Barcelona Metropolis

L’arribada massiva de visitants està transformant la ciutat, però quan es pregunta als residents què pensen del turisme, sovint apareixen opinions polaritzades. Uns el veuen com una font de prosperitat i altres com una font de problemes. La resposta és emocional, però, quins factors influeixen en la percepció dels ciutadans? Què sabem sobre la manera com els aspectes individuals modulen la relació que les persones residents tenim amb el turisme?

El turisme és un fet urbà innegable. Les ciutats com Barcelona es transformen davant d’una activitat basada en fenòmens tan potents com la mobilitat global, el consum de masses, el capitalisme de plataformes o la progressiva indistinció entre les dimensions de treball i lleure. Evidentment, la transformació de les ciutats amb turisme és física, i ha estat tan veloç que els avis i àvies actuals poden explicar històries sobre una ciutat, no la monumental, sinó la real i ancorada als barris, que els seus nets i netes no han conegut mai. Però també hi ha una transformació mental, íntima, basada en percepcions i subjectivitats, que condiciona la manera com ens relacionem amb l’entorn. De fet, la reflexió col·lectiva sobre el turisme a la ciutat ha estat clarament protagonista en relació amb la reflexió individual. Per descomptat, les persones estem influïdes per la nostra classe i grup social i cultura de procedència, però també hi ha factors individuals, com el caràcter, la manera de veure el món o la manera de ser, que influeixen en la percepció que tenim de la realitat.

Si ens centrem en el turisme, aquestes visions prèvies que ens caracteritzen com a individus fan de mediadores davant dels estímuls turístics i engendren actituds i comportaments que varien d’una persona a una altra. Entendre això pot tenir efectes considerables sobre la manera com volem gestionar el turisme a la ciutat, entenent-ho no només com un exercici per a col·lectius, sinó també per a individus. Llavors, què sabem sobre la manera com els aspectes individuals modulen la relació que les persones residents tenim amb el turisme a les nostres ciutats?

De manera genèrica, podem parlar de dues famílies o corrents teòrics que exploren aquest fet. D’una banda, hi ha teories que expliquen que tot és resultat de fer un balanç. La teoria més representativa seria la de l’intercanvi social. Segons aquesta perspectiva, les persones fem una anàlisi racional, sumant allò que el turisme ens aporta de beneficiós i restant allò que ens resulta perjudicial. El balanç sempre s’elabora a partir dels nostres interessos i visions particulars.

Aquesta manera de veure-ho va molt bé per entendre per què, quan es pregunta com es percep el turisme, apareixen opinions molt polaritzades entre els residents d’una mateixa ciutat, o fins i tot d’un mateix barri. Per a determinades persones, en la seva percepció pot pesar més el fet que el turisme els representi una font d’ingressos, o simplement no el consideren un problema perquè no el viuen directament o no el tenen a prop. Contràriament, per a altres persones, el turisme pot ser exclusivament una font de problemes, pel fet que no els aporta ingressos directament o per tenir-hi una freqüència de contacte més elevat.

Una segona família, en la qual destaca la teoria de la solidaritat emocional, explica que determinades característiques individuals fan d’intermediàries en la nostra relació amb els turistes. Aquestes teories no se centren en la relació entre comunitat i turisme, sinó entre individus (residents i turistes). L’empatia, simpatia o naturalesa hospitalària són factors que difereixen entre individus i que poden ajudar a comprendre les actituds, més hostils o més amables, cap al turista. I a la inversa, també hi ha la visió que els turistes tenen de les persones que resideixen als llocs que els acullen temporalment. Per simplificar, en el que queda d’aquest article faré referència al concepte de resposta emocional per examinar aquestes dues perspectives psicosocials sobre l’actitud davant del turisme i els turistes.

Com percebem el turisme des de les emocions

Què coneixem sobre la resposta emocional de la ciutadania de Barcelona amb relació al turisme? Tot seguit ho abordaré. Abans, però, voldria remarcar que la resposta emocional no és un mètode substitutiu per comprendre el turisme urbà, sinó un de complementari, que afegeix nous components i matisos a la mirada social. Per tant, permet enriquir les explicacions i interpretacions globals sobre com les persones percebem el turisme i els seus impactes. Es tracta d’una mirada relativament nova, i fins ara força negligida, però que comença a guanyar interès acadèmic i en la gestió del turisme.

No obstant això, entendre bé la intersecció entre el fet col·lectiu i el que és individual està encara molt poc explorat en l’àmbit del turisme urbà. De manera similar a la inexistència d’una teoria global per explicar l’univers, que connecti el funcionament del que és realment petit (teories quàntiques) amb el que és realment gran (teories einsteinianes), ens manca saber com la visió social encaixa amb la visió íntima. És a dir, no sabem del cert fins a quin punt la visió col·lectiva sobre el turisme deriva d’un sumatori col·lectiu de raonaments lliures individuals o bé si les mirades individuals emergeixen influïdes per les tendències col·lectives. Per exemple, a través de les narratives de moviments socials urbans i associacions veïnals, o des de la construcció de les estratègies de legitimació social del discurs als mitjans de comunicació.

Dit això, passem, ara sí, a veure què ocorre a la ciutat de Barcelona. De fet, en sabem poca cosa, ja que s’ha investigat molt poc al respecte. Ens aporta algunes pistes un estudi publicat l’any 2022[1] que aborda la resposta emocional resultant de la percepció de situacions d’excés de turisme entre les persones residents a Barcelona. Els resultats assenyalen que hi ha diferències pel que fa a residents i a barris. L’estudi identifica tres perfils de residents: els que s’oposen al turisme (un 14,5% dels participants en la mostra), els que donen suport al turisme (49,5%) i els neutrals (el 36% restant).

Aquestes són xifres grolleres que expressen molt menys que si es mira la distribució fina de les respostes per barris. Llavors, la repartició dels segments varia força. En barris i districtes amb més pressió turística, com la Barceloneta o Ciutat Vella, les persones oposades al turisme representen un terç del total, mentre que les que s’oposen al turisme en barris poc turístics, com Sant Andreu o Horta, només representen un 7%. Això té tota la lògica i no mereix gaire més comentari.

Resulta més interessant interpretar per què les respostes emocionals difereixen entre persones que comparteixen temps i espai a la ciutat. Quan ens enfrontem a una situació d’estrès, especialment si aquesta pressió es manté de manera continuada en el temps, es produeix un efecte que segurament està vinculat amb una visió atàvica relacionada amb les parts reptilianes del nostre cervell, que tendeixen a protegir-nos davant situacions de risc. No és que generem més adrenalina en veure un turista, però sí que es fa una lectura del fenomen en clau comunitària i dicotòmica (ells/nosaltres o forasters / membres de la comunitat) relacionada amb els mecanismes de control territorial.

Quan les persones identificades com a foranes a la comunitat s’associen a impactes negatius i d’estrès, això pot ser llegit com un element que fa perdre el control territorial per part dels seus integrants. Si la sensació d’autocontrol sobre els teus llocs i espais de vida quotidians disminueix, s’incrementa la preocupació i es poden desenvolupar emocions negatives cap al fenomen incursor. Però cap a qui es manifesta la resposta emocional quan és negativa? El mateix estudi permet respondre aquesta qüestió, ja que es pregunta als residents com perceben tant els turistes com el turisme. Els resultats són clars: la resposta emocional cap a la figura del turista o la sensació que provoca trobar-se’l pel carrer és molt menys negativa i, en la majoria dels casos, més positiva que pejorativa, comparat amb com es percep el turisme com a activitat a la ciutat.

Per tant, examinar la resposta emocional pot contribuir a fer aportacions explicatives de molt valor. Per posar-ne alguns exemples, la transició ecològica i l’evolució del pensament ambiental i el consegüent debat sobre els límits al creixement i el decreixement requereixen un concert social i polític, però tenen un rerefons important en l’actitud proambiental, la qual ve marcada per fets personals.

La turismofòbia, que va ser objecte de debat fa uns anys amb un marcat caràcter ideològic, o el debat actual sobre la turistificació s’entenen també, en part, a partir de la resposta emocional dels individus. Quan l’overtourism i la pressió del turisme és sostinguda en el temps, també s’entén clarament des d’una perspectiva individual emocional. Aquests elements i d’altres influeixen sobre com gestionem els nostres recursos personals i col·lectius en la recerca d’una ciutat que contribueixi a fer més felices les persones, a disminuir l’estrès que genera el turisme, i a millorar la salut física i mental i el benestar subjectiu. Per tant, seria bo que les noves polítiques urbanes i turístiques comencin a obrir les interpretacions dels impactes del turisme des d’aquesta finestra de coneixement de caràcter psicosocial.

[1] González-Reverté, F. “The Perception of Overtourism in Urban Destinations. Empirical Evidence based on Residents’ Emotional Response”, Tourism Planning & Development, 19:5, 451-477. 2022.

[2] Soliguer Guix, A. La construcció psicosocial de l’actitud de la comunitat local davant el turisme: turismefòbia, protesta turística i resposta emocional. Tesi del doctorat interuniversitari en Turisme, Universitat Oberta de Catalunya. Director: Francesc González Reverté. 2023.