Barcelona Metropolis

Montse Ayats
Editora d’Eumo i excoordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura 

És evident que això no és sostenible econòmicament ni ambientalment. Però el llibre, com altres productes, es regeix per l’economia de mercat. Les editorials estan fent més esforços de promoció i màrqueting per mantenir les vendes, busquen estratègies per arribar als compradors… i algunes intenten reduir la quantitat de títols publicats. Però això no és fàcil, perquè darrere la producció hi ha el manteniment d’unes estructures de personal, i perquè no disposem d’estudis de mercat per avaluar els possibles resultats d’un títol.

Crec que ha estat un error que, des del sector i les administracions, no hàgim dedicat més esforços a les polítiques de creació de lectors forts. Durant molts anys, des de l’Administració, s’ha apostat per donar suport a la indústria i als creadors, però amb una bona oferta no n’hi ha prou per crear lectors: cal invertir fort en polítiques públiques de mediació amb famílies, escoles, biblioteques, llibreries…

El sistema econòmic de les devolucions és totalment ineficient, amb llibres amunt i avall tot el dia. Quan hi ha un problema i la cadena s’atura (Arc de Berà, Entredos…), les conseqüències són nefastes per a editors i autors. Un sistema centralitzat de logística permetria ser molt més eficients, però això només es pot impulsar amb la intervenció de l’Administració i l’acord del sector. Alhora, caldria treballar per regular i pactar el volum de devolucions.

Jordi Nadal
Editor i fundador de Plataforma Editorial

Sí, es publiquen massa llibres, sens dubte. Estem en un sector d’entrada fàcil i tots comprem molts números de loteria. És una activitat en què hi ha molta concentració, grups multinacionals fortíssims i gent amb fortunes heretades que poden permetre’s moltes coses.

Les devolucions són un problema? El que és clar és que són una realitat, i vaig llegir una vegada que quan un problema no té solució, se’n diu “fet”. Tret que el sector fos capaç de signar un document per implicar tots els editors, llibreters i distribuïdors, que vinculi la baixada de les novetats amb la reducció dels índexs de devolució, no sembla possible resoldre’l.

L’edició actual és insostenible, però, de moment, se’n surt aquell que té més pulmons: sigui l’or d’un gran grup, sigui l’herència d’un parent ric o l’empenta d’algú a qui li fa il·lusió ser editor. Nosaltres hem abaixat un 30% les novetats en els darrers anys. L’edició, sense reimpressions, no és sostenible. A Plataforma, reimprimim.

A més, imprimim en paper Oria amb certificat de sostenibilitat i, que jo sàpiga, som l’única editorial del món que planta un arbre per cada títol publicat. En tenim 1.400 a Espanya, Etiòpia, Xile, Bolívia i Mèxic. També apadrinem escoles públiques i els regalem llibres perquè els nens llegeixin, i d’aquesta manera contribuïm a la sostenibilitat social. Perquè llegir és aprendre, aprendre és progressar i progressar és crear riquesa i justícia social.

Núria Cabutí
CEO de Penguin Random House Grupo Editorial

És cert que, anualment, a Espanya es publica un nombre molt elevat de títols. Tanmateix, aquesta diversitat és clau des d’una perspectiva cultural i social, i respon a una realitat plural en què cada lector és únic i cada llibre obre una porta diferent al coneixement o a l’entreteniment. Les dades mostren que aquest ampli volum de publicacions troba ressò en la societat. Segons l’informe d’hàbits de lectura del 2024, més del 65% dels espanyols llegeixen llibres, i entre els joves de 14 a 24 anys, el percentatge s’eleva fins al 75,3% —una molt bona notícia per a la nostra societat, que no seria possible sense una oferta editorial abundant i diversa, capaç d’oferir alguna cosa per a cada lector.

Treballem en la millora constant de la cadena de subministrament que, gràcies a la tecnologia, ens ha permès posar en marxa un nou centre de distribució per reforçar la nostra col·laboració amb les llibreries. L’objectiu és que puguin disposar d’una oferta més variada de títols per als seus lectors.

Els esforços en matèria de sostenibilitat són continus. Els nostres editors hi tenen un paper essencial, cuidant i atenent el catàleg del segell que gestionen. Però també hi intervenen els equips de producció, que cerquen sempre l’opció més eficient i sostenible; la distribució, que optimitza cada enviament, i els equips de comunicació i màrqueting, que amplifiquen les veus dels autors i connecten amb noves audiències a través de les xarxes socials i de prescriptores que contribueixen, per exemple, a mantenir viu el fons editorial.

Tot aquest engranatge fa possible que llibres que abans haurien passat desapercebuts trobin avui les seves lectores, els seus espais i el seu moment.

David Castillo
President de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya

Que a Espanya es publiquin 89.000 títols l’any és demencial. Se’n publiquen deu per vendre’n un. Moltes vegades es publica a la babalà i es crea en la gent una confusió de l’enteniment per acumulació. El director literari, la persona que tenia criteri i sentit per triar el que es publicaria, és ara com ara una figura desapareguda en moltes editorials. Aquí surt una foca que escriu llibres amb la punta del nas i la maquinària es posa en marxa per vendre’ls. És quelcom ben difícil d’arreglar.

La indústria del llibre arrossega des de fa anys grans ineficiències a causa de l’excés de novetats. Aquesta abundància de publicacions provoca una vida molt breu a la llibreria. Hi ha un 85% de títols que no venen més de 50 exemplars. Però es publica molt per veure si sona la flauta i s’encerta amb un que pagui la resta dels que no han funcionat, i això repercuteix —que se’m perdoni per posar-me sindicalista— en els treballadors i treballadores de l’escriptura: els escriptors i les escriptores.

Un escriptor en aquest país cobra de la seva obra el 10% del que paga el client, el lector. D’aquest 10% ha de descomptar-se’n la comissió del seu agent, l’IRPF, pagar els autònoms… Aquest percentatge és una xifra d’esclaus. Per això mateix, excepte quatre excepcions, els escriptors estan en la misèria. Jo proposo dividir els ingressos a parts iguals entre tota la cadena del llibre: 25% per a l’editor, 25% per al distribuïdor, 25% per al llibreter i 25% per a l’autor.

Sílvia Lluís
Consellera delegada de Grupo Océano i directora editorial de Circe

En plantejar-me la qüestió de si 89.000 llibres publicats a l’any poden ser massa títols, em ve al cap el meu pare, Josep Lluís Monreal, fundador de Grupo Océano, que va treballar més de cinc dècades com a editor. Ell ja deia que es publicava massa. Jo sempre ho he sentit a dir. Val a dir que, en el nostre cas, a Circe, publiquem molt menys ara que quan, l’any 1987, vam començar.

Sobre si les administracions ajuden a la sostenibilitat del sector editorial, jo puc parlar des de la nostra experiència. A nosaltres no ens han ajudat les administracions. Només hem tingut la sort de poder comptar amb els ajuts a la traducció del Canadà i dels Països Baixos. Però l’esforç de les administracions també es nota, i molt, a les xarxes de biblioteques, que són un gran dinamitzador del món editorial.

Jo considero que, per a la sostenibilitat del sector editorial, la nostra única batalla és fer bons llibres i, a través dels llibreters, arribar al màxim nombre de lectors possible. I que els lectors responguin amb entusiasme o complicitat.

El sistema econòmic del llibre és complicat, amb els exemplars en dipòsit i la possibilitat de devolució des de la llibreria. Fa l’efecte de ser tan complex vist des de fora, amb totes aquestes devolucions i moviments logístics… Quan se’m planteja si es podria fer d’una altra manera, penso que potser sí, però encara no s’ha trobat una solució comuna i pràctica, si més no a Europa.

Jesús Badenes
Director general de la Divisió de Llibreries d’Editorial Planeta

Es publiquen massa títols? Jo crec que no. Tinc la convicció que els llibres són part de la nostra cultura, de la nostra forma de vida, i és essencial que hi hagi una oferta àmplia, de manera que els lectors puguin triar segons les seves preferències.

La qüestió de les devolucions de llibres des de les llibreries considero que, en un mercat eficient, és part del procés comercial. Un nivell de devolucions zero significaria que molts lectors no podrien trobar i adquirir el llibre que desitgin a la seva llibreria habitual. La logística del llibre, el nombre de referències, el gran nombre de llibreries a Espanya i el preu mitjà dels exemplars donen sentit a un cert nivell de devolucions. Dit això, un nivell elevat de devolucions —superior al 35%— sí que pot arribar a convertir-se en un problema logístic i financer per al sector. Gràcies a l’esforç de llibreters i editors, i a la disponibilitat d’informació, el nivell mitjà de devolucions s’ha reduït en els últims anys.

La sostenibilitat està al bell mig de la nostra activitat. Des de fa més d’una dècada, treballem amb tota la cadena de negoci del sector, des de proveïdors de paper fins a impressors i operadors logístics, per minimitzar l’impacte mediambiental de la nostra oferta editorial. Col·laborem amb entitats que promouen i divulguen la gestió forestal sostenible, treballem amb impressors que gestionen seriosament el seu impacte ambiental, situem geogràficament els nostres magatzems per minimitzar les emissions de CO₂ i col·laborem amb entitats internacionals i grups de treball per promoure iniciatives respectuoses amb el medi ambient.

Sergio Vila-Sanjuán
Escriptor, periodista i historiador de l’edició

A la qüestió de si es publica massa, l’any 1972 l’assagista mexicà Gabriel Zaid ja ho va respondre amb la publicació del seu cèlebre assaig Los demasiados libros. Des de llavors, l’oferta no ha deixat d’enfilar-se cap amunt. Caldria preguntar-se: massa respecte a què? Qui fixa quin nombre de llibres anuals és millor per a una societat?

Cada vegada més, les editorials incorporen protocols de sostenibilitat. En una biografia que m’acaba d’arribar, publicada per un gran grup, hi consta que s’ha imprès en “paper certificat pel Mont Stewardship Council”. Una novel·la d’un altre gran grup fa constar un segell PEFC. Sembla clar que la pressió social va donant resultats.

Les xifres de sobreproducció editorial són més indicatives, a parer meu, de l’excés en l’edició institucional que de l’edició generalista destinada a llibreries. Potser per aquesta banda es podria recomanar una contenció més alta. De totes maneres, és preferible una edició excessiva que una edició restringida, en la qual als autors joves o als assagistes de temes complexos els resultés molt més difícil arribar al públic. Crec que l’actual és, tal vegada, la millor època de la història per debutar en el món literari. Igualment, les xifres de rendiment econòmic són immisericordes: en el moment en què les editorials perden diners, la seva producció es reajusta inevitablement a la baixa. El que queda per fer, per sobre de tot, és protegir i fer costat a les llibreries, la gran connexió amb el lector, perquè puguin gestionar la macrooferta

Claudia Casanova
Escriptora i editora cofundadora d’Àtic dels Llibres

És evident que a Espanya es llegeix menys que al Regne Unit, França o Itàlia, i que el nombre de llibres publicats resulta cridaner. Haig de dir que la producció de les editorials independents no és de cap manera la que inunda el mercat, així que aquest és un debat en el qual em sento espectadora. Són els grans grups els que han de fer un pas cap a la contenció.

En una de les sessions del Forum Edita vaig escoltar un responsable d’una cadena de llibreries alemanya que explicava com, a Alemanya, es fa arribar informació prèvia als llibreters i, segons l’interès manifestat, l’editor fixa la tirada anticipadament. Al públic —molts érem editors d’aquí— ens queien les llàgrimes. Aquest sistema garantiria la minimització de les devolucions. Però arribar a això aquí no és gens fàcil. Es tractaria d’unificar els canals d’informació. És un problema de logística i implica un treball global de llibreters, gremis i editors, en un sector que està molt atomitzat.

El sistema que tenim amb els llibres en dipòsit a les llibreries és el que és. A mi no em maten les devolucions perquè no faig tirades de 100.000 per vendre’n la meitat i que me’n retornin 50.000. La clau està a ensumar el punt intermedi. Al meu entendre, publicar entre 20 i 25 títols l’any pot ser una xifra manejable. És clar que la part més difícil de la tasca de l’editor és dir que no a molts llibres, perquè —això ho has d’aprendre com més aviat millor— no pots publicar-ho tot.

Jordi Panyella
Editor a Pol·len Edicions i impulsor de l’Institut de l’Ecoedició de Catalunya

La pregunta de si es publiquen massa títols és incòmoda, però respondré que no. Parlem d’un total de 216 milions d’exemplars l’any. Si ho dividim entre el nombre d’habitants, surten uns cinc llibres l’any, és a dir, un per trimestre i un mes per a les vacances. No crec que es publiqui massa; el que hi ha són pocs punts de venda i pocs punts de lectura, i gran part de la culpa la tenen els especuladors immobiliaris, que obliguen a tancar llibreries i dificulten l’aflorament de biblioteques escolars. Jo prefereixo un mercat editorial amb 89.000 títols que no pas amb només un. Això ja es va viure en altres èpoques, quan només es podia llegir la Bíblia, i crec que era un rotllo.

Parlem de sostenibilitat. Segons dades de l’Institut de l’Ecoedició, l’impacte ambiental de tota la indústria del llibre a Espanya l’any 2024 va ser de 102.816 tones de CO₂. Això és el mateix que contamina Google en dos dies i mig, el mateix que contaminen 26 jets privats en un any, o el que contaminen 40 de les 770.000 persones superriques que hi ha al món (que emeten, de mitjana, 2.531 tones de CO₂ anuals). El pont aeri Barcelona-Madrid contamina 9.936 vegades més que tota la indústria editorial d’Espanya. El món del llibre no és especialment contaminant en relació amb altres sectors. Però, pel prestigi que té, convé que se sumi a la millora ambiental i que aprofiti el seu suport, el paper, per explicar-ho.

Els tres principals criteris de l’ecoedició són: la producció local, l’ús de paper 100% reciclat i/o certificat FSC, i el càlcul i la comunicació de la petjada ambiental. Si totes les editorials espanyoles apliquessin criteris d’ecoedició, podríem estalviar fins a un 30% de les emissions generades.