborativa.  
 
Les interaccions personals i econòmiques a través de les noves tecnologies produeixen una immensa quantitat d’informació susceptible de ser utilitzada. Les dades s’han convertit en la principal infraestructura de l’economia i la governança de la ciutat digital. El repte és democratitzar-ne l’accés i la propietat, de manera que els ciutadans en tinguin sempre el control en una ciutat oberta i distribuïda, amb l’ús de programari lliure, de codi i estàndards oberts, accessibles per a tothom.