Barcelona Metropolis

Aquest novembre farà 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Les generacions que van sostenir la lluita antifranquista i van bastir el nou règim democràtic poc podien imaginar que, dècades més tard, la democràcia es veuria de nou amenaçada per un neofeixisme en alça que troba en els més joves el suport principal. Una combinació d’oblit i engany ha fet créixer l’extrema dreta a tot Europa, i a Espanya —que en un primer moment es va pensar que estava vacunada— veiem ara com aquestes forces tenen, també aquí, cada cop més suport electoral. Formen part d’un programa global que ja no aspira a actuar des dels marges, sinó des de dins mateix del sistema per destruir-lo.

En els darrers anys, hem assistit a un intent de reescriure la història per falsejar-la i donar un altre significat al franquisme. Ara veiem amb més claredat la importància de preservar la memòria democràtica, perquè una part de l’èxit de l’extrema dreta radica justament a promoure la nostàlgia d’un temps d’ordre que mai no va existir, a idealitzar un passat inventat. Davant d’aquesta tergiversació, cal explicar qui era Franco, què va significar el seu cop d’estat i com era el règim que va instaurar. Recordar per exemple que, en temps del dictador, les dones no podien ni obrir un compte corrent sense permís del marit i que una acusació d’adulteri les podia portar a la presó.

Però tan important com clarificar el passat és veure quins són els elements del present que afavoreixen aquest ressorgiment. Caracteritzar bé les diferents formes de postfeixisme i mirar d’esbrinar per quina raó poden seduir tanta gent, i especialment els joves. Analitzar de quina manera capitalitzen la insatisfacció per les necessitats socials i les expectatives no satisfetes i com aprofiten la por del futur que es deriva de les incerteses del present. I el paper que hi tenen les xarxes socials. El dossier “Franco: la importància de no oblidar” inclou diversos articles que aporten valuoses claus d’interpretació. I també algunes reflexions sobre les diferències i similituds entre la Barcelona del 1975 i la d’ara, perquè hi ha aspectes, com el demogràfic, que presenten molts elements en comú.