Barcelona Metropolis

L’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs es prepara per convertir-se en un centre neuràlgic de la indústria audiovisual, un sector que, a Catalunya, està format per més de 4.100 empreses que facturen 8.600 milions d’euros i generen 42.000 llocs de treball. Després d’anys d’oblit, l’esquelet de la planta es dedicarà a la formació i la recerca, però també acollirà empreses, amb l’objectiu de revitalitzar el Besòs i d’atreure inversió a una zona que ha quedat en terra de ningú.

Hi haurà qui hagi trepitjat per primera vegada Sant Adrià de Besòs gràcies a Manifesta, la biennal d’art contemporani que ha aconseguit reviure les Tres Xemeneies, una icona metropolitana abandonada des que va aturar màquines l’any 2011. Fins fa uns mesos, ningú s’hauria imaginat que aquesta antiga central tèrmica d’Endesa (abans Fecsa) s’anava a convertir en un destí de pelegrinatge, amb riuades de gent endinsant-s’hi per contemplar propostes artístiques de primer nivell. L’arribada d’aquesta cita europea va contribuir a fer evident que hi ha vida més enllà del centre de Barcelona, en una erròniament anomenada perifèria que fa temps que va deixar de ser la porta del darrere de la gran capital.

El focus que ha posat la biennal nòmada en les Tres Xemeneies coincideix amb l’imminent desenllaç del seu futur. Durant molts anys, han acumulat una llarga i variada llista de possibles usos, des d’un museu del transport i un centre d’interpretació de l’energia fins a un espai de memòria i un museu dedicat a la cultura xinesa. Després de moltes anades i vingudes, la coneguda com “la Sagrada Família dels pobres” s’apropa a la materialització de la seva segona vida. La resposta definitiva la dona el Catalunya Media City, un projecte que la Generalitat va engegar a principis del 2021 per convertir l’espai i el seu entorn en un hub per a la indústria audiovisual, digital i del videojoc, on hi hagi formació i recerca, però també empreses, grans i petites.

L’esquelet de la planta tèrmica s’omplirà d’un sector en expansió que engloba la producció de cinema, música, ràdio i televisió, així com de publicitat, videojocs i experiències immersives. Allunyant-se de la contaminació i la pluja negra que abans provocava l’antiga central, el projecte liderat per la Generalitat vol concentrar a Sant Adrià una indústria fins ara dispersa, per potenciar el seu lideratge tecnològic. “Una de les característiques de Barcelona és l’atracció de talent, l’arribada de multinacionals i la creació de start-ups, com ja s’ha fet en altres sectors. Aquí hem de fer el mateix”, sosté Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, un dels impulsors principals del Catalunya Media City.

El nou epicentre creatiu i tecnològic es concentrarà a la nau de turbines, l’edifici annex a les Tres Xemeneies. Part de la memòria obrera i veïnal que representa, i que estava condemnada a desaparèixer, es va salvar gràcies a una forta mobilització ciutadana. Són les úniques restes del complex industrial construït a la dècada dels setanta que van sobreviure als enderrocaments que va fer Endesa després del cessament de l’activitat. No ha quedat ni rastre dels altres edificis ni del seu contingut. Es va eliminar “tot el que feia pudor de treball”, en paraules de l’escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar.

Amb aquest passat de fons, el Catalunya Media City crearà un parc formatiu i empresarial dotat d’infraestructures de primer nivell per fomentar la creació i l’experimentació. Per una banda, hi haurà equipaments com ara platós, estudis de gravació i sales de mescles, color i muntatge, a més de laboratoris per provar tecnologies com la realitat virtual i l’augmentada, el metavers o els mapatges. La tercera planta de l’edifici, amb un disseny més diàfan, s’habilitarà com a espai obert per a tota mena d’esdeveniments culturals, des de concerts, exposicions o fires, fins a conferències, rodatges i retransmissions en directe, amb una capacitat per a 4.000 persones.

La pota de formació i recerca comptarà amb la participació de les principals universitats i centres de formació professional, amb capacitat per a més de 2.000 alumnes. Després hi haurà l’àrea destinada a companyies, amb oficines, despatxos, sales de reunió i coworkings, en funció del grau de maduresa. Es desenvoluparan programes d’incubació i acceleració d’empreses emergents tecnològiques, així com residències artístiques. Amb una inversió publicoprivada estimada en 450 milions d’euros, es preveu que el nou complex entri en funcionament entre el 2028 i el 2029. El Govern central invertirà 60 milions d’euros per impulsar la primera fase del projecte.

Un nou pol d’activitat per recosir Sant Adrià

Més enllà de la nau de turbines, la ciutat de Sant Adrià aprofitarà la transformació de les Tres Xemeneies per crear un pol d’activitat econòmica al seu voltant, en una de les darreres pastilles urbanístiques lliures del litoral metropolità. “És una gran oportunitat per regenerar sòl en una zona on la indústria que hi havia ha tancat, a més de per recosir i construir ciutat”, defensa el tinent d’alcaldia de Territori de Sant Adrià de Besòs, José Antonio Gras. Això inclou més de 30 hectàrees que queden encaixades entre la desembocadura del riu Besòs, la línia del ferrocarril, el mar i les Tres Xemeneies, i que limiten amb el barri de la Mora de Badalona.

Segons el Pla director urbanístic, aprovat l’any 2023, es crearà un gran parc urbà de 10 hectàrees i es construiran gairebé 1.800 pisos nous, el 40% dels quals serà de protecció oficial. El desenvolupament urbanístic xoca amb el rebuig d’associacions com la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, que demana recuperar la planta de Fecsa només per a activitats culturals i critica la construcció de grans promocions en una zona inundable. “Un espai com el parc fluvial del Besòs té un gran èxit i no hi ha habitatges ni activitat econòmica. Podem fer el mateix en aquesta àrea, sense posar-hi pisos per omplir-la. És una excusa”, sosté Roger Hoyos, membre de la plataforma.

El barri residencial s’acompanyarà de gairebé 100.000 metres quadrats de sostre per a activitat econòmica, situats majoritàriament darrere de les Tres Xemeneies. “Volem que es produeixi una convivència de diverses empreses i ens públics que creïn un ecosistema”, remarca Gras, amb la mirada posada en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El consistori, encapçalat per la socialista Filo Cañete, preveu que es generin uns 10.000 llocs de treball amb l’aterratge de companyies al voltant de l’antiga planta, estratègicament ubicada a prop d’una estació de cables submarins de fibra òptica, infraestructura clau per a la indústria audiovisual.

Les empreses que es volen seduir formen part d’un sector que factura més de 8.600 milions d’euros i genera gairebé 42.000 llocs de treball, segons dades d’ACCIÓ, l'agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. L’activitat de les 4.160 companyies audiovisuals que hi ha a Catalunya equival a un 3% del PIB. A més, també hi ha unes 330 start-ups, una xifra que més que duplica la de fa cinc anys. Per a aquest creixement resulta clau la celebració a Fira de Barcelona de l’Integrated Systems Europe (ISE), el congrés audiovisual més gran d’Europa. Com ha passat amb el Mobile World Congress (MWC), el saló s’ha convertit en un motor d’atracció d’inversió estrangera, amb l’establiment a Barcelona d’una desena de seus de multinacionals com B-Tech, Lang, Aztec o Lightware. Una de les àrees principals de desenvolupament del sector audiovisual passa pel videojoc, on la capital catalana fa anys que s’està enfortint amb l’arribada de grans actors com Rovio, la creadora d’Angry Birds.

Desvelant l’interior de les Tres Xemeneies

Tretze anys després del tancament de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, l’interior de l’antiga sala de turbines va obrir les portes als visitants a finals del 2024. Era el primer cop que s’hi podia accedir i va ser gràcies a la biennal nòmada europea Manifesta, que va instal·lar-hi diverses intervencions artístiques. D’aquest esdeveniment, en mostrem algunes fotografies.