Barcelona Metropolis

És sorprenent que la primera biografia de l’autor d’Els altres catalans hagi trigat tants anys a arribar. El treball de Genís Sinca (Comanegra, 2025) desborda passió per apropar-nos a un Candel encara viu entre nosaltres i del qual sols a través de la seva biografia podem copsar tots els matisos de la seva obra. En aquest cas, com en pocs altres, vida i obra no són sinó sinònims.

El 1951 Oscar Handlin, en els primers compassos del llibre The uprooted [Els desarrelats], relatava: “Una vegada vaig pensar a escriure la història dels immigrants als Estats Units. Després vaig descobrir que els immigrants eren la història dels Estats Units”. Inspirant-se en aquest llibre, que va guanyar el Pulitzer d’història, un jove i encara no president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy publicava, el 1959, una obra titulada A Nation of Immigrants [Una nació d’immigrants]. És la temàtica d’una època, però també de la nostra pròpia contemporaneïtat. Des del naixement del capitalisme i la seva capacitat incessant de generar economies d’escala i cercar l’especialització econòmica a escala geogràfica (una especialització alhora marcada per processos de desenvolupament desigual), la condició humana està travessada per la condició de l’emigrant. Una realitat global que s’encarna en universos concrets i que troba en unes poques mans aquells que són capaços de mostrar-nos el seu valor. Oscar Handlin, als Estats Units; Candel, a Catalunya.

Tan sols això ja ens parla de la rellevància del Candel de Genís Sinca (Comanegra, 2025). Candel és necessari per entendre el nostre propi país, i per poder afrontar els debats i les realitats que obre una era on el fenomen migratori s’ha convertit en el centre de l’acció de l’extrema dreta global. Allò que ara veiem passar en les ciutats nord-americanes sota la bota de Trump no és sinó un dels nostres possibles futurs immediats.

Probablement, aquest és el centre del llibre de Sinca i el seu valor principal. Transmetre el missatge candelià que una Catalunya “pura” —ara que torna a estar tan de moda la seva vindicació— no pot assumir la Catalunya real. Per tant, es minoritza a si mateixa en aparentar voler ser una nació, quan tan sols és un reclam de ser una minoria ètnica “assetjada” que es vol acollir al marc de protecció de les minories nacionals d’Europa. Com relata Sinca al final del llibre, transcrivint la veu de Candel, el problema no és la migració, és el reconeixement d’aquesta migració com a nous catalans i, a partir d’aquí, iniciar un camí on totes les veus facin seu el país; el problema no és la migració, sinó fer de la catalanitat un llindar d’exclusió que esborra les fronteres de la desigualtat; el problema no és la migració, és una cultura que, volent ser “global”, no és sinó —i aquí Candel coincideix amb el Michael Billig del Nacionalisme banal— un procés nacionalitzador d’escala planetària que, sota l’ideal d’Occident, vol homogeneïtzar la diversitat en una mitologia i una cultura imaginada de base nord-americana.

Segurament, el gran mèrit del llibre de Sinca és acostar-nos al paper de Candel en el debat de la catalanitat a partir de la seva pròpia vida. També es podria argüir que això potser el fa sobredimensionar el paper d’alguns personatges en la vida de Candel, com pot ser el de Jordi Pujol, o que també valdria la pena saber més del Candel en la cultura antifranquista o del Candel ja en democràcia. Però això hauria convertit l’obra probablement en monumental i més pròpia del camp dels historiadors, malgrat que ens hagués acostat, també, a altres camins per entendre Catalunya.