Barcelona Metropolis

Com moltes altres ciutats amb projecció global, Barcelona ha vist créixer el nombre de visitants de manera exponencial en molt poc temps: de 4,4 milions el 2004 va passar a 20 milions el 2019. A partir d’un cert volum, apareix la paradoxa: com més atractiva resulta la ciutat per als turistes, més incòmoda es torna per als residents. Això explica que la percepció ciutadana sigui cada cop més negativa, fins al punt que la valoració s’ha invertit: de veure el turisme amb simpatia i com un factor de prosperitat, a percebre’l com un problema. Més de la meitat dels barcelonins pensen que s’ha arribat al límit i, per primera vegada, apareixen senyals de turismofòbia.

Arribats a aquest punt, què es pot fer? Un sector que representa el 14% del PIB de la ciutat i ocupa 150.000 persones mai no es pot negligir, perquè en depenen la vida i els recursos de molta gent. A més d’una activitat econòmica en si mateix, el turisme és també una palanca important per al teixit cultural. Barcelona no tindria els museus que té, ni tampoc molta de la seva activitat creativa, sense l’adob dels visitants.

Però això no ha d’impedir actuar sobre els aspectes negatius del turisme massiu. La pèrdua d’identitat i la sobreocupació de l’espai són els més visibles, però no els únics. També hi ha un fort impacte sobre el mercat de l’habitatge. El turisme no és l’únic responsable del brutal encariment dels lloguers, però sí que hi contribueix de manera determinant. En una ciutat tan densa com Barcelona, acomodar un nombre tan elevat de visitants i de residents temporals implica detreure habitatges de lloguer permanent. El turisme contribueix, així, a la gentrificació, que expulsa residents cap a perifèries metropolitanes cada cop més allunyades, amb efectes negatius indirectes, com un increment de la mobilitat forçada que afecta la qualitat ambiental i el benestar personal.

Totes les projeccions indiquen que el turisme seguirà creixent perquè així ho comporta el tipus de societat al qual ens encaminem. És imperatiu, doncs, actuar. El problema és com. Moltes ciutats —també Barcelona— ja estan prenent mesures per limitar l’oferta i propiciar un canvi de model cap a un turisme més contingut, amb més valor afegit i amb uns beneficis econòmics més ben repartits.