Ara que les mobilitzacions de les dones marquen un nou temps polític, li hem demanat a Pilar Aymerich una selecció dels moments més representatius de la lluita feminista a Barcelona.
A través del reportatge social, Pilar Aymerich ha retratat les manifestacions i els moviments socials des de finals del franquisme, passant per la transició, fins a l’actualitat. Ho ha fet des d’una mirada pròpia, que ella mateixa va definir així quan va recollir el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere de 2019: “Professionalment, sempre m’he acostat a la realitat amb ulls de dona”. Amb la seva càmera ha acompanyat el camí de les dones per defensar els seus drets i les seves llibertats. El seu extens arxiu fotogràfic s’ha pogut veure en més de seixanta exposicions. Ara que les mobilitzacions de les dones marquen un nou temps polític, li hem demanat una selecció dels moments més representatius de la lluita feminista a Barcelona.
El moviment feminista a Catalunya agafa embranzida amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona entre el 27 i el 30 de maig de 1976.
L’accés dels homes va ser motiu de discussió entre les assistents. A la imatge, un dels moments en què es va permetre la presència d’alguns homes, que van seguir una de les sessions des d’un lateral.
El Moviment de Dones Democràtiques es va mobilitzar per reclamar que se substituissin les monges de l’orde Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey per funcionàries, a la presó de dones de la Trinitat. La representant d’aquest moviment, Trinidad Sánchez Pacheco, llegeix un manifest davant la presó l’any 1976.
En aquesta imatge, l’interior de la presó de la Trinitat el maig de 1978, el dia que van marxar les monges. Durant uns dies, fins que van arribar les funcionàries, les recluses es van fer càrrec del recinte.
El 16 de novembre de 1976, un miler de dones (segons publicava La Vanguardia) es van manifestar a Barcelona sota el lema “Jo també sóc adultera”, reclamant la despenalització de l’adulteri i en suport a María Ángeles Muñoz, una dona d’Albacete acusada d’adulteri pel seu marit, que l’havia abandonada amb una filla comuna de dos mesos.
A finals dels anys 70 es van organitzar moltes manifestacions contra la violència i el maltractament cap a les dones. La imatge mostra una protesta contra la violació i mort d’Antonia España, una treballadora de Sabadell. La van convocar la Coordinadora Feminista i altres grups més radicals del feminisme.
Les reivindicacions de les dones als inicis de la democràcia incloïen la demanda de llars d’infants gratuïtes i subvencionades. A la imatge, petits manifestants d’una concentració el juny de 1976 als Jardinets del passeig de Gràcia.
Foto per a un cartell d’encàrrec sobre les dones a Europa, reivindicant la feina de les fotoperiodistes (1980).
A finals dels anys 70, el moviment pels drets de gais i lesbianes sorgeix amb força i en paral·lel al moviment feminista. Un dels lemes més populars era “Maricón? Sí, gràcies”, que emulava el de “¿Nucleares? No, gracias”. La fotografia correspon a una manifestació de 1979 pels drets del col·lectiu homosexual.
La crisi del tèxtil dels anys 70 va provocar el tancament de moltes fàbriques, les plantilles de les quals estaven formades majoritàriament per dones. La fàbrica Eurostil, de Santa Coloma de Gramenet, va ser una de les afectades, i les seves treballadores van decidir autogestionar-la. A la imatge, el comitè d’empresa format només per dones, el 1977.
Als 70, les dones també van començar a formar part dels sindicats. A la imatge, representants sindicals de CCOO de la fàbrica Cosmo de Barcelona, el 1978.
La reivindicació de l’avortament lliure i gratuït sense restriccions continua present en les campanyes feministes. Marea Verde Barcelona és un col·lectiu en defensa de l’avortament legal, segur i gratuït, que denuncia les dificultats i l’estigmatització que encara hi ha a l’hora d’interrompre l’embaràs. A la imatge, una manifestació del col·lectiu l’any que es va constituir, el 2018.
El 8 de març de 2018 es va convocar per primer cop una vaga general feminista i centenars de milers de dones van fer marxes contra la desigualtat de gènere. Les mobilitzacions van continuar tot l’any, com aquesta de setembre de 2018 al passeig de l’Arc de Triomf.
Un any més tard de la primera vaga feminista, el 8 de març de 2019, es va repetir la convocatòria contra la discriminació i la violència cap a les dones. A la imatge, l’acte convocat per les dones periodistes als Jardinets de passeig de Gràcia.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis