Un paradís amenaçat per la cobdícia

Rember Yahuarcani, Aquells altres mons (díptic), acrílic sobre llenç, 2024. Cortesia de l'artista. © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Un dels fets històrics en què es fonamenta l’extraordinària exposició Amazònies. El futur ancestral, que es pot veure fins al 4 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), és el de la irrupció de la civilització en la selva amazònica. Entesa des de la perspectiva occidental, la civilització va establir a l’Amazònia una relació antagònica desconsiderada, si no anorreadora, amb els pobles autòctons, el resultat de la qual es percep al llarg de les instal·lacions i espais de què consta la mostra del CCCB. El primer pas el va donar l’expedició de Francisco de Orellana, iniciada el 1541.

Francisco de Orellana buscava el país de la canyella i, de passada, la il·lusòria ciutat d’El Dorado, curulla de riqueses. La civilització ja prometia. El Dorado, però, era en realitat tot el que envoltava els expedicionaris: arbres gegantins, aromes seductores, sons i silencis indescriptibles, papagais blaus, dofins roses, granotes vermelles, la paleta de colors de l’univers i una multiculturalitat humana en consonància. En efecte, la selva amazònica és el gresol d’una impressionant diversitat natural i cultural, on els pobladors, durant milers d’anys, van modelar un vincle amb l’entorn en què la recol·lecció, la caça o el conreu no anaven en detriment de la biodiversitat, més aviat al contrari. L’Amazònia era un gran jardí edènic, i no una selva verge pràcticament deshabitada com interessadament es va fer creure, segons demostren les investigacions dutes a terme els darrers anys.

La natura integra tots els aspectes de la vida dels pobles amazònics, en un equilibri ecosistèmic que regeix la relació entre l’ésser humà i el cosmos. Aquesta relació és revelada i interpretada pel xaman a través de visions acolorides, embolcallades amb càntics, atiades pel consum litúrgic d’al·lucinògens com l’ayahuasca, a resguard d’una edificació tradicional anomenada maloca, el lloc de la paraula. A l’apartat de l’exposició “El missatge de les arrels”, es pot contemplar una maloca construïda in situ per un maloquer amb materials originals.

Luiz Braga, A Preferida, 1985. Cortesia de l'artista. © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Luiz Braga, A Preferida, 1985. Cortesia de l'artista. © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

L’apartat “Un arbre fet d’aigua” presenta un recull de les diferents Amazònies, que componen avui una realitat complexa, múltiple, com un arbre amb moltes branques “que va més enllà de la diversitat dels pobladors indígenes”, en paraules del comissari de l’exposició, Claudi Carreras. A més de les llengües parlades pels amerindis amazònics, moltes en perill d’extinció, el recorregut mostra manifestacions culturals dels afrodescendents o dels colons que, d’una manera o d’una altra, han optat per la integració i la resistència davant d’un projecte econòmic i cultural uniformador. Crida l’atenció la instal·lació olfactiva, amb algunes aromes que evoquen diversos aspectes del món amazònic, i la instal·lació acústica, que reprodueix els paisatges sonors selvàtics.

Una selva en perill

L’equilibri modèlic entre l’ésser humà i la natura, establert pels pobles amazònics, ha estat vulnerat per l’avidesa extractiva de la colonització i del consumisme, per l’apetència sense fre dels recursos naturals entesos com a fonts inesgotables. Aquesta dinàmica devastadora queda reflectida en un bon recull d’imatges, documents històrics i entrevistes a l’apartat “Bonanzas voraces”, un museu dels horrors ambientals en què no falta el colpidor i mut testimoni de mostres reals d’arbres amazònics calcinats.

Lalo de Almeida, Protesta dels munduruku a Belo Monte, 2013. Cortesia de l'artista. © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Lalo de Almeida, Protesta dels munduruku a Belo Monte, 2013. Cortesia de l'artista. © Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

L’Amazònia està en perill, desapareix, és destruïda sistemàticament per la cobdícia i, consegüentment, també és destruïda tota una xarxa de relacions ecològiques indispensables per a la vida. Aquest entreteixit vital es posa de manifest a l’obra d’Olinda Silvano i Cordelia Sánchez, en què s’estableix una poderosa connexió entre natura i art. Obres que són contribucions a la lluita contra la destrucció. L’ésser humà no és aliè a la trama natural, en forma part; així ho reflecteixen els murals del col·lectiu MAHKU, que representen els cants i les visions de les cerimònies amb ayahuasca, en què, com en un somni, es posen de manifest les costures de la unió de l’ésser humà amb el tot. El futur de l’Amazònia, el futur de la conservació de la biodiversitat i el futur del planeta depenen d’escoltar aquesta saviesa ancestral.

Amazònies. El futur ancestral

Fins al 4 de maig del 2025. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Comissariat: Claudi Carreras

 

Assessorament d’experts locals: Jõao Paulo Lima Barreto, Eliane Brum, Emilio Fiagama, Lilian Fraiji, Valério Gomes, Nelly Kuiru, Eduardo Góes Neves, Daiara Tukano, Rember Yahuarcani i Joseph Zárate.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis