Gairebé de manera clandestina, el Llobregat mor a Barcelona. A diferència d’altres grans ciutats que conviuen i s’enorgulleixen del riu que ha escrit la seva història, Barcelona sembla que no tingui riu, quan en realitat en té dos. El Llobregat i el Besós, de camí cap al Mediterrani, corren als marges de la ciutat, amagats entre zones industrials i no llocs.
Si remuntar un riu significa anar a les fonts i simbolitza la recerca de la veritat, descendir el Llobregat és explorar un dels pilars de la història moderna i industrial catalana. Tot i la desaparició de la indústria tèxtil, que va vestir la ciutat de riquesa, aquest riu continua sent avui una font de transformació constant.
Mitjançant la composició, el cromatisme i l’elecció dels enquadraments, el treball de Yosigo esdevé completament recognoscible. L’autor ens porta al seu terreny inconfusible i particular: una visió diferent sobre el que “normalment veiem”.
El silenci i la solitud, en una colònia industrial abandonada a la vora del Llobregat.
A prop del curs del riu, en multitud d’indrets, proliferen els horts autogestionats.
Un habitatge encara en ús, on el Llobregat passa per la comarca del Bages.
La textura d’aquest teixit, trobat en el recorregut del Llobregat, recorda les seves onades.
Interior d’una colònia industrial abandonada.
El riu passa per paisatges molt diversos. A dalt, runams de les muntanyes de sal de Cardona.
Els espais es transformen i adopten altres usos: un local per a joves, una nau abandonada que serveix eventualment com a refugi…
Aquest jove d’origen francès viu a la vora del Llobregat, molt a prop de la desembocadura.
Textura del riu en el seu naixement, a prop de Castellar de n’Hug.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis