1. Inici
  2. Serveis
  3. Mobilitat comercial
  4. La distribució urbana de mercaderies (DUM)

La distribució urbana de mercaderies (DUM)

La distribució urbana de mercaderies (DUM) és la última part de la cadena de subministrament en què es reparteixen les mercaderies dins l’àmbit urbà.

La DUM forma part de cadenes de subministrament molt complexes, amb molts actors implicats i interrelacions de caràcter global. Dona servei als establiments i als consumidors a través de diferents models (distribució de mercaderies a establiments comercials de la ciutat, repartiment de productes al consumidor final, i distribució de serveis a persones usuàries i establiments).

Es desenvolupa principalment a través d'agents privats i representa un sector altament variat, amb una gran diversitat de cadenes de subministrament.

La DUM és una activitat essencial pel sosteniment de la vida urbana ja que dóna suport a la majoria d’activitats i serveis que tenen lloc a la ciutat. A més, té un impacte important en termes d’ocupació, tant a la ciutat com a l’àmbit metropolità.

També dona suport a la distribució de serveis bàsics (establiments comercials, hospitals, equipaments, etc.), a l'economia urbana (restauració, serveis, botigues...), i al desenvolupament del metabolisme urbà.

Però també és una activitat amb un impacte a nivell d’emissions, soroll, seguretat viària, indisciplina i ocupació de l'espai públic.  Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barcelona està elaborant una Estratègia per a la distribució urbana de mercaderies a Barcelona (DUM) 2030. El procés participatiu amb els agents implicats està programat per als mesos de juliol, setembre i octubre i la seva aprovació està prevista a finals de 2022.

Enllaços relacionats

La DUM a la ciutat de Barcelona

Per elaborar les bases de l’Estratègia de la DUM a Barcelona 2030 l’Ajuntament de Barcelona, en un treball transversal amb totes les àrees implicades, ha dut a terme una diagnosi sobre la realitat i l’impacte que aquesta activitat té sobre la ciutat de Barcelona.

Un dels punts analitzats és com la irrupció de l’e-commerce ha modificat els models de distribució tradicional i l’incrementat d’aquest tipus de demanda a Barcelona, accelerat per la pandèmia, que en dos anys ha augmentat un 44,6%.. A més, cal tenir en compte que es preveu un creixment important del comerç electrònic.

D’altra banda, segons la diagnosi efectuada (veure enllaç amb el DUM Data Center), les furgonetes i els camions representen el 23% del total del trànsit de la ciutat i la DUM genera un 29% de partícules de PM10 i el 33% de les partícules de NOx que es detecten a Barcelona. També és un repte per a la ciutat reduir els 1.646 sinistres amb furgonetes i camions implicats que hi va haver l’any 2019 a Barcelona. Pel que fa als espais de càrrega i descàrrega, l’Ajuntament ha mantingut estable el nombre de places a la ciutat (10.028).

Estratègia per a la distribució urbana de mercaderies a Barcelona (DUM) 2030

La distribució urbana de mercaderies (DUM) té una gran incidència en l’activitat econòmica i social de Barcelona, i afecta especialment la mobilitat, el medi ambient i l’espai públic urbà.

Per aconseguir que aquesta activitat es realitzi de la manera més competitiva, eficaç, eficient, sostenible i segura, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’Estratègia de la distribució urbana de mercaderies a Barcelona (DUM) 2030. Es tracta d'un full de ruta que marcarà les accions i iniciatives que es duran a terme els propers anys, de manera conjunta amb el sector privat, amb l’objectiu de potenciar el comerç de la ciutat i millorar la competitivitat econòmica de les empreses, l’eficiència del repartiment i l’ús optimitzat de l’espai públic, reduint alhora les externalitats ambientals i la sinistralitat.

En un context de transformació de la mobilitat i on es detecta un augment important de l’e-commerce, el Govern municipal vol impulsar iniciatives que, des del suport a l’activitat econòmica, permetin també la millora de l’eficiència dels desplaçaments, potenciant una logística innovadora i que compti amb les darreres tecnologies  i l’ambientalització de les flotes de transport.

Per tal d’assolir aquests objectius, el document fixa 7 línies estratègiques per al 2030, a la vegada que l’Ajuntament començarà a impulsar un seguit de mesures els propers mesos per fer més eficient aquesta activitat i reduir-ne les externalitats negatives.

Per fer realitat aquesta nova estratègia i treballar conjuntament amb el sector, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un Pacte per la DUM amb les associacions econòmiques, empresarials i sindicals. S’han creat Grups de Treball per a la Distribució de mercaderies a comerços, hostaleria i empreses (B2B) un altre per a la distribució al consumidor final i el comerç electrònic (B2C) i un tercer per tractar la distribució urbana de serveis com reparacions, manteniments, obres, etc. (DUS). Es crearà una Taula de coordinació entre agents econòmics i socials que permeti debatre i impulsar mesures concretes, i un Observatori publico-privat que generi, entre altres, les dades bàsiques de la distribució urbana de mercaderies, a banda d’oferir informació i recursos.

Principals punts de l'Estratègia

  1. Potenciar el comerç de la ciutat.
  2. Millorar la competitivitat econòmica de les empreses.
  3. Millorar l’eficiència de la DUM.
  4. Reduir les externalitats ambientals.
  5. Optimitzar l'ús de l’espai públic dedicat a la DUM.
  6. Reduir la sinistralitat relacionada amb la DUM.
    1. Flexibilitzar l’oferta i millorar la gestió de l’estacionament a la via pública.
    2. Permetre i potenciar l’aparició d’espais de distribució i recollida fora de la via pública (fomentant l’ús dels punts de recollida (PdR), el desplegament de Centres de Distribució Urbana de Mercaderies (CDUM) i la creació de zones d’última milla sostenible (ZUM’s). 
    3. Potenciar l’ambientalització de les flotes DUM i promoure la ciclologística.
    4. Avançar cap a la “Visió 0 accidents” en sinistralitat relacionada amb la DUM i minimitzar la indisciplina d’aquesta activitat.
    5. Garantir i potenciar l’existència de sòl logístic integrat en trama urbana, a escala metropolitana.
    6. Millorar la percepció de la ciutadania, els establiments i els consumidors en relació amb aquesta activitat.
    7.  Incrementar el coneixement de les administracions i dels operadors sobre la DUM a través de la creació d’un observatori.
      1. Desplegament de Centres de Distribució de Mercaderies (CDUM):
      • Potenciar el programa “Impulsem el que fas”, que consisteix a donar suport a la implantació de CDUM plantejats per iniciativa privada. Actualment s’està treballant en l’impuls de 8 CDUM als següents àmbits de la ciutat: Sant Martí (Cargobici), Ciutat Vella (Las Mercedes i Mesakas), Sant Andreu (Trèvol), Nou Barris (Fundació Pare Manel), Gràcia (A Pinyó) i Eixample (Ecopo), i a tota la ciutat (A Granel).
      • Incrementar les proves pilot de Centres de distribució de mercaderies (CDUM) i Punts de recollida (PdR) en els principals operadors d’aparcaments municipals (B:SM, SABA, BAMSA). Actualment ja hi ha 17 proves pilot de CDUM en aparcaments municipals.
      • Aprofitar el programa d’adquisició de locals per a la implantació de CDUM en planta baixa. L’Ajuntament ha adquirit 50 locals que es rehabilitaran i s’adjudicaran el 2022.
      1. Flexibilització en l’ús de l’espai públic: definició de finestres temporals per al repartiment de mercaderies en vehicles de mitjanes i grans dimensions, per tal de concentrar els repartiments en aquestes franges i promoure la ciclologística en la resta d’hores. També es potenciarà la DUM nocturna, facilitant l’obtenció de nous permisos. A banda, s’està estudiant la implantació de 100 noves places multiús, que poden funcionar com a càrrega i descàrrega i també de nous carrils multiús.
      1. Impuls des dels mercats municipals: accions que millorin la competitivitat i sostenibilitat dels mercats municipals:
      • En el marc de la iniciativa d’un Market Place per als mercats municipals, també s’inclouran consignes per recollir entregues als mercats següents: Concepció, Lesseps, Provençals, Ninot, Llibertat i Sants; Boqueria, Sant Antoni, Sagrada Família i Guinardó. I consignes en aparcaments B:SM a la Boqueria, Sant Antoni, Sagrada Família, Sarrià, Horta, Abaceria, Felip II i Carmel.
      • Distribució sostenible centralitzada: actualment 15 mercats ofereixen servei a domicili d’entregues centralitzades. Es preveu implementar el servei a domicili el 2022 a Abaceria, Sant Antoni i Poblenou.
      • Instal·lació d’electrolineres per a producció d’energia elèctrica (per a vehicles) i punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
      1. Ambientalització de flotes: es crearà un grup de treball amb el Ministeri d’Indústria per assolir més impacte en la renovació de flotes i l’adquisició de vehicles elèctrics de mercaderies. En paral·lel, es treballarà amb la DGT per tal d’homologar nous vehicles de petites dimensions per al repartiment de mercaderies, començant pels patinets. També es vol garantir la recàrrega de vehicles elèctrics a la ciutat, a partir de seguir desenvolupant la xarxa Endolla Barcelona.
      1. Creació d’un observatori de la DUM: es posa en funcionament un centre de dades que aglutinarà tota la informació recollida i generada en el marc de l’Estratègia municipal de la DUM 2030. D’aquesta manera, tots els actors implicats podran consultar la informació i treballar-la per tal d’establir noves propostes d’acció.
      1. Formació i capacitació: es dissenyaran formacions de la mà de Barcelona Activa i atenent les necessitats professionals del sector. S’oferirà una oferta de formació multidisciplinària que inclogui temàtiques com: normativa vigent, noves tendències del sector, gestió de residus derivats de la mateixa activitat, transport i externalitats, eines tecnològiques de suport a l’activitat, àrea DUM/App SPRO, optimització i planificació de rutes, seguretat i riscos en el treball, civisme i bones pràctiques, gestió emocional, formació pràctica, borsa de treball...
      1. Foment dels punts de Recollida (PdR): es fomentarà el coneixement de l’oferta actual de punts de recollida. Es treballarà per publicar la informació en forma de visor, a través d’un web o d’una app, i per crear una base de dades comuna, connectada amb les botigues online, des d’on el comprador podria escollir el seu punt de recollida.
      1. Estratègia conjunta amb Mercabana: es definirà conjuntament amb Mercabarna una estratègia per optimitzar el repartiment de producte fresc a mercats, per al sector quotidià alimentari i per a hotels, restuarants i cafeteries (HORECA).
                                                                                                   
      2. Reducció de la sinistralitat i de la indisciplina: es proposa incrementar la instal·lació d’ADAS (sistemes avançats d'ajuda a la conducció) i etiquetes per a la senyalització d’angles morts als vehicles de la flota municipal.