L’origen de les emocions

25 febrer 2019

Publicat a: General

El 1859 Charles Darwin va publicar L’origen de les espècies. D’això ara en fa 160 anys. Eren altres temps i llavors el llibre va aixecar molta polèmica i va suposar un abans i un després en la concepció de l’home. Amb Darwin no només va nèixer l’antropología científica a partir de la investigació dels orígens paleontológics de l’home. Sinó que, a més, va suposar abordar l’antropologia emocional. Som el que som perqué tenim sentiments, emocions.

Segons Darwin, les emocions ocupen un lloc central en l’home i això explica que hagi prosperat en el seu propi ecosistema. És precisament gràcies a les emocions que hem tingut un èxit rotund en relació amb la resta d’espècies del planeta.

Som animals racionals i emocionals. Això és el que ens fa una espècie única per bé i per mal. Las emocions proporcionen una diferència en el context de l’evolució perqué augmenten la capacitat de supervivència de l’individu, preparen l’organisme per  l’acció, donen forma al comportament i afavoreixen la interacció i la comunicació social.

Si estem d’acord que la Història en majúscules és l’intent col.lectiu de la humanitat de construir una memòria comuna, també podem estar d’acord que la memòria després es transforma en identitat, un tret sense el qual ningú pot viure. És necessari tenir una identitat. Ningú pot viure sense memòria.  Ningú pot viure sense identitat. I aquí hi podem afegir que ningú pot viure, creìxer i socialitzar-se sense emocions, sense sentiments. Hi ha dues dimensions: la cronològica segons la qual va passar primer un fet i després un altre.I la dimensió política. Aquests fets van passar per aquests motius i va tenir aquestes conseqüències. I hi ha una tercera dimensió que és consubstancial per entendre l’evolució dels homes i les seves relacions en l’espai i en el temps i dels fets que els han acompanyat i aquesta és la dimensió emocional, la de la vida, la dels sentiments. La dimensió que ens distingeix perqué és la que et fa vibrar al costat d’aquells individus que t’envolten, tan els que veus que els sacseja el mateix que a tu com els que els sotregueja un altre motiu.

Un antropòleg francès Le Breton assegura que l’home està connectat al món a través d’una xarxa contínua d’emocions. I que és gràcies a aquesta matèria primera que són els sentiments que es basteixen uns tramats sobre els quals s’aixequen societats que es relacionen amb d’altres amb la finalitat d’entendre totes les dimensions de la Humanitat.

D’una societat humana a una altra, els seus membres -homes i dones- senten afectivament els esdeveniments a través de repertoris culturals diferents però que sovint s’assemblen. L’emoció és  a l’hora única i singular, depèn de com l’experimenta cada individu, però és comuna i transversal. És a la vegada interpretació, expressió, significació, relació que es modifica segons el context, el públic, la intensitat. Per això, per comprendre l’evolució de l’ésser humà, cal memòria, identitat i emocions perquè una vida sense emocions és una vida sense sentit, en aquesta i en qualsevol societat, d’ara i en qualsevol època.

 

– Martí Gironell i Gamero –