Junts, cada nit, el nen i l’estel comptaven les estrelles a la finestra, ben abrigats sota les mantes. “T’estimo molt”, li deia el nen a l’estel sempre. “T’estimo molt”, responia l’estel al nen sempre. I es quedaven adormits l’un al costat de l’altre. Així passaven les setmanes, els mesos i les estacions. Fins que va arribar un dia que ho va canviar tot.