Entrades sobre Entrevista

Els colons catalans a Guinea

21 setembre 2016

Publicat a: Activitats, Exposicions

Etiquetes: , , , , , ,

Gustau Nerín és antropòleg i historiador, i ha centrat els seus estudis en la Guinea Equatorial, on hi ha viscut i treballat. Ha publicat diversos llibres sobre diferents temàtiques relacionades amb l’antiga colònia espanyola i ha format part del consell assessor de l’exposició Ikunde. El proper dijous 29 de setembre obrirà el cicle al voltant d’aquesta exposició amb una conferència titulada El somni tropical: Els colons catalans a Guinea. Hem conversat amb ell per avançar alguns dels aspectes que tractarà.

Com comença la teva vinculació amb Guinea?

Vaig començar a fer recerca sobre Àfrica i Guinea –vaig a anar-hi per primera vegada el 1990, quan tenia 22 anys– i després hi he anat de forma continuada, hi he viscut i hi he treballat, fent recerca, he estat professor i he obert una llibreria. I dins de Guinea he estat bàsicament al continent, molt més que no pas a Bioko –l’illa de Fernando Poo– on només hi he anat de manera puntual.

Quines són les temàtiques que hi has estudiat?

Un dels temes forts ha estat la conquesta del continent, com els espanyols l’ocupen. Un altre ha estat la història de l’illa de Corisco –que és davant de la costa continental, just a la frontera amb Gabon. He tractat el tema de la cooperació, he fet diversos estudis i hi he treballat professionalment. També he fet algun estudi sobre literatura guineana i literatura sobre Guinea Equatorial. I finalment he tractat temes d’antropologia de l’alimentació i també sobre el franquisme a Guinea. llegeix més…

La donzella virtuosa

1 juliol 2016

Publicat a: Col·leccions, Exposicions

Etiquetes: , , , ,

La donzella virtuosa

Josep Fornés Garcia, antropòleg i director del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona exposa de forma estable una pintura sobre fusta del segle XVI que porta impres el segell del Servei de Recepció i Classificació de Metalls de la Generalitat de Catalunya en temps de la Segona República. Aquesta obra, no signada, formava part de les col·leccions que van ser salvades i protegides per la Generalitat republicana en temps de guerra i revolució. Un cop acabada la guerra civil els materials rescatats van ser exhibits per les autoritats franquistes com a botí de guerra per a ser retornats  als seus possibles propietaris.

De la selecció que en van fer els vencedors de la guerra  va quedar òrfena molta obra sense signatura ni autoria coneguda, obra considerada menor i sense prou valor comercial, sovint feta per mans de dones religioses, dones anònimes que van deixar un testimoni valuós de l’art conventual durant els inicis del barroc català.

Aquests testimonis anònims van passar a formar part de les col·leccions del museu, on avui són enaltides com a objectes significants de gran valor, molt útils per explicar el patrimoni cultural de la subalternitat i com a una part imprescindible del patrimoni del barroc de transició a Catalunya. La tendència més actual en museologia és considerar els objectes com a evocadors de conceptes i significats, associant l’emoció del seu coneixement estètic a l’emoció del coneixement científic.

En aquest periode, entre 1590 i 1600, es situa el quadre La donselle virtuosa que representa una dona jove vestida amb la indumentària de l’època, amb gorguera blanca al coll, vestit ajustat i una petita còfia blanca al cap que oculta discretament una part de la seva cabellera rossa.

La foscor del fons de l’escena del quadre fa ressaltar les llegendes que acompanyen els seus atributs simbòlics, representats per objectes significants. Els grillons d’esclava que encadenen el peu de la donzella simbolitzen la quietud, Quieta. El fus que sosté amb la seva ma dreta acompanya la llegenda Sollicita. Una candela encesa a prop del pit simbolitza la fidelitat Fidelis. Els llavis closos s’acompanyen amb la paraula Taccita. Un jou damunt del cap de la dona porta l’explícita inscripció Svbieta. La còfia blanca al seu cap la voldria fer Pudica. A prop del cor es llegeix la llegenda Charitas. Una cintura ben apretada s’endevina com a una prova irrefutable de la seva virginitat: Casta. El tall allargassat del vestit la vol fer Honesta. Finalment una modesta escombra de bruc la defineix com a Hvmilis.

Ben dreta, damunt l’esfera de tot allò terrenal i mantenint un difícil equilibri, aixeca el seu braç esquerre i amb la ma sosté el llibre de la Bíblia obert pel càntic del Magníficat, en una referència explícita a les virtuts atribuïdes a la Mare de Déu. La Contrarreforma havia ja escampat la seva influència per Europa i la nostra Donselle virtuosa havia de servir per a l’adoctrinament de les joves aprenents de les virtuts de la dona cristiana en les institucions religioses. La dona sàvia, la dona casta i virtuosa, callada i sol·lícita, subordinada, subalterna, sotmesa a Déu, sotmesa a l’home, al pare i a l’Església. Una sòlida alegoria que emanaria de les virtuts bíbliques de la perfecció femenina imposades durant l’època medieval.

Francesc Eiximenis publicava a la València de 1383 el seu Regiment de la Cosa Pública, que en el capítol XXVI parlava de Qui posa algunes malícies molt prejudicants als matrimonis e a la cosa pública:

“Altra manera de gents hi ha qui confonen tota la puritat del matrimoni, qui deuen ésser extirpats terriblement de la cosa pública, així com són aquells qui ab manyes fan violència e opressió a les dones maridades.”

Eiximenis publicaria més tard a Barcelona el seu Llibre de les dones, l’any 1495, on també faria esment de les virtuts de les dones de tota edat i condició.

Bibliografia

Etnologia y tradiciones Populares III Institución “Fernando el Católico” (CSIC) Exma. Diputación Provincial de Zaragoza. “La Donzella Virtuosa” del Museo del Pueblo Español de Barcelona y la educación tradicional femenina. Por Gabriel Llompart, enero de 1975

Regiment de la Cosa Pública. Francesc Eiximenis, València 1383

 

Begonya Enguix és antropòloga, especialista en gènere, cos i sexualitats. És membre de l’Institut Català d’Antropologia i directora a la UOC del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC. Ens trobem amb ella per conversar sobre La donzella virtuosa, una pintura que forma part del mur de l’exposició estable del museu, i que es troba en l’àmbit dedicat al món del treball. Quan va visitar la renovada seu de Montjuïc, li va cridar molt l’atenció, però ara ens suggereix que l’observem en una imatge digital, on es pugui ampliar.

És meravellosa, eh?

És la representació d’una dona jove, pintada cap al 1600, i que forma part de la pinacoteca de l’Etnològic. Està titulada amb un català de l’època, a mig camí del llatí, amb el rètol LA DONSELLE VIRTVOSA. Al seu voltant hi ha tot d’etiquetes que indiquen quines han de ser les virtuts d’aquesta donzella: SUBIETA [subjecta], PVDICA, TACCITA, FIDELIS, CHARITAS, CASTA, HONESTA, SOLICITA, QVIETA i HVMILLIS. llegeix més…

Copito i Barcelona, entrevista amb Manuel Delgado

10 juny 2016

Publicat a: Exposicions

Etiquetes: , , , ,

Coincidint amb l’inici de l’exposició Ikunde. Barcelona Metròpoli Colonial, us oferim una entrevista amb Manuel Delgado, antropòleg molt interessat amb allò que tingui veure amb les ciutats i especialment amb Barcelona. Des d’una perspectiva simbòlica ens analitza quin paper va tenir i encara té Copito de Nieve en la configuració del model Barcelona. D’aquesta manera, aprofundim en el personatge que serveix d’excusa per introduir la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola, i que ens recorda que la mostra no parla sobre els guineans sinó sobre els catalans.

Recordes l’arribada de Copito de Nieve a Barcelona?

Va arribar quan jo tenia 10 anys, per tant Copito passa a formar part d’una mena de rerefons, part del mobiliari urbà, un mobiliari sentimental. Va ser molt tardanament que jo vaig descobrir d’on i quan havia vingut, i alguns elements que es podrien anomenar biogràfics. Però, mentrestant, Copito era allà, i era una cosa que s’anava a veure, sense que et sorprengués massa que hi hagués un goril·la blanc, allà enmig del Zoo. Era part del paisatge sentimental d’un barceloní de la meva edat.

És prou conegut el seu origen guineà?

llegeix més…