Instruïu-vos i sereu lliures

Estimeu-vos i sereu feliços

Associeu-vos i sereu forts

Aquestes eren les màximes que guiaven l’obra de Josep Anselm Clavé. Les societats corals van ser una de les primeres expressions de l’auto-organització de les classes populars a Catalunya. Els obrers arribats a les ciutats industrials, on patien unes condicions de treball terribles, mancats de sanitat i educació, i, per suposat, de qualsevol oferta pública d’oci o lleure, van poder gaudir, a través del cant, d’un espai de socialització, instrucció i suport mutu.

Des d’un punt de vista cultural, la migració del camp a la ciutat suposava la pèrdua de referents comunitaris, haver de construir des de zero tot el teixit de relacions socials que tradicionalment havien articulat l’organització i la transmissió dels coneixements populars. En l’àmbit urbà, el lent desmantellament de l’antic règim no només afectava l’aristocràcia i el clergat, sinó també els gremis, l’estructura que havien adoptat artesans i menestrals per defensar els seus interessos, per instruir-se i fins i tot per celebrar les festes populars que es feien a la ciutat. llegeix més…