Patrimoni cultural immaterial

14 juliol 2016

Publicat a: Glossari

Etiquetes: ,

Quan una missió espacial no tripulada viatja més enllà del sistema solar, més enllà de la distància en que és possible la seva comunicació amb la Terra, en el seu interior du una sèrie de missatges adreçats a qualsevol intel·ligència extraterrestre que, eventualment, pogués trobar aquesta nau espacial. També existeix un projecte per enviar un satèl·lit que estarà en òrbita durant 50.000 anys per després retornar a la Terra, i que portarà una quantitat enorme d’informació explicant com és actualment la humanitat. Però, pot l’espècie humana posar-se d’acord en quin missatge hauria d’enviar als extraterrestres o als terrícoles del futur?

Una possibilitat seria explicar els avenços científics i tecnològics als que hem arribat, però així no estaríem explicant qui som, o només estaríem mostrant una part de la humanitat, la que té accés a aquests coneixements o té el privilegi de poder utilitzar-los. Enlloc de mostrar el millor, un criteri en el què difícilment ens posaríem d’acord, podríem optar per seleccionar elements que representessin la diversitat del planeta i els éssers que hi vivim.

La UNESCO, l’organització de les Nacions Unides que vetlla per la ciència, la cultura i l’educació, porta gairebé 40 anys elaborant llistats de diferents elements d’arreu del món que podríem incloure en el nostre missatge. Naturalment, el motiu per confeccionar aquestes llistes no és enviar-les a estrelles llunyanes o a un futur remot, i de fet és interessant conèixer el seu origen per entendre’n el sentit.

Temples d'Abu Simbel

L’any 1959 s’estava acabant la segona presa d’Aswan, al riu Nil, i quan s’inundés del tot el nou embasament, els temples d’Abu Simbel, construïts fa més de 3000 anys, quedarien sota el nivell de l’aigua. Això va desencadenar una campanya internacional per recaptar fons i trobar la manera de rescatar aquests jaciments i altres propers. L’èxit d’aquesta missió, i el descobriment de la capacitat de la comunitat internacional per mobilitzar-se i salvar el patrimoni, va encoratjar la UNESCO per aprovar una convenció per la salvaguarda de llocs considerats patrimoni de la humanitat.

13 anys més tard s’aprovava la convenció i es començava a definir quins eren els llocs que, per acord internacional, mereixien ser preservats i protegits, tant pel seu interés cultural com natural, i a partir de 1977 es va començar a elaborar una llista amb tots ells. A dia d’avui són 1031 els llocs reconeguts com a patrimoni de la humanitat, repartits en 163 països. A Espanya n’hi ha 44, incloent els cinc que hi ha a Catalunya.

Si aquest llistat arribés a mans d’un hipotètic extraterrestre, o a un terrícola –fos humà o no– de dintre de 50.000 anys, tindria una guia de viatge formidable i, en el cas que la humanitat hagués desaparegut d’un dia per l’altra, podria gaudir de la majoria d’aquests elements, ja que són paratges naturals o edificacions sòlides. Però realment es faria una idea de com érem i com de rica era la nostra diversitat?

Stonehenge

Coneixem molts monuments i restes de cultures antigues, ja desaparegudes, i els arqueòlegs s’esforcen per trobar evidències que expliquin com eren aquests pobles, però la informació és incomplerta i al llarg dels segles –i segur que encara en l’actualitat– s’han fet interpretacions errònies a partir de les restes materials. Per altra banda, molts dels monuments que avui en dia es consideren patrimoni només són representatius d’uns determinats sectors de les societats, vinculats al poder polític, econòmic o religiós. Per tant no diuen gaire sobre la immensa majoria dels humans, que formen part de les classes subalternes.

Moguda per aquesta darrera preocupació, declarant que el reconeixement de la cultura no pot estar jerarquitzada per cap criteri social o polític, i conscient que moltes de les expressions humanes s’escapen a la seva dimensió física, l’any 2003, la UNESCO va establir una nova convenció dedicada exclusivament al patrimoni immaterial. Des de llavors, cada any s’han anat afegint elements fins arribar als 391 actuals. Segons els criteris d’aquesta convenció, els elements que poden ser patrimoni immaterial inclouen: les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, els usos socials, rituals i actes festius, els coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers i les tècniques artesanes tradicionals.

Mapa_PCIH

Mapa representant els patrimonis immaterials reconeguts a cada estat. Els colors indiquen l’any d’inclusió.

A diferència dels patrimonis materials, que són elements construïts i acabats fa temps –amb la notable excepció de la Sagrada Família– i que el que necessiten és ser conservats, els immaterials depenen de la permanent dedicació de les persones, organitzades en comunitat, que els fan possible i que en realitat són els dipositaris d’aquesta cultura. La convenció defensa en el seu text que la diversitat cultural humana, i per tant la continuïtat d’aquestes comunitats enfront de les tendències globalitzadores i homogeneïtzadores, és tant important per la humanitat com la conservació de la biodiversitat.

Els criteris establerts per la UNESCO, segueixen una estratègia que persegueix incentivar l’organització de les comunitats i que els governs els hi donin suport. De fet és un requisit previ que els estats prenguin mesures per preservar i fomentar l’element per tal d’optar a la seva inclusió a la llista. Tanmateix, conscient de les desigualtats que existeixen entre els països més rics i els que no disposen de prou recursos, estableix també un llistat de salvaguarda urgent, que inclou aquells patrimonis més amenaçats i que necessiten especial suport.

El Vallenato, música tradicional de la regió del Magdalena Grande, a Colòmbia, està inclòs a la llista del Patrimoni Cultural que requereix mesures urgents de salvaguarda.

El Vallenato, música tradicional de la regió del Magdalena Grande, a Colòmbia, està inclòs a la llista del Patrimoni Cultural que requereix mesures urgents de salvaguarda.

Per altra banda, sent una organització de les Nacions Unides, té en consideració que les expressions que protegeix fomentin valors com la pau, la convivència i la cooperació. De fet, encoratja les candidatures presentades conjuntament per diferents estats, que presentin patrimonis transfronterers, com seria el cas de les falles del Pirineu.

Finalment, tot i la naturalesa immaterial d’aquests elements, també contempla l’existència d’objectes i dels coneixements necessaris per construir-los, que són indestriables del propi patrimoni. Aquest és el tipus de materials, que al museu estan assenyalats amb el logotip de la UNESCO.

Tornant als nostres extraterrestres, i imaginant que decidissin visitar l’Etnològic per entendre com som els terrícoles, seria imprescindible que, a més de contemplar aquests objectes representatius del patrimoni immaterial de la humanitat, se’ls expliqués d’alguna manera com es feien servir, en quin context, i com vivien les persones que els van construir. Això és justament el que intentem fer al museu: que els objectes siguin el punt de partida per explicar les cultures i les societats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *