Reportatge Fotogràfic

2 gener

14 Fotografies

Més que dades

Com a complement del dossier “La ciutat digital”, el fotògraf Gunnar Knetchel ha elaborat la sèrie fotogràfica Més que dades, que explora la relació entre tecnologia i informació a la ciutat.

La revolució digital porta associada la datificació del món i de les ciutats com a grans productores, gestores i analitzadores d’informació. I és que les dades són la matèria primera necessària per comprendre un món cada cop més complex.

En la sèrie fotogràfica Més que dades, Gunnar Knechtel ens fa mirar una ciutat aparentment muda, que ens interroga sobre per què i com s’han de captar i custodiar les dades, qui ha de ser el propietari d’aquesta informació i de les infraestructures que les contenen i qui s’ha de beneficiar del valor afegit que se n’obté. Aquestes i altres preguntes formen part de la construcció del pacte social al voltant dels límits de l’actuació privada i de la defensa d’allò que ha de ser públic. 

Text i peus de foto d'Olga Subirós.

Les connexions barcelonines a internet inclouen dos cables submarins: el BARSAV, que uneix la ciutat amb Savona, i el PENBAL-5, amb Mallorca. La ciutat compta amb una de les xarxes lliures de wi-fi més gran d’Europa. Podria esdevenir un hub d’internet, com Marsella, a la qual arriben nou cables que la connecten amb Singapur, Hong Kong i Sud-àfrica? Un cable submarí hauria de ser una infraestructura pública com ho són les de transport? — Olga Subirós

A Barcelona, un miler d’antenes de telefonia transmeten dades de correu electrònic, trucades, cerques a internet i altres serveis. Dades que s’allotgen en centres de privats i deslocalitzats i que generen gran valor i atorguen poder a tercers. Com podem recuperar la propietat de les nostres dades i quin paper hi juga l’administració pública? Projectes com DECODE treballen a favor de la sobirania digital. — Olga Subirós

A la ciutat hi ha 36.492 semàfors controlats digitalment. Les superilles, la xarxa ortogonal d’autobusos i la regulació de les bicicletes i els patinets elèctrics contribueixen a la pacificació del trànsit. Aquestes i altres iniciatives de mobilitat sostenible han sigut clau perquè l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) nomeni Barcelona capital europea de la mobilitat urbana. — Olga Subirós

Quinze mil sensors municipals transmeten dades en temps real sobre l'energia, el soroll o la brossa. Formen part del que es coneix com a internet de les coses, i es controlen amb Sentilo, un programari de codi obert desenvolupat per la ciutat de Barcelona. La gestió de les escombraries es basa en l’ús de sensors, la recollida pneumàtica i el desenvolupament d’una cultura ciutadana del reciclatge. — Olga Subirós

A Pequín i a Londres hi ha mig milió de càmeres públiques de vigilància, mentre que les línies del metro barceloní tenen instal·lades vuit mil càmeres de seguretat. Cal regular la tecnologia amb lleis que protegeixen drets bàsics com la intimitat i la privacitat. Les ciutats han d'apostar per la tecnologia ètica i responsable: en aquest sentit, Barcelona acaba de presentar els Ethical Digital Standards, uns patrons comuns de serveis digitals oberts i ètics. — Olga Subirós

El supercomputador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha incorporat tres racks POWER9, que fan d’aquesta màquina la primera d’Europa i novena del món pel que fa a eficiència energètica. Amb aquest superordinador, capaç d’executar 11,865 bilions d’operacions (Gigaflops/Watt), el BSC pretén accelerar la recerca basada en la intel·ligència artificial (IA). — Olga Subirós

El Fab Lab Barcelona és un dels principals laboratoris de la xarxa mundial de 1.600 fab labs, tallers de fabricació digital per a la producció local i sostenible de, gairebé, qualsevol cosa necessària per fer que una ciutat sigui autosuficient. Desenvolupa dispositius intel·ligents oberts per a la recol·lecció de dades com l’Smart Citizen Kit, una placa Arduino equipada amb sensors de qualitat d’aire, temperatura, so, humitat i quantitat de llum. — Olga Subirós

La xarxa barcelonina de vigilància de la qualitat de l’aire la formen onze estacions fixes. Accions com xAire, que va mobilitzar una vintena d’escoles per col·locar vuit-cents sensors destinats a monitorar la contaminació de l’aire, ens mostren camins per a la participació ciutadana en la producció i el control de les dades massives per al bé comú. — Olga Subirós