Mario Armengol, humor gràfic contra el feixisme
- Exposicions
- Plec de cultura
- oct. 25
- 6 mins
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull fins a l’11 de gener l’exposició Tinta contra Hitler. La mostra presenta a Barcelona el recent descobriment de l’humorista gràfic català Mario Armengol, l’únic artista espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.
L’obra de Mario Armengol es va publicar en diaris d’arreu del món, però, així i tot, el seu nom era, fins fa ben poc, gairebé desconegut. Tot va canviar l’any 2021, amb la troballa d’una maleta amb prop de 200 dibuixos originals d’Armengol encarregats pel Ministeri d’Informació britànic, és a dir, pel Govern de Winston Churchill. I és que l’humorista gràfic català va ser l’únic artista plàstic espanyol que va treballar massivament per als aliats durant la Segona Guerra Mundial. Les seves imatges expliquen la contesa per la via de la sàtira, des del 1941 i fins a l’ensorrament del Tercer Reich, l’any 1945.
La mostra del MNAC, comissariada per Plàcid Garcia-Planas i Arnau González, presenta una àmplia selecció d’aquestes vinyetes i demostra que, en un context de guerra, l’humor gràfic també pot ser una valuosa arma propagandística. Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 - Nottingham, 1995) va abandonar Espanya l’any 1937, en plena Guerra Civil. Es va allistar a la legió estrangera francesa i va acabar primer a Liverpool i, després, a Londres, on li van proposar dibuixar per al Ministeri d’Informació britànic. Aleshores, Armengol no disposava d’experiència com a humorista gràfic, només com a il·lustrador, però això no li va impedir acceptar la nova feina i treballar intensament durant prop de cinc anys.
Go on, smile!, de Mario Armengol.Quant a l’aspecte gràfic, Armengol oscil·la entre dos estils. En un fa servir una línia fina i neta que encaixa perfectament amb allò que ara coneixem com a línia clara; n’és un bon exemple la vinyeta No, no em semblen turistes (1945), que retrata l’entrada de les tropes britàniques al sud d’Alemanya. En un altre, presenta uns traços gruixuts fets amb pinzell sec, un estil molt més ombrívol, com el que veiem a Amèrica encara no ha vist el monstre (1941), que vaticina el que passaria, anys després, quan la superpotència entrés en el conflicte europeu. Sens dubte, una de les majors influències d’aquest Armengol de traç ombrívol va ser l’humorista gràfic David Low, considerat per a molts crítics el caricaturista més important d’aquells anys. No és només una qüestió d’estil; fins i tot la manera de tractar Hitler és similar. Armengol, igual que Low, prefereix retratar-lo com un nen malcriat més que no pas un monstre, i així fer que els lectors se’n puguin riure.
L’esvàstica, omnipresent
A banda de les caricatures dels líders feixistes, l’altre element omnipresent en aquestes vinyetes és l’esvàstica, símbol de tot el que cal derrocar. En un dibuix del 1943, l’esvàstica adopta un paper de pilona mortuòria per denunciar el calvari que pateix Europa davant l’ofensiva nazi. El símbol feixista se situa dalt d’un turó, com el calvari original, i un home i una dona apareixen lligats i agonitzant. A l’esquerra de la imatge, Hitler els increpa amb el dit i crida, provocador: “No sou cristians?”. D’aquesta manera, Armengol denuncia el patiment de la societat europea confrontant-la amb un líder nazi que menysté el seu dolor i, fins i tot, se’n burla. Com a bona vinyeta humorística, aquesta és una imatge capaç de suggerir molt amb molt pocs elements; compleix amb l’encàrrec de remoure consciències a través de l’humor, indignar la societat i mobilitzar-la contra l’enemic.
Les vinyetes Mission Fullfilled i Idyll, de Mario Armengol.A la vinyeta anomenada Camuflatge (1943), Armengol dibuixa un Hitler tapant amb uns fulls els extrems de l’esvàstica i convertint-la en una creu cristiana. Està retratant un líder covard, que renuncia als seus principis per sobreviure. I és Goebbels qui, en una actitud de vassall que el ridiculitza, li aguanta el pot de cola per enganxar els fulls. L’artista oposa la creu gammada i la creu cristiana. A Llum (1942-1943), una dona —símbol de la població europea oprimida pel règim nazi— mira el cel buscant un raig d’esperança i la llum que es projecta a terra té forma de creu.
La mort apareix sovint com un esquelet que acompanya els líders feixistes per denunciar la seva voluntat mortífera. En una d’aquestes vinyetes, l’esquelet llueix una llarga cabellera rossa i un vestit femení de festa i, estirant-se damunt del sofà, es recolza en un Hitler impertèrrit. Reblant el clau, aquesta mort esquelètica duu una màscara de gas a la cara, una imatge de gran força expressiva.
Les vinyetes d’Armengol són armes de propaganda. Un humor terapèutic, una medecina necessària en temps de guerra.
Les vinyetes d’Armengol són armes de propaganda en temps de guerra. Algunes retraten l’escenari amb enginy i amb molta perspicàcia; d’altres, en canvi, fan una funció no menys valuosa, que és la de fer riure. Aleshores, Armengol dibuixa l’exèrcit nazi com una colla d’inútils amb canons torçats, incompetents amb les armes i amb un Hitler que ni tan sols sap com dirigir els tancs. Un humor terapèutic, una medecina necessària en temps de guerra. I quan dibuixa la campanya de l’exèrcit alemany contra Rússia ho fa com una autèntica carnisseria, literalment: amb una gran màquina en la qual, per un lloc, entren els tancs nazis i per l’altre en surten salsitxes. Una visió implacable de la guerra, perquè no hi ha límit en aquest humor. És humor de combat. Són dibuixos de guerra.
Tinta contra Hitler.
Mario Armengol, caricaturista
a la Segona Guerra Mundial.
Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC)
Fins a l’11 de gener del 2026
Comissariat: Plàcid Garcia-Planas i Arnau González. Organitza i produeix: Museu Nacional d’Art de Catalunya en col·laboració amb el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM).
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis