¿La inteligencia artificial es inteligencia? ¿Por qué la llamamos artificial? La inteligencia de los humanos, entendida como lo que nos permite comprender el mundo que nos rodea y dónde desarrollamos nuestra vida, ya no es una inteligencia exclusivamente humana. Se trata de una inteligencia híbrida y distribuida, que comprende neuronas y chips, recuerdos y bases de datos, imaginación y pronósticos computacionales, pensamientos y algoritmos. A medida que utilizamos la inteligencia artificial (IA) para entender nuestra propia existencia, el límite entre nosotros mismos y la tecnología se hace más difícil de ver: ¿dónde acabamos nosotros y dónde comienza la IA?

¿Hasta qué punto la IA se asemeja a la inteligencia humana? ¿Es realmente capaz de aprender? Y si lo es, ¿cómo lo hace? ¿Es creativa? ¿Es sostenible? Sabemos que puede almacenar muchos más datos que nuestro cerebro, y procesarlos mucho más rápido: ¿es por eso que conoce el futuro mejor que nosotros? ¿Puede tomar decisiones sin la participación humana? Y si es así, ¿tenemos algo que temer?

La exposición «Inteligencia artificial» se adentra en un recorrido que aborda los primeros sueños de la inteligencia artificial, analizando cómo el desarrollo de la IA ha sido influenciado por muchos factores diferentes, tanto en aspectos antropológicos de civilizaciones antiguas como por el impulso del ser humano hacia la experimentación científica.

Los humanos siempre han estado fascinados por la idea de crear seres vivos artificiales hechos a su imagen y semejanza, con poderes especiales, ya sea mediante magia, ciencia, religión o ficción. Estas representaciones han sido expresadas de forma diferente por las civilizaciones a lo largo del tiempo. Al dar vida a los seres que no los tienen, los humanos han explorado su lugar en el mundo, a veces sintiéndose poderosos, y otras, temerosos de un mundo que no pueden controlar. Las tradiciones religiosas del judaísmo y el sintoísmo, las ciencias de la alquimia árabe y las primeras matemáticas, y las filosofías góticas siguen influyendo en nuestra percepción de la tecnología actual.

El deseo de utilizar la tecnología para recrear el funcionamiento del cerebro cogió impulso durante los siglos XIX y XX, con la convicción de que el pensamiento racional podía formularse en un número finito de reglas. Durante la década de 1940 la ambición de descifrar el cerebro se vio superada por la idea de imitar su funcionamiento. Inspirados por el comportamiento de las neuronas, los científicos desarrollaron la primera red neuronal artificial, una tecnología capaz de enseñarse a sí misma y sorprender con su aparente creatividad y su capacidad de ver, sentir y moverse. La exposición muestra la evolución de la computación desde las primeras máquinas de cálculo hasta la explosión de datos en el cambio del siglo XXI, cuando nace el aprendizaje automático y lo que conocemos como deep learning (o aprendizaje profundo) .

Asimismo, la exposición analiza cómo la IA nos rodea modelando nuestras vidas en el espacio público y privado, a través de los medios de comunicación y los productos que compramos. Mientras podemos ser conscientes de algunas de las manifestaciones de la IA, otras están fuera de nuestra vista, entrelazadas en sistemas globales tan complejos que son imposibles de entender por completo. Esta creciente proximidad de la IA plantea cuestiones éticas. ¿Cómo afectará a la IA a la privacidad, la libertad y la verdad? Esta sección nos acerca a la IA, enfatizando su funcionamiento más oculto, que nos revela un futuro a menudo apasionante y inquietante.

Por último, la exposición abre una puerta a la investigación y la transversalidad de las aplicaciones de la inteligencia artificial, ya la fusión con otras disciplinas científicas y artísticas. Ningún ámbito de la vida queda al margen. Un claro ejemplo es A-Life, un área de investigación que trabaja con un conjunto mucho más amplio de procesos naturales, incluyendo la biología humana y animal, y la ciencia ambiental. En este escenario, empieza a cambiar nuestra idea de lo “natural”: la vida orgánica no se fija al nacer. A medida que se crean nuevas partes del cuerpo, nuevos entornos vitales y nuevos seres, queda más claro que nuestro mundo está en permanente cambio.

La IA ayuda a definir nuestro futuro, puede llevarnos hacia nuevas formas de vida, algunas que reconocemos y otras que no. Esto es a la vez desalentador y liberador. Nos invita a considerar un mundo en el que nuestra inteligencia no es la única. Un mundo en el que las posibilidades de la inteligencia son más que humanas.

Exposición original comisariada y organizada por el Barbican Centre. La City of London Corporation es la propietaria, fundadora y principal patrocinadora del Barbican Centre. Coproducida por Forum Groningen, Países Bajos. Esta versión de la exposición se ha adaptado en colaboración con el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) y el Barcelona Supercomputing Center (BSC).


Comisario local:  Lluís Nacenta

Asesor científico:  Jordi Torres

Comisarias invitadas del Barbican Centre:  Suzanne Livingston y  Maholo Uchida

Traductor de google :

Horarios

La intel·ligència artificial és intel·ligència? Per què en diem artificial? La intel·ligència dels humans, entesa com allò que ens permet comprendre el món que ens envolta i on desenvolupem la nostra vida, ja no és una intel·ligència exclusivament humana. Es tracta d’una intel·ligència híbrida i distribuïda, que comprèn neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algoritmes. A mesura que utilitzem la intel·ligència artificial (IA) per entendre la nostra pròpia existència, el límit entre nosaltres mateixos i la tecnologia es fa més difícil de veure: on acabem nosaltres i on comença la IA?

Fins a quin punt la IA s’assembla a la intel·ligència hu­mana? És realment capaç d’aprendre? I si ho és, com ho fa? És creativa? És sostenible? Sabem que pot emma­gatzemar moltes més dades que el nostre cervell, i pro­cessar-les molt més de pressa: és per això que coneix el futur millor que nosaltres? Pot prendre decisions sense la participació humana? I si és així, tenim res a témer?

L’exposició «Intel·ligència artificial» s’endinsa en un recorregut que aborda els primers somnis de la intel·li­gència artificial, analitzant com el desenvolupament de la IA ha estat influenciat per molts factors diferents, tant pel que fa a aspectes antropològics de civilitzaci­ons antigues com per l’impuls de l’ésser humà cap a l’experimentació científica.

Els humans sempre han estat fascinats per la idea de crear éssers vius artificials fets a la seva imatge i semblança, amb poders especials, ja sigui mitjançant la màgia, la ciència, la religió o la ficció. Aquestes repre­sentacions han estat expressades de manera diferent per les civilitzacions al llarg del temps. En donar vida als éssers que no en tenen, els humans han explorat el seu lloc al món, de vegades sentint-se poderosos, i d’altres, temorosos d’un món que no poden controlar. Les tradici­ons religioses del judaisme i el sintoisme, les ciències de l’alquímia àrab i les primeres matemàtiques, i les filosofi­es gòtiques continuen influint en la nostra percepció de la tecnologia actual.

El desig d’utilitzar la tecnologia per recrear el fun­cionament del cervell va agafar impuls durant els segles XIX i XX, amb la convicció que el pensament racional es podia formular en un nombre finit de regles. Durant la dècada de 1940 l’ambició de desxifrar el cervell es va veure superada per la idea d’imitar-ne el funcionament. Inspirats pel comportament de les neurones, els científics van desenvolupar la primera xarxa neuronal artificial, una tecnolo­gia capaç d’ensenyar-se a si mateixa i sorprendre amb la seva aparent creativitat i la seva capacitat de veure, sentir i moure’s. L’exposició mostra l’evolució de la computació des de les primeres màquines de càlcul fins a l’explosió de dades en el tombant del segle XXI, quan neix l’aprenentatge automàtic i el que coneixem com a deep learning (o aprenentatge profund).

Així mateix, l’exposició analitza com la IA ens en­volta modelant les nostres vides en l’espai públic i privat, a través dels mitjans de comunicació i els productes que comprem. Mentre podem ser conscients d’algunes de les manifestacions de la IA, d’altres estan fora de la nostra vista, entrellaçades en sistemes globals tan com­plexos que són impossibles d’entendre completament. Aquesta creixent proximitat de la IA planteja qüestions ètiques. Com afectarà la IA a la privacitat, la llibertat i la veritat? Aquesta secció ens apropa a la IA, emfatitzant el seu funcionament més ocult, que ens revela un futur sovint apassionant i a la vegada inquietant.

Finalment, l’exposició obre una porta a la recerca i la transversalitat de les aplicacions de la intel·ligència artificial, i a la fusió amb altres disciplines científiques i artístiques. Cap àmbit de la vida en queda al marge. Un clar exemple n’és l’A-Life, una àrea de recerca que treballa amb un conjunt molt més ampli de processos naturals, incloent-hi la biologia humana i animal, i la ci­ència ambiental. En aquest escenari, comença a canviar la nostra idea d’allò que és «natural»: la vida orgànica no es fixa en néixer. A mesura que es creen noves parts del cos, nous entorns vitals i nous éssers, queda més clar que el nostre món està en canvi permanent.

La IA ajuda a definir el nostre futur, pot portar-nos cap a noves formes de vida, algunes que reconeixem i d’altres que no. Això és alhora descoratjador i alliberador. Ens convida a considerar un món on la nostra intel·li­gència no és l’única. Un món on les possibilitats de la intel·ligència són més que humanes.

Exposició original comissariada i organitzada pel Barbican Centre. La City of London Corporation és la propietària, fundadora i principal patrocinadora del Barbican Centre. Coproduïda per Forum Groningen, Països Baixos. Aquesta versió de l'exposició ha estat adaptada en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

 

Comissari local: Lluís Nacenta

Assessor científic: Jordi Torres

Comissàries convidades del Barbican Centre: Suzanne Livingston i Maholo Uchida

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Dirección:
C Montalegre, 5
Districto:
Ciutat Vella
Barrio:
el Raval
Ciudad:
Barcelona

El boletín

Suscríbete a nuestro boletín para estar informado de las novedades de Barcelona Metròpolis